Irene Zurrón i Víctor Recort guanyen ‘ex aequo’ el premi Documenta

El jurat del premi Docu­menta, for­mat per Roser Cabré-Ver­di­ell, Eric del Arco, Anna Pun­soda, Pau Vidal i Eugènia Broggi, ha deci­dit, “després d’una deli­be­ració llarga, ela­bo­rada i sòbria”, ator­gar el premi Docu­menta a dos autors, Irene Zurrón, pel recull de con­tes Un gat negre al jardí, i Víctor Recort, per la novel·la Els crits. El premi està dotat amb 5.000 euros (aquest any divi­dit entre tots dos autor) i totes dues obres seran publi­ca­des per L’Altra a pri­mers de març del 2025. 

És el ter­cer cop en 45 anys d’història que es con­ce­deix el premi Docu­menta en ex aequo, els ante­ri­ors van ser Vicenç Pagès Jordà i Sebastià Alza­mora (1998) i Irene Puja­das i Laia Viñas (2020).

 Irene Zurrón (Palma, 1990) és gra­du­ada en Llen­gua i Lite­ra­tura Cata­la­nes. Viu a Sant Feliu de Llo­bre­gat i fa de pro­fes­sora subs­ti­tuta a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona. El 2021, va publi­car la novel·la infan­til La tribu enmig de la mun­ta­nya, gua­nya­dora del premi Car­me­sina de la Safor. 

“Les nar­ra­ci­ons d’Un gat negre al jardí, mal­grat que són autònomes, dia­lo­guen les unes amb les altres, amb atmos­fe­res i imat­ges rei­te­ra­des, i pro­ta­go­nis­tes que s’esfor­cen fins a l’absurd per adap­tar-se a la seva rea­li­tat i per enten­dre els meca­nis­mes de les rela­ci­ons amb els altres”, ha expli­cat Zurrón. 

Víctor Recort (Sant Boi de Llo­bre­gat, 1990) va publi­car amb el pseudònim Víctor Parkas Game boy (2019), un recull de con­tes i assa­jos nar­ra­tius, i ha par­ti­ci­pat en les anto­lo­gies Una risa nueva (2018) i Ya no recu­erdo qué quería ser de mayor (2019). Des del 2020 escriu exclu­si­va­ment en català i col·labora a diver­ses capçale­res. El 2022 va publi­car la novel·la Pont aeri. 

“Els crits és una novel·la sobre tres homes que, en el trans­curs d’una nit, pre­sen­cien com el món que conei­xien, el seu món, es fon a negre. Una nar­ració al vol­tant de rela­ci­ons ver­te­bra­des per l’absència d’escrúpols, d’amis­tats que se sus­ten­ten en les pit­jors ver­si­ons de les per­so­nes que les inte­gren. Un lli­bre que mira de con­ci­liar el thri­ller satíric amb el soli­lo­qui de columna d’opinió”, asse­gura Recort. 

Segons el jurat, “totes dues obres són pro­pos­tes radi­cal­ment dife­rents des de tots els punts de vista –nar­ra­tiu, estilístic, simbòlic, d’uni­vers i d’interes­sos, de trama– i es com­ple­men­ten de mera­ve­lla”. Una mos­tra inequívoca de l’ampli­tud de mires i la curi­o­si­tat literària del jurat d’aquest premi.