Arts escèniques

Seguint el mantra Guardiola, “ben d’hora, ben d’hora”

Els musicals en català ja han començat a assajar aquest estiu. L’adaptació d’‘El fil invisible’ s’afegeix a ‘Ànima’i ‘El dia de la marmota’

‘Mar i cel’, el comiat de Dagoll Dagom, acapara el nombre d’entrades anticipades amb més de 120.000 de venudes

L’última experiència amb to de musical al TNC va ser la comèdia ‘Molt soroll per no res’ el 2016

La tem­po­rada 2022/23 el nom­bre d’espec­ta­dors en cas­tellà va superar els cata­lans a Bar­ce­lona, tot i que la gran majo­ria de pro­duc­ci­ons fos­sin de com­pa­nyies cata­la­nes i en català. La raó d’aquest canvi de tendència venia pau­tada pels musi­cals de gran for­mat. A l’espera de conèixer les dades, que faci­lita Adetca, de la tem­po­rada 2023/24 que es fan públi­ques a prin­ci­pis de setem­bre (en què els musi­cals cas­te­llans no han fun­ci­o­nat gaire i L’ale­gria que passa ha tin­gut una molt nota­ble repo­sició), el curs 2024/25 es pre­para amb una potència nota­ble de musi­cals en català. Molts d’aquests ja han començat a assa­jar i s’han pre­sen­tat per posar a la venda les entra­des anti­ci­pa­des. Si el TNC recu­pera un musi­cal cinc set­ma­nes (Ànima), i per pri­mer cop Nos­tromo live pre­sen­tarà a Bar­ce­lona la pro­ducció en català (El dia de la mar­mota, abans de fer el salt al cas­tellà per a fer gira per l’Estat espa­nyol), qui porta més avançada l’entrada és el Mar i cel de Dagoll Dagom. A hores d’ara, ja són 120.000 entra­des venu­des. Es poden com­prar entra­des fins al 2 de febrer que, pre­su­mi­ble­ment, serà la dar­rera data dis­po­ni­ble al Victòria de Bar­ce­lona. En el ves­sant fami­liar, a més de la clàssica tem­po­rada nada­lenca (així s’espera) d’El petit príncep, també escalfa la taqui­lla l’adap­tació del conte El fil invi­si­ble de Míriam Tirado. L’espec­ta­cle, amb Ali­cia Ser­rat, Daniel Anglès i Víctor Arbelo a la dra­matúrgia i a les lle­tres de les cançons, s’hi afe­geix Beth com a nar­ra­dora i una Nura (Alba Ser­rano) amb molta potència, segons es va poder veure en la pre­sen­tació de fa unes set­ma­nes al Tea­tre Goya. Guar­di­ola va fer famosa la frase per acon­se­guir l’èxit “si ens aixe­quem ben d’hora, ben d’hora i sense retrets som un país impa­ra­ble” en rebre la Meda­lla d’or del Par­la­ment, el 2011 . Les pro­pos­tes cata­la­nes, n’han pres bona nota.

La pri­mera pro­ducció de Viu el Tea­tre va ser, fa cosa de 20 anys, una adap­tació del conte d’El petit Dalí (Edi­to­rial Medi­terrània). Van man­te­nir el títol ben bé una dècada en la seva pro­gra­mació al Poli­o­rama. Ara, l’aposta és per un lli­bre que compta amb 16 edi­ci­ons i més de 100.000 lli­bres venuts en català. I en molts idi­o­mes. És un conte preciós que parla del vin­cle a par­tir del fil invi­si­ble que uneix fills i pares i amics. Ser­rat (que va començar fent adap­ta­ci­ons pel Jove Tea­tre Regina i que ha man­tin­gut una línia cons­tant de cre­ació amb Fer­ran González (Pega­dos, el musi­cal, Merda d’artista, Patu­fet, el musi­cal) ha ampliat la trama, en què apa­rei­xen els amics Lia i Quim (Aina da Silva i Rubén Alba­da­lejo). Per ara, la tem­po­rada va del 17 de novem­bre al 22 de desem­bre, tot i que el ritme de ven­des fa supo­sar ampliar les fun­ci­ons per Nadal, aven­tu­ren. El que és evi­dent és que serà una de les apos­tes de la pro­gra­mació esco­lar dels tea­tres de Focus, el pro­grama Cool­tiva’t. Una de les impul­so­res del musi­cal és la mateixa autora, que va tenir la idea con­duint en cotxe per la car­re­tera de Vic, ara fa tres anys. Per Ser­rat, aquest musi­cal vol ser un “home­natge a la lite­ra­tura, un dels meus refu­gis quan era petita”. El repte és que man­tin­gui l’emo­ti­vi­tat de l’ori­gi­nal i que esti­muli la ima­gi­nació: “veus mes enllà de les coses”. Arbelo iden­ti­fica la música com “l’ànima de l’espec­ta­cle”. S’ha apos­tat per una música –ja han sor­tit els pri­mers temes per poder-la escol­tar al cotxe– molt moderna. La música serà enllau­nada en la funció per raons de pro­ducció però garan­teix un dis­tin­tiu musi­cal per a cada per­so­natge. Per al veterà Daniel Anglès és una gran notícia que apa­re­gui una obra ori­gi­nal en català. Si té bona rebuda, podran fer-se adap­ta­ci­ons a altres idi­o­mes (per exem­ple, des de Viu el Tea­tre i Focus adme­ten que podrien afron­tar la versió cas­te­llana per rodar-la arreu de l’Estat espa­nyol).

Del Riiing al TNC

Ànima es repre­sen­tarà del 26 de setem­bre al 27 d’octu­bre a la Sala Gran del TNC. El musi­cal va ser l’obra gua­nya­dora del con­curs Riiing, que es va impul­sar amb el suport del Fes­ti­val Grec i la pro­duc­tora El Ter­rat l’any pas­sat. El punt de par­tida és la indústria de les pel·lícules d’ani­mació dels grans estu­dis nord-ame­ri­cans de finals dels anys trenta. En aquest uni­vers acla­pa­ra­do­ra­ment mas­culí emer­geix la lluita de les dones per demos­trar que merei­xen un lloc en el sec­tor. La direc­tora d’Ànima, Gara Roda, cita el Dis­curs de la feli­ci­tat de Madame du Châtelet: “Només ens fan feliços els desit­jos i les pas­si­ons com­ple­tes.” Roda matisa, però, “m’atre­vi­ria a dir que mai s’aca­ben de com­plir, perquè ens pas­sem tant de temps pro­jec­tant i pla­ne­jant que, quan es fan rea­li­tat, mai són exac­ta­ment com ens esperàvem; però, no és gràcies a aquesta recon­fi­gu­ració que ens anem donant forma a nosal­tres matei­xos?”

El TNC feia anys que no produïa un musi­cal. El dar­rer expo­nent és la comèdia musi­cal que va diri­gir l’equip Àngel Llàcer-Manu Guix: Molt soroll per no res. Va obrir la Sala Gran el 2016 i es va repo­sar el 2017. Abans, s’havien fet altres adap­ta­ci­ons d’Egos Tea­tre com El crim d’Art­hur Savile (2011) o la reei­xida La casa sota la sorra (2008/09). Dagoll Dagom va fer la segona repo­sició de Mar i cel (2004) i l’adap­tació de la novel·la Aloma, el 2008 (amb una explo­tació de dos mesos i mig). L’entorn dels musi­cals entén que l’opor­tu­ni­tat s’ha d’apro­fi­tar i que cal una alta ocu­pació per demos­trar que el TNC ha de con­ti­nuar-hi apos­tant els pro­pers anys. No pot ser que cal­gui espe­rar tant temps. És un repte nota­ble amb 16 intèrprets i 10 músics en directe. El musi­cal acce­deix al món pro­fes­si­o­nal per la porta gran, després de cinc anys de feina. Oriol Burés, Víctor G. Casa­de­munt i Marc Gómez han estat desen­vo­lu­pant la idea com a autors i ara també d’intèrprets. Blanca Bar­dagí com­pleta l’estol d’auto­ria (i també de dra­matúrgia) men­tre que la música és obra d’Adrià Bar­bosa i Abel Gar­riga. Un dels reclams d’Ànima és un repar­ti­ment inter­ge­ne­ra­ci­o­nal en què es pot veure el retro­ba­ment de diver­ses famílies: Dagoll Dagom (Aina Sánchez, Lucía Tor­res, Anna­bel Totu­saus, Toni Viñals), La Bru­tal (Paula Malia), Barni Tea­tre (Clara Solé), Els Pira­tes (Ber­nat Cot), Nons­tromo live (Ale­xan­dre Ars, Oriol Burés, Marc Gómez, Víctor G. Casa­de­munt, Pol Roselló), Dara Tea­tre (Ber­nat Mes­tre), Rent (Joana Roselló), Gene­ració de merda (Berta Peñalver)

.

Deu cops més
L’any vinent hi haurà prop de 300.000 entrades disponibles per a musicals en català si se sumen els aforaments de ‘Mar i cel’, ‘Ànima’, ‘El dia de la marmota’ i ‘El fil invisible’ (que ja té unes 5.000 entrades venudes, segons la productora). L’any passat, nomes n’hi va haver unes 30.000 de disponibles amb la reposició de ’L’alegria que passa’. No hem comptabilitzat les funcions d’‘El petit príncep’ que, presumiblement, repetirà aforament i que suposa un dels musicals més estables de la darrera dècada a la cartellera barcelonina.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.