‘Mar i cel’, a terres germàniques
Dagoll Dagom ho ha tornat a fer. Amb motiu del cinquantè aniversari de la companyia, el Teatre Victòria és el marc de la nova reposició de Mar i cel, el musical de referència a Catalunya, coincidint amb el centenari de la mort d’Àngel Guimerà. És la quarta vegada que la història de Saïd i Blanca arriba als escenaris, i a nosaltres no ens queda més remei que contemplar aquest mar d’emocions amb pell de gallina i preguntar-nos: “Per què hem plorat?”. Aquesta edició, però, duu un regust amarg: Dagoll Dagom plega veles i s’acomiada per sempre. Ens en parlava Jordi Bordes en la crònica Mar i cel, fins a l’infinit (20/9/2024) a aquest mateix diari.
Però la cosa no queda aquí.Mar i cel va salpar de Barcelona i com un cavall desbocat va arribar a Alemanya, coincidint amb la Fira del Llibre de Frankfurt, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. El 16 de març del 2007 es va estrenar la versió en alemany a l’Opernhaus Halle, a Halle (Saale): Mar i cel – Der Himmel und das Meer. A dalt de l’escenari, un nou Saïd cantava l’Hymne der Pirate a bord del vaixell amb tota la tripulació; i més tard es fonia amb coratge als braços d’una Blanca al so de Ganz alleine. Una escena amb molt de dramatisme que va commoure especialment el públic alemany. Aquesta travessia es va muntar a partir del text de Xavier Bru de Sala, traduït a l’alemany per Hartmut H. Forche i Jaime Roman Briones, amb Forche també com a director. La producció va mantenir la brillant partitura d’Albert Guinovart, sota la direcció musical de Joan Vives i Kay Stronberg. Una de les grans novetats va ser la incorporació de l’orquestra simfònica Staatskapelle Halle, amb una seixantena de músics, que va aportar una potència sonora d’estil operístic a l’espectacle. També es va compondre una obertura inèdita per adaptar-se a les necessitats del nou públic, que després s’ha incorporat a Barcelona des de la versió del 2014. Pirates i cristians, ben abillats per José-Manuel Vázquez, i l’escenografia, a càrrec de Michael Zimmermann. Que si hi havia vaixell? I és clar! Un vaixell impressionant que el públic va rebre amb gran ovació. Manual, però.
Precisament, el muntatge en alemany veurà la llum de nou a l’Eberhard Karls Universität Tübingen (Alemanya) de bracet del traductor Hartmut H. Forche, gràcies al lectorat de català de l’Institut Ramon Llull. Aquesta vegada, però, en format DVD. S’aprofitarà l’ocasió per retre homenatge a Guimerà, un dels autors més importants de l’escena catalana de tots els temps, precisament en ple Any Guimerà. El fet que Mar i cel arribés a Alemanya es deu al compromís i la dedicació del reconegut director i traductor alemany Hartmut H. Forche, que, encisat per l’escena musical de Barcelona, el 2004 va maldar per despertar interès per l’obra de Guimerà a Alemanya(ja havia treballat en l’adaptació de musicals com ara Harry y Sally, de bracet de Joan Vives). “Vaig pensar que seria una obra que duria als escenaris un tema tan candent al nostre país”, explica Forche. Es va posar en contacte directament amb Dagoll Dagom i un any més tard en va aconseguir els drets per representar-la a Alemanya, Àustria i Suïssa. L’Òpera de Halle té renom com a escenari musical, s’hi han fet obres com ara La Pimpinella Escarlata i Cabaret. Gràcies a la temàtica vigent de Mar i cel, Forche va aconseguir que s’interessessin pel clàssic català. El director artístic, Klaus Froboese, recorda la primera vegada que va veure l’espectacle: “Vam quedar immediatament impressionats.”
La preparació va començar tocant de peus a terra, se sabia que l’obra no ressonaria igual a Alemanya, on el context històric està més allunyat. Froboese ho tenia clar: “És un material d’actualitat associativa i qui no ho vulgui veure pot seguir experimentant amb Romeu i Julieta”. Per això, es van fer modificacions al pròleg, amb afegits. Malgrat que l’obra no colpís de la mateixa manera, l a música i l’actuació dels protagonistes van ser molt lloades, amb 14 funcions i uns 10.000 espectadors. Això ens demostra una vegada més que Dagoll Dagom ha fet història: el teatre català és d’èxit internacional. Anem sumant edicions de Mar i cel i transcendint generacions, però l’obra no perd vigor. És una trama que revela paral·lelismes constants amb el món actual. Un cant a la tolerància. “Quan Bru de Sala va escriure el text ja pensava en Israel i Palestina”, revela Cisquella. Anna Rosa Cisquella, codirectora d’aquest muntatge, hi afegeix: “Estem mirant la possibilitat que el muntatge, d’aquí a x anys, el pugui fer algú altre.” Ara més que mai, seria el moment de tornar a dur Mar i cel, precisament, a Alemanya.
*
