Navegant pel riu de la literatura del sud dels EUA

“Vaig adonar-me que hi ha obres meravelloses d’autors del sud dels Estats Units que encara no havien estat traduïdes al català, o que feia molt de temps que no havien estat reeditades i, en tot cas, les que hi ha solen estar escampades en editorials, èpoques i col·leccions diferents. Per això vaig idear Mississipi, per fomentar la coneixença de la història i els conflictes socials d’aquelles terres amb la voluntat de dialogar amb les obres d’altres editorials”, és com va definir Núria Bendicho la nova col·lecció que publica l’editorial manresana L’Agulla Daurada.

Núria Bendicho (Barcelona, 1995), llicenciada en Filosofia, tot i que afirma que “de manera força autodidacta”, és una viatgera i lectora empedreïda que va triomfar fa gairebé quatre anys amb la seva novel·la de debut, Terres mortes (Anagrama). Ara és la impulsora i directora d’aquesta col·lecció de rescat, en podríem dir, que recull les obres més emblemàtiques de la literatura del sud dels EUA des de la guerra civil americana, la Guerra de Secessió, fins al present. Per tant, hi haurà obres publicades a finals del segle XIX, al llarg del segle XX i també del segle XXI.

“En principi, publicarem dos o tres títols per any”, va puntualitzar a l’acte de presentació Anna Roca, editora de L’Agulla Daurada. I els tres primers previstos són: Aldarulls al juliol, d’Erskine Caldwell (amb traducció d’Imma Falcó), Intrús en la pols, de William Faulkner (amb traducció de Manuel de Pedrolo) i Els guardes de la casa, de Shirley Ann Grau (amb traducció de Xavier Pàmies).

“Hem decidit reeditar la traducció de Pedrolo de la novel·la Intrús en la pols, de Faulkner, sense immiscir-nos en la gran tasca que Esther Tallada fa a Edicions de 1984 traduint les obres de Faulkner, i comptem que tard o d'hora farà una nova traducció d'aquesta novel·la, però volem homenatjar Pedrolo per haver estat un dels gran divulgadors de la literatura nord-americana als Països Catalans”, va explicar Bendicho.

“No només concebem que el sud dels EUA són els estats que es van confederar. Per exemple, els estats esclavistes, com ara Kentucky i Missouri, que no es van arribar a separar de la Unió durant la guerra de Secessió, per nosaltres també formen part del sud dels EUA, perquè entenem que el sud és alguna cosa més que una regió geogràfica i històrica, és una terra que comparteix complexitat, problemes socials, valors, ideologies...”, va afirmar Bendicho i va donar tot d’exemples ja publicats per altres editorials: “El color porpra, d’Alice Walker (Geòrgia); les obres de Truman Capote (Louisiana); les obres de William Faulkner (Mississipí); Els blancs, de Langston Hughes (Missouri); les obres de Carson McCullers (Geòrgia); tots els contes de Flannery O’Connor (Geòrgia); El despertar i altres relats, de Kate Chopin (Missouri); Matar un rossinyol, de Harper Lee (Alabama), etcètera.”

“A la col·lecció hi haurà històries que plantegin preguntes com ara Quin paper tenia la dona a les plantacions esclavistes?, Com vivien els esclaus?, Com van viure les dones blanques durant la guerra?, Com va viure els sud dels Estats Units la Gran Depressió?”, va enumerar Bendicho.

Han optat per treure l’accent de Mississipí i deixar-ho en Mississipi perquè consideren que “és un terme que ja no es fa servir”. A banda, van explicar que van triar aquest nom per a la col·lecció “pel riu que uneix el nord i el sud dels Estat Units i que durant molts anys va ser una poderosa via de transport de mercaderies”. Com la generosa via de transport de bona literatura, traduïda al català, que serà aquesta col·lecció.