El que s’ha convertit en l’himne oficial de les Santes, El Bequetero, que aquests dies se sentirà dia i nit a Mataró, per animar a cantar i comptar fins a 15, va sonar divendres en l’acte inaugural de l’exposició dels 40 anys de TV Mataró. La banda de músics i els periodistes del mitjà audiovisual van celebrar plegats les quatre dècades que els han vist créixer en un acte que va convertir la sala de l’Ateneu de la Fundació Iluro en un plató de televisió improvisat.“S’ha d’aprofitar que fem els 40 per fer una mirada històrica i projectar-nos al futur”, va apuntar el president de la banda, Pep Timoneda, després d’un inici d’any intens amb el concert que van fer al Teatre Monumental. La formació va néixer al costat de la Banda de Gaianes, que, des del 1980, venien a actuar cada any a Mataró. A partir del 2004 l’Agrupació Musical del Maresme va agafar les regnes en solitari per acompanyar la Família Robafaves en un dels actes més multitudinaris com és el Desvetllament Bellugós, que dona el tret de sortida a La Nit Boja. “El Bequetero ens surt sol però durant l’any anem quedant per anar refrescant tot el repertori”, va explicar Timoneda de l’afició dels músics que conviden a viure la festa al carrer amb els seus instruments de vent.

L’actuació musical va quedar un cop més immortalitzada per les càmeres de TV Mataró en aquest programa especial d’homenatge de la segona televisió local de Catalunya, després de la de Cardedeu. Un dels ideòlegs, Jaume Puig, va explicar com tot es va gestar dins el seu cotxe, un Seat 127, quan van decidir amb qui va ser el primer director de l’emissora, Bis Lligonya, seguir els passos dels companys del Vallès. “La història és viva i té continuïtat”, va destacar un dels socis fundadors de l’emissora, Manel Roca Cuadrada, que va arribar a fer unes 3.000 entrevistes durant els anys que va sortir per antena “amb molta il·lusió i sent molt enriquidor”.

La mostra La TV de les Santes repassa aquests inicis amb Lligonya al capdavant de l’emissora, que 40 anys després s’ha consolidat amb una audiència de 40.000 espectadors setmanals. “Era un entusiasta que va reclutar molta gent sense parar i ningú s’atrevia a dir-li que no”, va recordar l’actual director de TV Mataró, Oriol Burgada. L’exposició, que es pot visitar fins al 8 de setembre, se centra en l’arxiu audiovisual vinculat amb les Santes, però també en imatges filmades que ajuden a entendre la transformació que ha viscut la ciutat amb moments impactants com ara l’enderroc del pont de l’autopista i l’obertura del túnel de Parpers, per posar alguns exemples. L’emissora va passar a ser un ens públic el 2010 primer com a Maresme Digital i després un consorci d’ajuntaments de tota la comarca sota la marca d’M1TV i després a Mataró Audiovisual. “Hem volgut recuperar el nom de TV Mataró, que és com s’hi ha referit tothom sempre i no porta a confusió”, va explicar Burgada, al capdavant de l’ens des del 2021.

El calendari de la festa major de Mataró arriba farcit d’aniversaris també per a la colla del Ball de Diables. La celebració és triple perquè l’entitat fa 20 anys que es va crear però en fa 15 que es va ampliar amb la secció infantil, que va donar pas als diablons, i per últim la figura que els acompanya, el Basílisc, compleix una dècada. “Estem de trianiversari i no podem estar més satisfets”, va dir el seu president, Jordi Cantallops, que fa pocs dies va aprofitar per presentar els nous vestits per a l’acte de l’Encesa, en què convidaven altres colles de diables de balls tradicionals. “El punt d’inflexió va ser el 2010 quan hi va haver una regeneració de la colla”, va indicar Cantallops, satisfet de l’evolució d’aquestes dues dècades en què s’han consolidat amb un nombrós grup de 43 diables i 45 diablons. Tot i que ho voldrien, no se’ls considera una de les comparses institucional de les Santes i això, va assegurar el seu president, “desgasta” i provoca “tibantors” amb les colles.

Aquestes Santes també compleixen anys els quatre nans: en Follet, en Pierrot, el Comte i en Carrau. De fet no eren nous però els personatges es van recuperar el 1840, quan es van presentar a la ciutat. Els nans, que normalment acompanyen la Família Robafaves precedint-los en les comitives, en són 18: el Bufó, el Pagès, la Bruixa, el Macer seriós, el Macer rialler, el Follet, l’Arlequí, el Xinès, la Mulata, el Comte, el Moro, en Carrau, la Vella Blava, la Vella Verda, en Patufet, en Jonàs, en Mataties i en Biada. Acostumen a fer corredisses i balls, saludant i fent simpàtics ensurts als més petits. Els nans més antics i centenaris són en Patufet, un personatge divertit i caricaturesc protagonista de la popular revista, i els dos Macers, dues figures tradicionals i solemnes que obren pas a les autoritats.