art
Zurbarán, Eugènia Balcells i Marcel·lí Antúnez, a la programació del MNAC per al 2025
Calculen que l’ampliació del museu costarà entre 100 i 120 milions d’euros
Artistes de diferents generacions i maneres d’entendre la creació com ara Francisco de Zurbarán, Eugènia Balcells, Marcel·lí Antúnez, Mar Arza, Francesc D’Assís Galí i Mario Armengol protagonitzaran algunes de les exposicions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) durant el 2025, com a part d’un programa que està orientat a transformar la institució i examinar-ne críticament el seu rol. El director del MNAC, Pepe Serra, ha dit avui a la presentació de la nova programació que les propostes que conté són “opcions de risc” que van pel marge i que aporten aquesta “visió crítica” a la qual aspira el museu, també amb la voluntat de portar al límit la seva condició de servei públic. Durant la roda de premsa, l’administrador del MNAC, Josep Desquens, també ha fet una estimació del cost que tindrà l’ampliació del museu, entre 100 i 120 milions d’euros. La primera fase del concurs arquitectònic per a l’ampliació s’ha tancat amb l’admissió de 30 projectes i el guanyador es donarà a conèixer la primavera vinent. El patronat del museu es reunirà el 18 de desembre per discutir els pressupostos.
El MNAC ha distribuït la programació en diferents blocs, el primer dels quals és Nous relats, noves històries, que inclourà tres exposicions o instal·lacions: Zurbarán (sobre) natural, del 20 de març al 29 de juny; Eugènia Balcells. From the center, del 8 de maig al 14 de setembre, i Campament Marcelàxia col·laborativa, de Marcel·lí Antúnez, el desembre del 2025.
La mostra sobre Zurbarán ha estat produïda en col·laboració amb el Museum of Fine Arts de Boston i el Musée des Beaux Arts de Lió, i reuneix per primera vegada les tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V, una de les grans obres de Francisco de Zurbarán (1598-1664). A més, la mostra situa aquesta l’obra de Zurbarán en relació a obres d’artistes contemporanis en els quals s’aprecia també la seva “síntesi formal i l’aspiració espiritual”, com ara Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, Antoni Llena i Eulàlia Valldosera, aquests dos últims amb obres creades expressament per a l’exposició.
Dins d’aquest apartat, el MNAC també presentarà a la Sala Oval una gran instal·lació en vídeo d’Eugènia Balcells (Barcelona, 1943), creada a Nova York entre els anys 1980 i 1982, i Marcel·lí Antúnez convertirà el mateix espai en un campament d’art col·laboratiu, amb una instal·lació de gran format que mostrarà més de deu anys de creació conjunta entre l’artista i diverses comunitats i col·lectius.
El museu i la guerra
El segon apartat de la programació és El museu és present. La guerra, context contemporani, amb dues exposicions: Mario Armengol. Tinta contra Hitler, que del 8 de maig al 14 de setembre mostrarà l’obra d’Armengol (Sant Joan de les Abadesses, 1909-Nottingham, 1995), l’únic dibuixant català i espanyol que va treballar massivament per a la propaganda britànica i dels aliats durant la Segona Guerra Mundial; i Sim, el dibuix i la guerra, que estarà dedicada, la tardor del 2025, a José Luis Rey Vila (Cadis, 1990 - París, 1983), conegut com Sim, amb un centenar de dibuixos seus realitzats durant la Guerra Civil espanyola, que el MNAC ha adquirit recentment.
El museu i la memòria
El tercer apartat, Museu i memòria. Restitució, reinterpretació, inclourà les exposicions Francesc d’A. Galí. El mestre invisible, del 8 de maig al 14 de setembre, sobre una de les figures més rellevants de l’art català de la primera meitat del segle XX, i Els dipòsits franquistes del SDPAN. Projecte singular, en què la tardor del 2025 presentarà al públic, per primera vegada, obres del seu fons que provenen del dipòsit realitzat pel Servicio de Defensa de Patrimonio Nacional franquista, creat el 1938. També dins d’aquest bloc es podrà veure, la tardor vinent, la instal·lació audiovisual La força del display. Arxiu Gae, de Nora Ancarola, que farà visible l’engranatge que permet que es mantingui viu el museu, d’acord amb la idea de l’arquitectura com “la fundació d’un lloc”, tal com l’entenia l’arquitecta, escenògrafa i dissenyadora industrial italiana Gae Aulenti (1927-2012).
Feminismes
“Continuarem i incrementarem amb determinació el treball que fa temps desenvolupa el museu en la recuperació i visibilització de les artistes marginades o apartades del relat i la seva integració en les col·leccions”, s’explica per introduir aquest apartat, que es concretarà en dues propostes: la nova exposició de les sales d’art contemporani incorporarà 21 obres adquirides per la Generalitat, 13 de les quals són de dones artistes, sovint fora del cànon o poc conegudes; i Strappo. No pas per atzar cau el patriarcat, una intervenció de Mar Arza dins del programa Més romànic, que plantejarà, la primavera vinent, si és possible eliminar les estructures patriarcals implícites en les nostres formes de vida.