Cultura popular

Cultura

Mor Miquel Ametller, activista cultural i mestre de glosadors

Va ser guardonat amb el Premi Ramon Llull del 2016 per haver fet renéixer la glosa menorquina quan aquesta estava gairebé perduda

El glo­sa­dor i acti­vista cul­tu­ral Miquel Amet­ller Cau­les, va morir diu­menge, als 86 anys. Nas­cut el 1937 a Ciu­ta­de­lla de Menorca, era cone­gut com el mes­tre Amet­ller per haver for­mat dese­nes de glo­sa­dors menor­quins, quan aquesta cançó impro­vi­sada, al ritme de “ses por­gue­res”, estava gai­rebé des­a­pa­re­guda. Ell mateix defi­nia la glosa com una con­ver­sació, la qual l’ús de les parau­les es fa amb la màxima de les intel·ligències.

Era una per­sona molt cone­guda i esti­mada a l’illa. La seva ama­bi­li­tat i la gran barba que duia eren dos trets carac­terístics d’Amet­ller. També la seva veu, potent i clara. En una entre­vista de l’any 2012 a Tra­mun­tana Comu­ni­cació reve­lava que de jove ja era un ena­mo­rat de la glosa. Va ser el seu pare qui n’hi va ense­nyar, però a mesura que es va anar fent gran, s’ado­nava que la glosa s’estava morint. Va deci­dir començar a ofe­rir cur­sets per tal de donar-la a conèixer més a fons, i d’aquí van sor­tir els seus pri­mers dei­xe­bles. Les lle­tres, impro­vi­sa­des, solien ser sobre la terra, el dia a dia, i els sen­ti­ments més pro­pers. A vega­des eren seri­o­ses, d’altres tenien aquell toc d’iro­nia.

Va ser fun­da­dor de l’asso­ci­ació Soca de Mots, la qual va ser­vir per aple­gar la major part de glos­sa­dors menor­quins. Des de l’enti­tat van orga­nit­zar tro­ba­des arreu dels països cata­lans i l’any 2007 van ser reco­ne­guts amb el Premi Bar­to­meu Oli­ver de l’Obra Cul­tu­ral Balear. Alguns altres refe­rents de la glosa menor­quina que for­men part del col·lec­tiu són Esteve Bar­celó i Toni Pons.

L’any 2016, l’Ajun­ta­ment de Ciu­ta­de­lla li va retre un home­natge, i una set­mana després va ser guar­do­nat amb el Premi Ramon Llull del Govern Balear en reco­nei­xe­ment de la feina fet per sal­var la glosa i dur-la, nova­ment, a l’apa­ra­dor cul­tu­ral. “No visc per sa glosa, però sa glosa m’ha aju­dat a viure”.

La cerimònia de comiat s’ha cele­brat aquesta tarda a Sant Antoni Maria Claret de Ciu­ta­de­lla, la parròquia que ell i la seva dona, Mar­ga­rita Gomila, amb altres, van aju­dar a aixe­car.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.