Enric Gasa Dance debuta a Barcelona amb una coreografia vital de ‘Frida’

Enric Gasa Valga DanceCompany va estrenar fa una quinzena d’anys la coreografia Frida: pasión por la vida. Va tenir prou bona rebuda a Alemanya. Ara, l’ha refet incorporant la música en directe (quatre músics i una cantant) i aprofitant el coneixement que té del caràcter dels seus ballarins per a guanyar en expressivitat en aquest quadre d’espectacle total, en el qual intervenen fins a 14 ballarins. La nova posada en escena, estrenada el juny a Múnic, ara debuta a Barcelona, al Coliseum des de dimecres fins diumenge (dissabte es fan dos passis). Fins ara, les poques vegades que s’havia pogut veure aquesta companyia del coreògraf català ha estat, principalment a la programació de dansa del Centre Cultural de Terrassa. L’any passat, per exemple, van programa una aproximació a Federico García Lorca.

Hi ha dues Frida a l’escena. L’una, és l’artista vitalista i generosa; l’altra és la dona que ha de suportar el dolor de la mort pròxima (amb una poliomielitis des de la infància) i les adversitats de la vida. Gasa ha servit una dansa amb una tècnica i expressivitat similar per a les dues situacions. Ha estat el caràcter de les dues intèrprets el que marca clarament els dos pols vitals: La llum l’aporta Lara Brandi; les ombres, Alice Amorotti. Brandi explicava en pa lpresentacií dàquest migdia que, el punt comú de les dues ballarines, és la seva mirada: Conflueixen i s’adonen que estan fusionant els dos pols d’aquest personatge icònic de la cultura universal.

Frida: pasión por la vida procura anar més enllà de les etapes conegudes de l’artista plàstica, gràcies a les anotacions al seu dietari. Per al coreògraf, el fet de viure des de ben jove amb la mort fa que cada oportunitat de vida l’aprofiti sense reserves, amb una gran plenitud. El darrer treball de Kahlo, exemplifica, Gasa, es titula Viva la vida.

La pintora mexicana Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic, 1907-1954) va fer-se seu els valors estètics de l’art popular en les seves creacions, que desembocarien en el surrealisme i el simbolisme. La seva obra ha estat celebrada internacionalment com una defensora de les tradicions indígenes i una reivindicació feminista. Tot i això, apunta el coreògraf, la vida de casada amb Diego Rivera tampoc van ser fàcils. Ella definia aquesta relació com si fos “un segon accident” (el primer, va ser l’autobús que la va atropellar quan només tenia 18 anys).

Enric Gasa Valga confia incorporar Barcelona a les seves gires. Entén que és més difícil vendre entrades de dansa a Catalunya que a Àustria i Alemanya. Però li empipa que els ballarins de casa, que van marxar ara fa 30 anys a trobar una sortida professional a l’estranger i que tan bona resposta han tingut als escenaris més exigents, no trobin l’oportunitat de mostrar el seu treball a Barcelona. Entre coreografies, òperes i musicals la companyia privada s’apropa al mig centenar de produccions.