Arts escèniques

‘Mar i cel’, a terres germàniques

10.000 espectadors van veure la versió a Alemanya el 2007. Ara seria bo que hi tornés

Dagoll Dagom ho ha tor­nat a fer. Amb motiu del cin­quantè ani­ver­sari de la com­pa­nyia, el Tea­tre Victòria és el marc de la nova repo­sició de Mar i cel, el musi­cal de referència a Cata­lu­nya, coin­ci­dint amb el cen­te­nari de la mort d’Àngel Gui­merà. És la quarta vegada que la història de Saïd i Blanca arriba als esce­na­ris, i a nosal­tres no ens queda més remei que con­tem­plar aquest mar d’emo­ci­ons amb pell de gallina i pre­gun­tar-nos: “Per què hem plo­rat?”. Aquesta edició, però, duu un regust amarg: Dagoll Dagom plega veles i s’aco­mi­ada per sem­pre. Ens en par­lava Jordi Bor­des en la crònica Mar i cel, fins a l’infi­nit (20/9/2024) a aquest mateix diari.

Però la cosa no queda aquí.Mar i cel va sal­par de Bar­ce­lona i com un cavall des­bo­cat va arri­bar a Ale­ma­nya, coin­ci­dint amb la Fira del Lli­bre de Frank­furt, on la cul­tura cata­lana va ser la con­vi­dada d’honor. El 16 de març del 2007 es va estre­nar la versió en ale­many a l’Opern­haus Halle, a Halle (Saale): Mar i cel – Der Him­mel und das Meer. A dalt de l’esce­nari, un nou Saïd can­tava l’Hymne der Pirate a bord del vai­xell amb tota la tri­pu­lació; i més tard es fonia amb coratge als braços d’una Blanca al so de Ganz alleine. Una escena amb molt de dra­ma­tisme que va com­moure espe­ci­al­ment el públic ale­many. Aquesta tra­ves­sia es va mun­tar a par­tir del text de Xavier Bru de Sala, traduït a l’ale­many per Hart­mut H. Forche i Jaime Roman Bri­o­nes, amb Forche també com a direc­tor. La pro­ducció va man­te­nir la bri­llant par­ti­tura d’Albert Gui­no­vart, sota la direcció musi­cal de Joan Vives i Kay Stron­berg. Una de les grans nove­tats va ser la incor­po­ració de l’orques­tra simfònica Sta­atska­pe­lle Halle, amb una sei­xan­tena de músics, que va apor­tar una potència sonora d’estil operístic a l’espec­ta­cle. També es va com­pon­dre una ober­tura inèdita per adap­tar-se a les neces­si­tats del nou públic, que després s’ha incor­po­rat a Bar­ce­lona des de la versió del 2014. Pira­tes i cris­ti­ans, ben abi­llats per José-Manuel Vázquez, i l’esce­no­gra­fia, a càrrec de Mic­hael Zim­mer­mann. Que si hi havia vai­xell? I és clar! Un vai­xell impres­si­o­nant que el públic va rebre amb gran ovació. Manual, però.

Pre­ci­sa­ment, el mun­tatge en ale­many veurà la llum de nou a l’Eber­hard Karls Uni­ver­sität Tübin­gen (Ale­ma­nya) de bra­cet del tra­duc­tor Hart­mut H. Forche, gràcies al lec­to­rat de català de l’Ins­ti­tut Ramon Llull. Aquesta vegada, però, en for­mat DVD. S’apro­fi­tarà l’ocasió per retre home­natge a Gui­merà, un dels autors més impor­tants de l’escena cata­lana de tots els temps, pre­ci­sa­ment en ple Any Gui­merà. El fet que Mar i cel arribés a Ale­ma­nya es deu al com­promís i la dedi­cació del reco­ne­gut direc­tor i tra­duc­tor ale­many Hart­mut H. Forche, que, enci­sat per l’escena musi­cal de Bar­ce­lona, el 2004 va mal­dar per des­per­tar interès per l’obra de Gui­merà a Ale­ma­nya(ja havia tre­ba­llat en l’adap­tació de musi­cals com ara Harry y Sally, de bra­cet de Joan Vives). “Vaig pen­sar que seria una obra que duria als esce­na­ris un tema tan can­dent al nos­tre país”, explica Forche. Es va posar en con­tacte direc­ta­ment amb Dagoll Dagom i un any més tard en va acon­se­guir els drets per repre­sen­tar-la a Ale­ma­nya, Àustria i Suïssa. L’Òpera de Halle té renom com a esce­nari musi­cal, s’hi han fet obres com ara La Pim­pi­ne­lla Escar­lata i Caba­ret. Gràcies a la temàtica vigent de Mar i cel, Forche va acon­se­guir que s’interes­ses­sin pel clàssic català. El direc­tor artístic, Klaus Fro­bo­ese, recorda la pri­mera vegada que va veure l’espec­ta­cle: “Vam que­dar imme­di­a­ta­ment impres­si­o­nats.”

La pre­pa­ració va començar tocant de peus a terra, se sabia que l’obra no res­so­na­ria igual a Ale­ma­nya, on el con­text històric està més allu­nyat. Fro­bo­ese ho tenia clar: “És un mate­rial d’actu­a­li­tat asso­ci­a­tiva i qui no ho vul­gui veure pot seguir expe­ri­men­tant amb Romeu i Juli­eta”. Per això, es van fer modi­fi­ca­ci­ons al pròleg, amb afe­gits. Mal­grat que l’obra no colpís de la mateixa manera, l a música i l’actu­ació dels pro­ta­go­nis­tes van ser molt llo­a­des, amb 14 fun­ci­ons i uns 10.000 espec­ta­dors. Això ens demos­tra una vegada més que Dagoll Dagom ha fet història: el tea­tre català és d’èxit inter­na­ci­o­nal. Anem sumant edi­ci­ons de Mar i cel i trans­cen­dint gene­ra­ci­ons, però l’obra no perd vigor. És una trama que revela paral·lelis­mes cons­tants amb el món actual. Un cant a la tolerància. “Quan Bru de Sala va escriure el text ja pen­sava en Israel i Pales­tina”, revela Cis­que­lla. Anna Rosa Cis­que­lla, codi­rec­tora d’aquest mun­tatge, hi afe­geix: “Estem mirant la pos­si­bi­li­tat que el mun­tatge, d’aquí a x anys, el pugui fer algú altre.” Ara més que mai, seria el moment de tor­nar a dur Mar i cel, pre­ci­sa­ment, a Ale­ma­nya.

*

Tra­duc­tora i pro­fes­sora d’estu­dis cata­lans a l’Eber­hard Karls Uni­ver­sität Tübin­gen (Ale­ma­nya)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia