art
El Bòlit posa èmfasi al canvi climàtic i als marges
Entre gener i setembre de 2025 els espais del Bòlit acolliran set noves exposicions
Els models de ciutat sostenibles i habitables en un context d’emergència climàtica, el riu Ter, la vida als marges o la revisió de la trajectòria de Pere Noguera son alguns dels temes de la nova programació del Bòlit, Centre d’Art contemporani de Girona.
Si ens fixem en el que vindrà, és a dir, en la programació que va des de l’octubre del 2024 fins el maig del 2025, els marges hi tenen un paper destacat. És un marge ambivalent, ja que, d’una banda, és sinònim d’una manera de dialogar amb el territori, però d’altra banda també brega amb les possibilitats que tenim de subvertir les limitacions (econòmiques, burocràtiques, logístiques, personals...) que qualsevol centre cultural de servei públic té. La programació s’endinsa en els marges històrics a través de l’exposició Infralocus. La Girona dels 90, una dècada de vint anys (octubre 2024), comissariada per Eudald Camps i Jordi Mitjà, coproduïda amb el Museu d’Història i que viatja cap a la Girona menys oficial, aquella que vivia a les sales d’art, però també dels espais d’oci nocturn, de l’activisme i la creació interdisciplinària, una cultura compromesa amb les inquietuds socials i polítiques del moment.
Al febrer, també es centrarà en la vida als marges de la ciutat, és a dir, es posarà el focus en aquelles interseccions en què l’entorn urbà i l’entorn natural dialoguen i es tensionen en una exposició que porta per títol Brutal/Feral: arquitectures de supervivència (febrer 2025), comissariada per Andrés Hispano en col·laboració amb Ingrid Guardiola, i que compta amb els artistes Marcel·lí Antúnez, Marta Bisbal, Albert Coma, ISSA (Island of Social Autonomy), Laura Lío, Dani Montlleó i Txema Salvans. L’exposició tanca el cicle De rerum natura i compta amb la col·laboració del COAC Girona, del Sismògraf i d’ISSA en el programa públic. L’exposició, recull l’esperit dels seixanta i la diatriba entre el brutalisme (una arquitectura i un model de ciutat basat en la propietat privada, la seguretat i la clara distinció entre l’espai públic i l’espai privat) i l’arquitectura ecosistèmica, porosa, vegetal, on la distinció entre el dins i el fora, l’espai públic i el privat, no està tan clara.
Als marges de la ciutat també hi trobem un element imprescindible: el riu Ter. Aquest serà un
dels protagonistes de l’exposició Tornar l’aigua al riu (febrer 2025) de Marta R. Chust, Roc Domingo en col·laboració amb l’alumnat de l’Escola Carme Auguet i Cultural Rizoma en la creació dels continguts de l’exposició, que tancarà un projecte educatiu i comunitari de tres anys en què l’equip del projecte ha conviscut dins de l’escola i ha incidit en el pla docent i en el seu dia a dia. Algunes d’aquestes preguntes de Brutal/Feral també formen part del projecte «Bòlit mentor: fer vida als marges» (maig 2025), comissariada per Glòria Polls.
El juny veurà la llum una gran exposició dedicada a l’artista bisbalenc Pere Noguera. Amb el títol Pere Noguera: Accions, empremtes, imatges i derives (Bòlit_LaRambla i Bòlit_StNicolau) es tracta d’un acte conjunt inèdit que aplega a la Filmoteca de Catalunya, la Fundació Vila-Casas, el Terracotta Museu, l’Ajuntament de la Bisbal i el Bòlit per fer un “Any Pere Noguera”. L’any comença aquest desembre amb una exposició a la Filmoteca de Catalunya i a la primavera hi hauran dues exposicions al Terracotta Museu de La Bisbal i a Can Mario (Fundació Vila Casas) a Palafrugell. L’exposició del Bòlit se centrarà en la trajectòria de Noguera vinculada a la performance i oferirà un conjunt d’obres inèdites o que, en el seu moment, no es van arribar a realitzar.
Ja al mes de juliol s’inaugurarà, amb el títol provisional de Casa de Fang (Bòlit_PouRodó), un projecte comunitari de Camila Sanjinés que compta amb el mentoratge de Provi Casals i es fa en col·laboració amb el grup de Dones de Sant Narcís, l’Associació Cultural la Volta i La Incòmoda.