Jaume Collboni i la baronessa Thyssen es diuen el “sí, vull” al Saló de Cent

Jaume Collboni i Carmen Cervera han entrat aquest migdia al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona com si fossin dos nuvis a punt de casar-se. S’han dit el “sí, vull” durant l’acte de presentació oficial del futur museu de la baronessa Thyssen a la seva ciutat natal. L’alcalde ha defensat amb un entusiasme desbordant aquest equipament –“un somni fet realitat”–, que s’ubicarà a l’antic cinema Comèdia, fins al punt que l’ha posat al mateix nivell d’importància que les ampliacions del MNAC i del Macba. “Sí als grans museus públics i sí als grans museus privats”, ha exclamat Collboni després de fer-se la primera fotografia amb Cervera; la filla d’aquesta, Carmen; i Jaume Sabater, el conseller delegat d’Stoneweg, la firma inversora amb seu a Suïssa que ha comprat l’edifici del passeig de Gràcia i que ha tancat amb la baronessa l’acord de lloguer del fons d’obres de la seva col·lecció privada que s’hi exhibiran.

Tots quatre han posat per als fotògrafs de premsa amb les mans agafades i alçades. No era una festa de casament, però ho ben semblava. També perquè els periodistes no eren els únics convidats. N’hi havia de força més mudats per a l’ocasió. El Saló de Cent estava ple d’empresaris, directors de museus, galeristes, col·leccionistes i historiadors de l’art. I s’ha habilitat un dels bancs per al cos consular.

Casualitats de la vida (o no), avui s’havia d’haver estrenat la renovada exposició permanent del Museu del Disseny a les sales on a principi d’aquest any van ser desterrades les col·leccions històriques d’arts decoratives catalanes, una decisió que ha provocat un enorme malestar al sector del patrimoni i, com a conseqüència, un divorci amb el regidor de Cultura, Xavier Marcé. La polèmica mostra al centre de la plaça de les Glòries s’ha posposat per a l’any que ve. Mentrestant, Collboni ha anunciat per sorpresa recentment que l’àrea de cultura passarà a dependre d’alcaldia. I avui ha fet una lloança apassionada dels museus de Barcelona. El de la baronessa, ha remarcat, és una peça clau que ajudarà a “projectar-nos com volem ser vistos al món” i “a continuar sent una capital mundial de l’art.” “Fem un salt d’escala històric, qualitativament i quantitativament.”

“Torna la Barcelona de l’ambició cultural, la Barcelona que no es posa límits”, ha subratllat l’alcalde, abastament aplaudit. Després d’ell ha parlat Sabater, les iniciatives del qual l’anterior govern d’Ada Colau no va veure mai amb bons ulls precisament perquè les fronteres entre allò públic i allò privat quedaven desdibuixades. El prototipus de sucursal de l’Hermitage que desitjava obrir Stoneweg al port va acabar com el rosari de l’aurora. Collboni ha volgut deixar clar avui que el Museu Carmen Thyssen de Barcelona és “cent per cent privat”, però que l’ajuntament “ha facilitat l’aterratge” i ha sigut “diligent amb les qüestions urbanístiques.”

Del discurs de Sabater, llarg, destacar que ha avançat que tenen més propostes culturals pensades per Barcelona, per a les quals serà necessària “la complicitat de l’administració. Hem de treballar junts.” També ha revelat que per al museu Thyssen s’ha creat la Fundación Arte y Legado Barcelona, en el patronat del qual hi tindran seient la baronessa i la seva filla. El CEO d’Stoneweg no ha fet pública la xifra de la inversió, però dona per bona la que han publicat els mitjans de comunicació: la compra de l’edifici ha costat 75 milions d’euros i la reforma ascendirà als 25 milions d’euros. Si ha de posar una data d’inauguració, potser el 2027.

Del discurs de Cervera, brevíssim, el més entranyable han sigut les anècdotes familiars. La seva mare la duia a visitar museus i el seu pare, pintor, era amic de Meifrèn. “Sense voler m’he convertit en una col·leccionista seriosa.” S’ha excusat per no parlar català, però ha emfasitzat que “el meu cor és català.” I, pel que fa al seu equipament barceloní, ha assegurat que estarà “ple d’obres meravelloses.” No se sap com encaixarà amb el també futur museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, ni si es desplaçaran la trentena d’obres que Tita Cervera té dipositades al MNAC. Segons fonts properes a la col·leccionista no cal patir perquè té material per parar un tren.

Però quines obres exactament lluiran a l’antic Comèdia? Els periodistes presents al Saló de Cent han quedat una mica destrempats en veure el dossier amb els detalls dels continguts: un trist fulletó, escrit en castellà, il·lustrat amb, precisament, un senyor quadre de Meifrèn (Port de Barcelona, 1889), un de Casas (Interior a l’aire lliure, 1892) i un de Rusiñol (La creu de terme, 1891-1892). L’art català dels segles XIX i XX serà “l’eix central” del museu. Al tan poc glamurós fulletó s’apunta que hi haurà espai per als artistes contemporanis “de renom”, però no se’n menciona cap. S’organitzarà una programació d’exposicions temporals “d’artistes clàssics, moderns i contemporanis de primer nivell internacional [tampoc es dona cap nom], avantguardes artístiques, i col·leccions excepcionals d’arts decoratives, moda i joieria.”

La museografia serà concebuda “amb la col·laboració entre un estudi d’arquitectura català i un internacional de primer nivell.” De moment, també anònims. No hi faltaran espais immersius, un auditori i “una concept store amb productes exclusius relacionats amb les col·leccions i una oferta gastronòmica inspirada en la creativitat i el disseny.” S’anirà veient.