Música

Crítica

Una pianista espectacular

Sem­bla indis­cu­ti­ble que Yuja Wang és una de les pia­nis­tes més vir­tu­o­ses dels temps actu­als: una tècnica pro­di­gi­osa que sem­bla des­ple­gar amb faci­li­tat men­tre les seves mans es mouen amb una rapi­desa increïble; una emissió de les notes amb una clare­dat mera­ve­llosa; una inten­si­tat amb què, cre­ant tota una atmos­fera, treu sono­ri­tats sor­pre­nents. Ho va fer pre­sent en el con­cert que, diu­menge, va tan­car de manera espec­ta­cu­lar la 38a edició del Fes­ti­val de Pera­lada. Les entra­des es van exhau­rir ràpida­ment sense que la pia­nista xinesa hagués defi­nit el pro­grama: ho va fer pocs dies abans de l’actu­ació a l’església del Carme, que va tenir lloc dins d’una gira per Europa i els EUA durant aquest any i el pròxim. No impor­tava massa saber què inter­pre­ta­ria perquè el reclam de Yuja Wang, amb una car­rera nota­ble amb només trenta-vuit anys, és fort. També s’ha de dir que hi havia entra­des reser­va­des per a cli­ents de Rolex, marca que patro­cina Wang com d’altres intèrprets famo­sos de la música clàssica. Pot­ser això explica que hi hagués algu­nes cadi­res bui­des: hi ha qui no va apro­fi­tar l’entrada rega­lada amb el rellotge?

El con­cert va començar amb la música impres­si­o­nista de Mau­rice Ravel, de qui la pia­nista va inter­pre­tar una enci­sa­dora peça, Jeaux d’eau, fent sen­tir “els bro­lla­dors d’aigua, les cas­ca­des i els rie­rols” que van ins­pi­rar el com­po­si­tor. Això men­tre que Claude Debussy, l’altre gran repre­sen­tant de l’impres­si­o­nisme musi­cal sen­si­ble a la natu­ra­lesa i els seus fenòmens, va tenir un nota­ble pro­ta­go­nisme amb la inter­pre­tació exqui­sida, en dues tan­des, que Wang va fer de diver­sos pre­lu­dis, com ara Le vent dans la plaine, Bruyères i Les sons et les par­fums tour­nent dans l’aire du soir: tota una cre­ació de sen­sa­ci­ons. Yuja Wang va lluir-se de manera espe­cial, donant compte de la bellesa melòdica que conté la peça i apro­fi­tant-ne la lli­ber­tat que con­ce­deix, amb la Fan­ta­sia en si menor, Op. 28, del com­po­si­tor rus Alek­sandr Skri­a­bin, que encara va reco­llir-hi el lle­gat romàntic men­tre expe­ri­men­tava amb noves sono­ri­tats que van acos­tar-lo a l’avant­guarda musi­cal. La pia­nista xinesa, que també va fer pre­sent el roman­ti­cisme de Cho­pin amb les bala­des núm 1 i núm 4, va demos­trar a bas­ta­ment el seu vir­tu­o­sisme amb l’Estudi per a mà esquerra, de Félix Blu­men­feld: toqui amb una mà o amb dues, Wang sem­bla que en tin­gui més. La seva velo­ci­tat va mani­fes­tar-se ple­na­ment amb una peça que n’exi­geix molta: Tocatta, una peça de Pierre San­can amb què va dei­xar el públic boca­ba­dat.

El pro­grama no era molt extens i va ser inter­pre­tat sense pausa en una hora. Ales­ho­res, però, va començar una altra part del con­cert. Hi va haver nou pro­pi­nes, entre les quals, peces de Proko­fiev, de Liszt, de Cho­pin, una paràfrasi lliure d’un frag­ment de Car­men, de Bizet, i una altra de la Dansa de les ombres feli­ces, d’Orfeu i Eurídice, de Gluck. El públic sem­blava que no s’acabés de creure una res­posta tan gene­rosa als seus aplau­di­ments, però és habi­tual en Wang: dos dies abans, al fes­ti­val de San­tan­der, en va fer dotze. La pia­nista, en tot cas, ho té pre­vist. Amb algu­nes pro­pi­nes, encara exhi­beix més el seu vir­tu­o­sisme de cara a l’espec­ta­cle. És ales­ho­res que pot­ser pot pen­sar-se que és una pia­nista sen­sa­ci­o­nal, però que hi manca certa emoció.

Yuja Wang
Església del Carme, diumenge 11 d’agost. Festival Castell de Peralada


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia