mirador
Misteris subaquàtics
Setxu Xirau Roig (Canet de Mar, 1968) és un explorador de les arts visuals. Ho és pel seu univers formal que és capaç d’aplegar en la seva obra disseny, pintura, instal·lació i objectes, tot creant un treball coherent i compacte des del difícil punt de partida de la fragmentació.
Però si des de la formalitat l’obra de Setxu Xirau és singular, des de l’òptica del contingut podríem dir que és única. El seu material de treball és el món animal, però no fent representacions inventades sinó utilitzant animals dissecats que en el seu moment van estar plens de vida, com és el cas del projecte del cabirol que porta a passejar i fotografiar per centres educatius o culturals com ara va fer al MNAC o a l’Universitat de la Sorbona a París. També ha exposat els seus muntatges amb papallones. Sempre, assegura l’artista, amb la certesa que aquest animals no van tenir una mort violenta. Podria semblar una mica macabre, però la veritat de Roig en sap treure poesia, de tot plegat.
La seva darrera proposta la trobem ara a l’encisador Museu Arxiu Can Caralt, de Sant Andreu de Llavaneres. A la seva planta baixa s’exposa fins al 8 de desembre l’exposició Aquarius, en què l’artista es capbussa en un nou món misteriós: el món subaquàtic dels peixos que neden per obres de diferent naturalesa plàstica que, com a metafòric mar que fa d’habitacle als peixos, també tenen sentit propi.
L’autor sap, a banda de dirigir els peixos com si fossin els actors principals de les peces, construir les escenografies en què es mouran, i ho fa amb un interessant ús de resines, laques i substàncies gairebé industrials que contrasta amb l’origen natural dels peixos. Aquest treball més estrictament pictòric evita la consideració d’anecdòtic l’ús d’animals dissecats.
Aquest explorador dels territoris en què natura i art són una mateixa geografia tracta de veure quins són els límits de l’obra d’art, de com la peça artística tracta d’expandir-se fora dels seus límits físics per envair tot l’espai. Els peixos estan situats en posicions i actituds de fugir com si volguessin retornar a una realitat anterior que ja no existeix. D’aquesta manera, la sala del museu esdevé una peça artística més en un espai total en què el visitant també es capbussa per tenir una experiència artística immersiva.
La visita es pot complementar amb un passeig per les sales de pintura i escultura, i per les de les col·leccions de ràdios i aparells fonogràfics i fotogràfics.