Televisió
3Cat denuncia la violència a la ‘mili’ al documental ‘Et faran un home’
Àlex Gorina i Vicent Partal, entre els testimonis que apareixen al film, que s’estrena d’avui a ‘Sense ficció’
S’hi denuncien cops, crits, pallisses, insults i violacions per part de soldats veterans
El programa Sense ficció estrena aquest vespre Et faran un home, un documental que destapa la violència estructural contra els joves que van fer el servei militar obligatori durant els primers anys de la democràcia. Un equip de 3Cat ha dedicat un any a investigar i realitzar aquest film, que s’emet avui a TV3 a les 22.05 i estarà disponible a la plataforma 3Cat.
Quaranta anys després dels fets, deu testimonis relaten davant la càmera tot tipus de violència que ha marcat les seves vides: cops, crits, pallisses, insults, tortures i fins i tot violacions per part de soldats veterans, sovint sota els efectes de l’alcohol i amb el consentiment dels comandaments militars.
3Cat es proposa amb aquest documental “donar veu a relats fins ara silenciats, que generen un gran impacte social i promouen la mirada crítica entre la societat catalana”, en una aposta pel periodisme de denúncia i investigació.
Tortures a Vielha
La investigació va començar a partir del cas de la Companyia d’Esquiadors i Escaladors de Vielha, un dels escenaris de violència entre soldats i del qual el documental en recull fins a quatre testimonis. Els veterans de la caserna de la Vall d’Aran torturaven els soldats que hi acabaven d’arribar davant d’uns comandaments que no feien res per aturar les violències entre iguals. També parlen els que van ser joves soldats enviats a fer la mili a les Canàries, Melilla o Bétera, al País Valencià.
La investigació, que han portat terme la periodista de 3Cat Mireia Prats i el realitzador Joan Torrents, ha pogut arribar a vint-i-cinc testimonis d’homes que ara tenen entre 55 i 65 anys i que van fer el servei militar als anys 80 i 90. Els seus relats confirmen que el tracte vexatori i les tortures eren estructurals i sistèmiques.
Alguns joves assetjats intentaven fugir-ne. Els que ho aconseguien, eren considerats desertors i s’havien d’enfrontar a un tribunal militar. D’altres que no podien suportar els maltractaments s’acabaven suïcidant. Quan això passava, la família rebia un document on s’atribuïa la defunció a una “mort accidental”.
Nous testimonis
Et faran un home posa en entredit el servei militar obligatori en un moment en què el clima bèl·lic s’ha instal·lat a Europa arran de la guerra a Ucraïna i a l’Orient Mitjà. Els estats europeus, Espanya inclosa, han augmentat la despesa militar. Alguns, com Suècia i Letònia, han recuperat el servei militar, i en d’altres, com Alemanya i Polònia, s’ha reobert el debat sobre el retorn de la mili. A Espanya, el servei militar obligatori es va suspendre l’any 2001, però no es va abolir.