El cantant estatunidenc Abdul Kareem Fakir, conegut com a Duke Fakir, va morir dilluns, a l’edat de 88 anys. Era l’últim dels quatre cantants de Four Tops que quedava en vida, un dels grups més coneguts de l’era Motown, la gran discogràfica que a la dècada dels 60 va impulsar i situar artistes negres a dalt de les llistes musicals.

Nascut als Estats Units, però amb arrels índies, Fakir va conèixer al que seria el seu company de banda Levi Stubbs jugant a futbol. Tots dos compartien l’afició pel cant, i juntament amb Lawrence Payton i Renaldo Benson, van decidir muntar un quartet vocal. Era l’any 1953 i el primer nom que es van posar va ser The four aims, però de seguida que van gravar el primer disc, la discogràfica Chess Records els va aconsellar canviar-se el nom per evitar confusions amb els Ames Brothers, i així van arribar a Four tops. A poc a poc van començar-se a fer-se populars a escala local, però quan van signar amb la discogràfica Motown Records l’any 1963, van fer un salt de gegant cap al gran públic i es van situar entre els millors grups de l’època. Fins a la dècada dels 80 van arribar a dur 14 èxits a dalt de tot de les llistes musicals, i la revista Billboard els va situar en el número 77 del rànquing dels 100 millors artistes de tots els temps, i la revista Rolling Stones en el número 79. Alguns dels temes més destacats van ser: I can’t help myself, Reach out I’ll be there o Baby I need your loving.

El 1990 la banda va entrar al Saló de la Fama del Rock and Roll, el 1997 en el Passeig de la Fama de Hollywood, i el 1999 en el Saló de la Fama dels Grups Vocals. També van ser reconeguts amb el Grammy a la carrera artística l’any 2009.