LLIBRES
Per Zeus, que els Jocs ens portin glòria i diners
Demà s’inaugura a París una nova edició dels Jocs moderns, la XXXIII Olimpíada, un esdeveniment multiesportiu internacional que tindrà lloc fins a l’11 d’agost. A la capital francesa s’hi donaran cita 10.500 atletes de 206 delegacions, res a veure amb aquella primera competició que es va celebrar el 776 aC, quan Corebos d’Elis va ser el vencedor de l’únic justa organitzada, la carrera de l’estadi.
Si us interessa el tema, resulta apassionant endinsar-se en la lectura d’Un año en la vida de la antigua Grecia. La vida cotidiana y la preparación de los Juegos Olímpicos (Crítica), un llibre del doctor en història romana i professor de Cambridge Philip Matysack que segueix durant dotze mesos les passes de vuit personatges que tenen alguna relació amb l’Olimpíada, entre ells, una esclava fugitiva, un diplomàtic, un velocista i una futura núvia.
Personatges ficticis a partir de vides reals a través dels quals assistirem al drama i l’emoció de la construcció olímpica, una època on encara les ciutats estat deixaven de banda les seves diferències polítiques amb l’esperança de guanyar una corona olímpica i, és clar, el favor dels déus.
Estem a l’any 248 aC i els antics grecs esperen amb una gran excitació la celebració dels 133ns Jocs Olímpics. Ja fa més de mig segle que s’organitzen cada quatre anys entre els mesos de juny i agost en honor de Zeus, rei dels déus olímpics, i són el punt culminant del calendari antic, tot un esdeveniment esportiu com també ho és a nivell social. Recordem que el valor dels Jocs antics era múltiple: representava una manifestació religiosa d’acatament als déus, contribuïa al desenvolupament harmònic del cos i de l’ànima, i afavoria l’amistat dels pobles i ciutats buscant la unitat dels hel·lens.
Benvinguts turistes
Des de llavors han passat, no anys, sinó segles, però també hi ha elements entre els Jocs del passat i els del present que permeten establir certes equivalències i lligams. Sense anar més lluny, descobrim a través del personatge d’Ífita, descendent d’una família latifundista, que porta generacions enriquint-se a costa d’atendre les necessitats de les hordes de turistes que assisteixen a l’esdeveniment esportiu. Té un camp annex al recinte sagrat d’Altis, al nord d’on s’enlaire el mont Cronios (o de Cronos). A part de sembrar-hi cereals cada quatre anys aquest camp alberga unes tres-centes tendes de campanya i fins a un centenar de comunes. Com es diu avui dia, un win win (‘guanya guanya’), ja que tot això suposa abonament per la terra durant la seva estada i també li pagaran per això, com ressalta Matysak.
Un personatge, el d’Ífita, que resulta ser també una de les jutges de la competició, com a terratinent local i veïna respectada. És així com l’autor també ens il·lustra que a les dones no se’ls permetia participar en els Jocs Olímpics, sinó que podien competir en les proves dels Hereus, els jocs esportius celebrats a Olímpia en honor de la deessa Hera, exclusivament femenins, que se solien celebrar dos anys abans de la principal competició androcèntrica dels Jocs Olímpics.
Fama i riquesa
Pel que fa als atletes, seguim el transcurs de Similo, un velocista que competeix en la prova de l’estadi, una carrera de quasi dos-cents metres que té lloc a la pista de quadrigues homònima. El somni de fama i riquesa com a motiu d’inspiració de molts atletes ve d’aleshores. “Muntanyes de diners, a més d’una estàtua a l’àgora, on està el mercat, menjars gratis de per vida a l’edifici del consell i, segurament, una bona pensió quan tot acabi”. La mateixa paraula atleta significa competir per un premi. Com ens il·lustra l’historiador, fins i tot quan els grecs es van prendre un descans durant el setge de Troia, els premis per als vencedors van ser brases de ferro, cavalls i dones captives.
Ment sana, cos sa
Mens sana in corpore sano és la cita llatina que hem sentit alguna vegada. Però això els devia venir heretat dels grecs. Com explica l’autor,
I no ens n’oblidéssim: en aquells temps la figura de l’entrenador era molt destacada, tant que fins i tot a les inscripcions commemoratives dels atletes vencedors hi solien aparèixer els gymnastes, els entrenadors.
A més dels Jocs Olímpics, els més importants i cèlebres, els grecs celebraven altres competicions rellevants, com els Jocs Pítics, que tenien lloc a Delfos en honor d’Apol·lo. Aquests comptaven amb certàmens artístics i musicals. També es feien els Jocs Nemeus, a més dels Ptolemeus. Queda clar que si alguna cosa els apassionava, a aquells antics grecs, era jugar a competir.
Com destaca l’autor, la recreació de la vida quotidiana d’aquests personatges normals i corrents ha estat possible gràcies als avenços que ofereix l’arqueologia a dia d’avui, “convertida en una ciència que inverteix molt més temps a excavar femers que palaus”. Allà, com indica en el pròleg, “hi trobem les restes d’aquells qui pagaven tribut al rei i perdien la vida pels seus exèrcits”.
El llibre, de to divulgatiu, té com a objectiu reconstruir la vida quotidiana d’aquella Grècia que es creia eterna i immutable quan a Alexandria construïa una biblioteca i un far que esdevindrien mítics. Un moment de gran progrés a partir de pilars fonamentals de la seva cultura com eren la ciència, la filosofia i la literatura.
