Fa més d’un segle que les pintures murals romàniques de les esglésies de la Vall de Boí van ser arrencades i traslladades a Barcelona, a fi de protegir-les dels comerciants que voltaven pel Pirineu a la recerca de tresors medievals catalans molt sol·licitats a l’estranger. Les obres van quedar preservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on es van convertir en la gran icona del nostre llegat cultural mil·lenari. Mentrestant, a algunes de les parets dels temples que havien quedat nues els van instal·lar còpies dels frescos i més recentment les noves tecnologies també han ajudat a suplir aquell art perdut a l’absis de Sant Climent de Taüll, amb un videomapatge que és un dels grans reclams turístics del territori.

Ara, però, s’ha fet el procés invers. Un fragment de pintura mural original que havia embellit Santa Maria de Taüll ha tornat al seu emplaçament. Es tracta d’una escena que representa El bany de Jesús. Ha reaparegut al seu lloc en el marc de la celebració dels 900 anys de la consagració de les dues esglésies de Taüll. La directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández; l’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera; la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles, Mireia Mestre, i el comissari de l’Any Taüll, Eduard Riu, han presentat aquest dissabte la intervenció.

Aquest fragment no va ser arrencat a principi de segle sinó que va ser descobert durant els treballs de restauració arquitectònica de l’església efectuats als anys seixanta. Estava ubicat sobre una columna de les arcades que separen la nau central de la lateral sud o de migdia, pròxima a la capçalera. El 1971, acabades les obres, es va extreure amb la tècnica strappo, es va transferir a tela i va estar exposat durant anys a Sant Climent. Després el plafó es va traslladar al Centre de Restauració de Béns Mobles per estudiar-lo, per restaurar-lo i per trobar una solució que permetés restituir-lo a Santa Maria sense témer per la seva conservació.

Una de les finalitats ha estat retornar el caràcter mural a aquesta pintura que havia deixat de ser part integrant d’un cicle narratiu de la infància de Jesús per convertir-se en un quadre emmarcat i penjat a la paret. Així, s’ha substituït el conglomerat de format regular sobre el qual estava adherit per un suport inert i aïllant. Aquest segueix el contorn irregular del fragment i el rodeja d’un morter, similar al de l’arrebossat sobre el qual van treballar els pintors de principis del segle XII.