Harari radiografia el poder de la informació i la IA

Yuval Noah Harari (Israel, 1976) és his­to­ri­a­dor, filòsof i un autor inter­na­ci­o­nal­ment cone­gut. Es va doc­to­rar a la Uni­ver­si­tat d’Oxford el 2002 i actu­al­ment és inves­ti­ga­dor al Cen­tre per a l’Estudi del Risc Exis­ten­cial de la Uni­ver­si­tat de Cam­bridge i fa clas­ses al depar­ta­ment d’història de la Uni­ver­si­tat Hebrea de Jeru­sa­lem.

Amb l’èxit dels seus lli­bres s’ha con­ver­tit en una marca i tre­ba­lla per a ell un nombrós equip de pro­fes­si­o­nals sota el nom de Sapi­ens­hip, una empresa cen­trada en l’edu­cació i la nar­ració d’històries, que va fun­dar amb el seu marit, Itzik Yahav.

Harari va des­pun­tar el 2014 amb Sàpiens, seguit d’altres assa­jos divul­ga­tius com ara Homo Deus (2016) i 21 lliçons per al segle XXI (2018). A banda de sig­nar arti­cles i fer con­ferències, ha publi­cat la sèrie d’adap­ta­ci­ons il·lus­tra­des Sàpiens: una història gràfica, i Impa­ra­bles, la sèrie de qua­tre lli­bres per a nens i nenes (han sor­tit els dos pri­mers), il·lus­trada a tot el món per l’autor català Ricard Zaplana. En total, ha venut uns 25 mili­ons d’exem­plars en l’espec­ta­cu­lar xifra de 65 idi­o­mes.

Harari ara pre­senta Nexus (Edi­ci­ons 62, amb tra­ducció de Núria Bus­quet; en cas­tellà a Debate, amb tra­ducció de Joan­domènec Ros), el relat de com hem arri­bat fins on som, la història de com les xar­xes d’infor­mació han con­for­mat el món i a nosal­tres matei­xos. “Estem vivint la revo­lució de la infor­mació més pro­funda de la història, però no la podem enten­dre si no ente­nem el que hi ha hagut abans; la història no és l’estudi del pas­sat, és l’estudi del canvi, ens ense­nya què con­ti­nua igual, què can­via i com can­vien les coses”, va decla­rar ahir al llarg d’una roda de premsa vir­tual per a uns cent mit­jans lla­ti­no­a­me­ri­cans i de l’Estat espa­nyol. Harari va res­pon­dre les nom­bro­ses pre­gun­tes des de Was­hing­ton, perquè està de gira pro­mo­ci­o­nal pels Estats Units.

“Durant els últims cent mil anys els sàpiens hem acu­mu­lat un poder enorme, però mal­grat tots els nos­tres invents i con­ques­tes, ens tro­bem en una crisi exis­ten­cial. El món està a la vora del col·lapse, les ten­si­ons polítiques estan aug­men­tant, la desin­for­mació abunda i ens estem pre­ci­pi­tant cap a l’era de la intel·ligència arti­fi­cial (IA), una xarxa d’infor­mació nova que ens des­a­fia i inti­mida”, va opi­nar.

Al llarg de 700 pàgines, el text de Nexus es fixa en la pers­pec­tiva de la història per ana­lit­zar com el flux d’infor­mació ens ha por­tat fins on som. Des de l’edat de pedra, pas­sant per la cano­nit­zació de la Bíblia, la invenció de la impremta, l’auge dels mit­jans de comu­ni­cació de massa i el res­sor­gi­ment del popu­lisme actual. “Tenim la tec­no­lo­gia de comu­ni­cació més potent de la història i a la gent cada cop li costa més par­lar, sobre­tot entre els polítics.”

“La IA és dife­rent de tota la tec­no­lo­gia ante­rior, és un agent inde­pen­dent. Fins ara, l’última paraula estava en mans dels humans, una bomba atòmica no podia deci­dir explo­tar sola. La IA pot fun­ci­o­nar sola, per això és peri­llosa.”

Sumant les tres parts en què ha divi­dit l’assaig (Xar­xes huma­nes, La xarxa inorgànica i Política informàtica) Yuval Noah Harari ens pro­posa que con­si­de­rem la com­plexa relació entre infor­mació i veri­tat, entre burocràcia i mito­lo­gia, entre savi­esa i poder. Ana­litza com sis­te­mes com ara l’Imperi romà, l’Església catòlica i la Unió Soviètica han uti­lit­zat la infor­mació per asso­lir els seus objec­tius, per a bé o per a mal. “La infor­mació no és veri­tat, per ella mateixa. La major part de la infor­mació és por­que­ria. La veri­tat és cara. Una inves­ti­gació rigo­rosa és llarga i cos­tosa. La ficció, la men­tida, és barata, per això és més abun­dant. Si volem més veri­tat cal inver­tir en mit­jans de comu­ni­cació i fun­da­ci­ons que la garan­tei­xin o la veri­tat que­darà, encara més, enter­rada per la men­tida.”

“Amb tot, cal anar amb molt de compte abans de cen­su­rar els usu­a­ris humans de les xar­xes soci­als. Tenim dret a ser estúpids. El perill són els algo­rit­mes de les grans empre­ses. I les empre­ses s’han ado­nat que és més fàcil domi­nar la gent a través de mis­sat­ges car­re­gats d’odi, de ràbia, de por...”, va afe­gir.

La roda de premsa va estar molt cen­trada en el futur de la IA i els seus perills. “La IA fun­ci­ona des de fa uns deu anys, està a l’inici, però d’aquí a deu o vint anys més serà molt avançada. Com reac­ci­o­narà la psi­co­lo­gia humana quan la IA pugui crear tex­tos, obres d’art o de música real­ment bons? No ho sabem. El que ja sabem és que ja per­met un con­trol dels ciu­ta­dans molt més efec­tiu i exhaus­tiu que el que pre­te­nien tota­li­ta­ris­mes com el de Sta­lin a l’URSS. Al meu país, Israel, a través de la tec­no­lo­gia ja s’està con­tro­lant a tot­hom. El mateix passa a molts altres països, amb drons, càmeres d’iden­ti­fi­cació facial, loca­lit­za­dors...”, va asse­gu­rar.

Amb tot, va dei­xar una petita escletxa per a l’espe­rança. “La IA té mol­tes coses bones, per exem­ple en el camp de la medi­cina o de la cir­cu­lació viària; per tot ple­gat, no dic que cal­gui atu­rar l’evo­lució de la IA, el que cal és inver­tir per garan­tir la segu­re­tat d’aquesta tec­no­lo­gia de cara als humans. El pro­blema és que les empre­ses no ho fan perquè, a tots els països, estan en una cursa per arri­bar pri­mers al més lluny pos­si­ble, costi el que costi”, va con­cloure l’autor isra­elià.