El duet Oriol Pla i Pau Matas calibra el pecat de l’èxit

El duet Oriol Pla i Pau Matas s’han donat molt temps per a crear, després de la satisfacció de Travy (en què Pla intervenia amb els seus familiars: els pares Quimet Pla, Núria Solina i la seva germana Diana). Gola persegueix ara una nova intuïció: volen entendre aquesta necessitat de triomfar en tots els estaments laborals i socials per sentir-se bé amb un mateix. Comproven com, sovint, aquests èxits, són superficials, no impliquen un canvi en l’individu. L’obra s’estrena al Temporada Alta (divendres 20 h i dissabte 16.30 h i 20 h) i farà temporada al Teatre Nacional de Catalunya del 28 de novembre al 22 de desembre.

Va ser, precisament la reposició de Travy el que va incitar a reprendre un nou viatge creatiu, ara fa quasi tres anys. “Quan vam començar ni m’havia plantejat ser pare; ara estic esperant el segon fill”, conclou Matas. Pla, per la seva banda, ha comprovat la fidelitat de l’amistat i el compromís a crear junts, des de ben petits. I és que Oriol i Pau es van conèixer a l’institut i van engegar la seva primera carrera conjunta passant la gorra amb una guitarra per la Costa Brava. Era el més autèntic i es percep que en tenen una certa nostàlgia. Ara s’han donat molt de temps per anar construint una nova peça, que qüestioni els èxits professionals: Oriol Pla és un actor cobejat per a series i televisió amb estrenes recents com Salve Maria, Creatura, Yo adicto...) Pau Matas és un dramaturgista i músic que ha treballat amb Lali Álvarez, Tha tzpar (L’espera) i Clàudia Serrahima: No sabem res del campo i Arribo a mitja tarda, a més de compondre bandes sonores per a espectacles.

Gola, efectivament, recrea aquesta insatisfacció constant vital. És una autocrítica que despleguen des de les seves aptituds artístiques, com si fos un monòleg pensat per aprofitar els coneixements interpretatius d’Oriol Pla. En el procés, Matas s’ha anat incorporant també puntualment acompanyant-lo musicalment a l’escenari. Tots dos han agraït la predisposició de Temporada Alta i també del TNC a poder jugar sense un dossier tancat i explícit. I que ha significat que aquesta espontaneïtat creativa hagi comportat una emergència de producció perquè no se sabia què es podria necessitar a cada moment.

De la Costa Brava a estar esperant un segon fill marca una etapa de creixement i maduresa. D’un pragmatisme que els distancia de la creació, aparentment més genuïna. Han acabat cedint als seus propis èxits? Per a Oriol Pla, la clau no és quina transcendència mediàtica tingui cada projecte (amb la vanitat dels premis i reconeixements inclosos) sinó que cada actuació respongui a la mateixa passió de sempre. Potser ara ja no seria realista ni satisfactori passar la gorra per la Costa Brava; ara toca llançar-se al buit amb Gola.