Les Impuxibles s’alien amb Pablo Messiez per interrogar-se sobre el consum de substàncies

Ariadna i Clara Peya estrenen dimecres Caramel (Lliure de Gràcia, fins a l’1 de desembre), el seu darrer treball artístic, que hibrida moviment, música i paraula. El dramaturg Pablo Messiez les ha acompanyat des de l’inici de la recerca de fa dos anys per completar una situació localitzada en un bar per una sèrie de personatges cosits per les contradiccions i el consum de substàncies. Si en anteriors peces han indagat sobre el suïcidi (Harakiri, 2022), la pressió social (FAM, 2020) i el patiment mental i el protagonisme de les cures (Suite TOC núm. 6, 2019), ara indaguen sobre el consum de substàncies. Més enllà del consum recreatiu hi ha el problemàtic, el que afecta el dia a dia de les persones. El treball (que es veurà el 8 de desembre en el Temporada Alta, que ho coprodueix) presenta com és el trauma que indueix al consum. Hi ha un buit social, implícit en la vida compulsiva del capitalisme, que cada individu prova d’omplir amb el que té més accessible. El problema es genera quan el consum genera disfuncions.

Yasser D’Oquendo, Helena Gispert, Pol Guimerà, Mabel Olea, Clara Peya, Sandra Pujol i Joan Solé són els set intèrprets que cohabiten en una escena collage de pensaments convertits en teatre sensitiu. Ariadna Peya, aquesta vegada surt de l’escenari. Tant la seva germana Clara com Gispert (molt habituals en les seves produccions) la troben molt a faltar. Ara, la dansa s’ha bastit fent que cada intèrpret tingui un caràcter. La música de Clara Peya inunda l’espai i, aquest cop, es torna a introduir la cançó. Finalment, Pujol i Solé despleguen el text principalment, tot i que tots acabin intervenint en les facetes dels altres, “de manera orgànica”, aclareix Ariadna Peya.

En la recerca, han descobert moltes realitats però segueixen sense sentenciar res. Han comprès que sortir de les addiccions és molt més complicat en un entorn desestructurat. Que sovint el consum està vinculat a la violència. I que hi ha un defecte de gènere: a ningú li estranya veure un home desvagat en un bar; tot l’afer domèstic quedarà pendent si la consumidora és una dona, denuncien.