Josep Maria Mestres: “Vam dir-nos que ho tornaríem a fer”

Anna Lizaran, Emma Vilarasau i Marta Marco protagonitzaven Un matrimoni de Boston la temporada 2005/06 a l’Espai Lliure, sota la direcció de Josep Maria Mestres. El director celebra que han complert la promesa: “Vam dir que ho tornaríem a fer.” De dijous a diumenge fan cinc funcions en el Temporada Alta i la setmana vinent arranquen temporada a La Villarroel (fins al 17 de novembre). Davant la falta de Lizaran, Emma Arquillué s’ha incorporat com a la veu jove i les altres dues renoven els papers. Aquesta comèdia, amb què David Mamet reescrivia com Oscar Wilde, ressona avui diferent després de les reivindicacions en aquesta darrera onada feminista i LGTBIQ+, celebra Vilarasau.

Un matrimoni de Boston, que Mamet va estrenar el 2001, ambienta la història a mitjan segle XIX, en què la cotilla i un llenguatge barroc, d’aire de cort victoriana contrasta amb la llibertat que proclamen aquesta parella de dones progressistes que ha decidit viure sense la dependència patriarcal. La referència bostonianes tenia un cert aire pejoratiu en aquella època, però revisitat al segle XXI, aporta una feliç independència sexual, diuen.

Tània Brenlle confirma que l’eufòria a la sala d’assaig coincideix amb l’alegria de la prevenda, que ja ha superat les 10.000 entrades (un rècord per a una de les programacions més ben considerades de Barcelona). De fet, en la producció original van repetir la temporada següent a l’Espai Lliure, on es van exhaurir totes les localitats abans d’estrena. Per a Mestres, era important mantenir la intimitat del muntatge original. Per això s’ha optat per triar l’escenari a dues bandes de La Villarroel, tot i que tindria tirada per a platees a la italiana de més de 500 localitats com al Municipal de Girona, on han hagut d’ampliar fins a cinc sessions i ho han venut, pràcticament, tot.

Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, que té en gran record la comèdia original, agraeix que s’hagin atrevit a tornar-ho a fer, remuntar-lo, donant relleu a joves actrius i convertint en homenatge aquest llegat còmic. Emma Arquillué tenia 10 anys quan la va veure i ja va quedar impactada (ja pensava que voldria dedicar-se professionalment a fer d’actriu). Per a Vilarasau, la clau és que han rellegit el text com si fos de nou, deixant d’imitar la Lizaran i tenyint amb el seu humor cada personatge. L’han trobat, això sí, amb la mateixa màgia del joc que tenia la Lizaran. I amb la “generositat”, hi afegeix Marco, en escoltar la jove veu, que s’expressi amb les rèpliques que fa 20 anys deia l’altra. No es descarta plantejar una tercera generació d’Un matrimoni de Boston, diu Mestres. Ara, seria amb un altre director, aclareix mordaç.