Bad Gyal obre l’In-Edit, amb cintes sobre Springsteen, Blur, Zoo i Carles Sabater

L’estrena mundial d’un film que ressegueix les aventures per mig món de la maresmenca Bad Gyal obrirà avui la 22a edició de l’In-Edit Festival de Cinema Documental Musical de Barcelona, que fins al 3 de novembre projectarà una seixantena de títols als Multicines Aribau. El festival també estrenarà un documental de Carlos Sánchez (titulat, simplement, Estopa) sobre el concert amb què els germans David i Jose Muñoz, el juliol passat, van celebrar el seu 25è aniversari a l’estadi olímpic davant 60.000 persones i un altre, Sobreviure a l’incendi, dirigit per Josep Pitarch, en què, mitjançant entrevistes i material d’arxiu, es reconstrueixen els deu anys d’existència dels valencians Zoo, que fa alguns mesos, en el seu pic de popularitat, van decidir abandonar els escenaris.

Entre les cintes dedicades a músics o escenes del país que desfilaran per l’In-Edit hi ha també les del cicle Sons de Barcelona, amb protagonistes com el cantant de Sau, Carles Sabater (No espereu res de mi, dirigida per Jordi Call, i amb una emissió prevista pròximament a 3Cat), el grup de pop psicodèlic dels anys vuitanta Los Negativos (Graduados en underground, Víctor Carrey), Zeleste (El record de tantes ocasions, amb direcció d’Albert de la Torre i el ja traspassat Rafael Moll, un dels artífexs de la sala), i el black metal nascut a la ciutat (Blackcelona: una historia de metal satánico, Diego de Walpurgis).

Bruce Springsteen, de qui demà es projectarà en una única projecció Road Diary, mirada atenta a les dues últimes gires del cantant, abans que l’endemà arribi a Disney +, i Devo, als quals es dedicarà la gala de cloenda, són dos dels protagonistes més destacats de la part internacional del festival, amb cintes dedicades, entre d’altres, a Brian Eno, Genesis P-Orridge, Blur, Steppenwolf, Michael Jackson, Luther Vandross, Ornette Coleman, Errol Garner, Pavement, Mogwai, els Rolling Stones i Brian Jones, el hip-hop dels anys noranta, The Black Keys, Die Antwoord, June Carter Cash, Simple Minds i a “com la CIA i la monarquia belga van orquestrar l’assassinat de Patrice Lumumba, primer ministre del Congo, utilitzant llegendaris músics de jazz com a distracció” (Soundtrack to a Coup d’Etat, Johan Grimonprez).

L’In-Edit va batre el seu rècord d’assistència l’any passat, amb 35.000 espectadors.