Crítica
La perdurable herència del colonialisme
Filla del músic Wasis Diop, que barreja la música tradicional senegalesa amb el jazz, i neboda del cineasta de culte Djibril Diop Mambety, Mati Diop va guanyar l’any 2019 el Grand Prix en el Festival de Canes amb la seva opera prima Atlantique, que, d’una manera tan política com poètica, aborda la tragèdia dels africans morts al mar intentant arribar a Europa. Nascuda l’any 1982 a París, on s’ha establert el pare, mentre que la mare és francesa, Mati Diop, també actriu, té una sensibilitat vers la situació africana i l’herència del colonialisme que es fa present de nou a Dahomey , film que, avalat amb l’Os d’Or en la darrera Berlinale, parteix del retorn –des del museu parisenc Quai Branly– de 26 obres d’art a Benín que, quan el territori era el regne de Dahomey, hi van ser espoliades per l’exèrcit colonial francès.
Definit com a documental, cosa que no deixa de ser, Dahomey conté elements del fantàstic que l’enllacen amb Atlantique, una ficció en què el realisme dona pas a una història de fantasmes: els homes ofegats posseeixen les dones que esperaven que un dia retornessin a les costes africanes. Dahomey primer mostra (a la manera de Frederick Wiseman, que, entre tantes altres coses, ha documentat amb precisió les activitats dels treballadors en museus i altres institucions culturals) el procés d’embalatge, trasllat, desembalatge i nova ubicació de les peces. Hi ha un moment, però, en què, introduint-se el fantàstic esquinçant el documental observacional, la peça etiquetada amb el número 26 comença a parlar: un fantasma que reflexiona sobre la seva materialitat i el seu simbolisme.
Mati Diop, en tot cas, vol reflectir que el colonialisme no és una cosa només del passat. D’aquí, inclou una llarga discussió entre estudiants la Universitat d’Abomey-Calavi. S’hi expressen molts qüestionaments i contradiccions, com ara aquesta: “Parlem en francès, la llengua dels colons.” Se’ls ha arrabassat, doncs, un element essencial d’identitat cultural. Un film interessant, complex, amb una aparent simplicitat.