Llibres
Núria Parera
Escriptora
“Convé molta literatura protagonitzada per nenes, noies i dones”
Núria Parera Ciuró (Barcelona, 1972) és escriptora, guionista de ficció –de sèries com ara El cor de la ciutat i Ventdelplà– i periodista. Amb la novel·la infantil La maleta (Babulinka Books, 2019) va rebre un reguitzell de premis, com ara el de la crítica Serra d’Or, l’Ibby Honor List i l’Oskar del llibreters de Roma, en la seva traducció a l’italià, entre d’altres.
Ara presenta A,B,C i la senyora Smith, amb il·lustracions de Kim Amate, també a Babulinka Books. A més, és autora d’àlbums il·lustrats com ara Tami, el maquinista, El viaje de Nala, El gran salt, Adolescent i El meu avi i jo.
A,B,C i la senyora Smith és una obra –marcada pel calendari d’Advent; fins i tot es descriu el funcionament del tió– de fons optimista i trama divertida protagonitzada per una senyora britànica amb un tarannà més aviat esquerp que de cop té de veïns una mare inventora amb tres fills (sense determinar si són nens o nenes) amb tres maneres de ser diferents amb la coincidència de ser creatius, dinàmics i poc convencionals. I un gos, un gat i un conill. La relació, que comença tensa, s’anirà transformant , de mica en mica, en cordialitat fins a desembocar un una amistat sincera i enriquidora per a tots.
L’edició està molt treballada, les il·lustracions són encertades i el text és llegidor i apropiat per a la franja d’edat per a la qual està pensat.
Va escriure la novel·la passant fred?
L’he escrit amb fred i amb calor, perquè m’ho prenc amb calma i cada text l’escric i reescric diverses vegades. Però, sí, hi surten infusions calentes, xocolata a la tassa, pastissos i sabatilles folrades perquè transcorre durant el mes de desembre. El llibre comença el dia 1 de desembre i acaba el dia 25. Cada capítol és un dia, seguint l’estructura d’un calendari d’Advent. A més, jo soc una fan incondicional del te de les cinc. Ben calent, amb un núvol de llet i sense sucre. I si l’acompanya un tros de pastís casolà, encara millor.
Per quin motiu està ambientada a Anglaterra?
Em venia molt de gust escriure una novel·la divertida i m’encanta la ironia britànica de Jane Austen, Oscar Wilde, Gerald Durrell... Amb personatges que tot ho miren amb certa distància, amb dificultat per expressar els seus sentiments i que fins i tot lluiten contra els seus propis impulsos. És un tipus d’humor i de caràcter que crec que també lliga molt amb el caràcter català. D’altra banda, m’anava bé situar l’acció a un altre país perquè se suposa que tot en passa en un futur proper, i m’era més fàcil imaginar aquest món en un altre context que no sigui el meu.
I els noms van tenir-hi a veure?
De seguida vaig tenir clar que la protagonista es diria Smith, que és un cognom popular i molt comú, perquè podria ser qualsevol dona. La doctora Green es diu així perquè inventa coses per a millorar el medi ambient, i el color verd li escau la mar de bé.
Tenia pensat des de l’inici incloure al tió?
La veritat és que no. M’hi vaig trobar a mesura que avança en la narració. Vaig pensar que s’havia de notar d’alguna manera que estava escrit des d’aquí i que hi havia de posar alguna cosa propera als lectors catalans. La tradició del tió és curiosa, crida l’atenció i fa gràcia. En els darrers anys, fins i tot actors de Hollywood com Viggo Mortensen l’han explicat a programes de la CNN. Els lectors que coneguin la tradició i la practiquin riuran amb com gestionen A, B i C el fet de donar-li de menjar al tió i tot el que ve després... En aquest llibre res passa quan ha de passar.
Com és que no surt cap home?
Volia una història amb pocs personatges i m’he centrat en els que m’interessen i em van bé pel relat. He de dir que en realitat no hi ha absència d’homes, perquè hi surt el Pare Noel, que no el veiem i no sabem si existeix, cosa que lliga força amb alguns pares [riu]. A més, les dones hem consumit continguts culturals –llibres i pel·lícules– protagonitzades només per homes durant anys i anys. Encara ara. No hi surten dones, o si hi surten, són purament ornamentals i el seu personatge no té cap mena de substància. Convé, encara, molta literatura i moltes pel·lícules protagonitzades per nenes, noies i dones. Calen referents diversos, i que siguin atractius tant per a nois com per a noies.
Per què no defineix si A, B i C són nens o nenes?
Perquè el lector pugui escollir. Vull que qualsevol lector s’hi pugui sentir identificat, se senti com se senti en relació al gènere. A més, si hi poses un gènere concret ja estàs etiquetant que la nena sigui la creativa, el nen el que no para quiet, etcètera. Així he pogut crear tres criatures amb uns trets de personalitat que no van lligats a cap gènere concret. M’he sentit més lliure, en aquest sentit. Per altra banda, m’agrada que cada llibre em suposi un repte i escriure tota una novel·la sense caure en un adjectiu que em marqui el gènere ha sigut un joc divertit.
Parlant de reptes creatius, els invents donen molt de joc, oi?
Sí, era una manera d’explicar aquest futur proper, en què hi ha màquines i invents que encara no existeixen. També era una manera de tenir un personatge creatiu, divertit i apassionat per la seva feina com és la doctora Green, una científica que passa hores i hores inventant coses que ajudin a millorar el planeta, però a qui malauradament no fan gaire cas les institucions. Ella és un exemple de que tot requereix esforç, i de que les derrotes s’han de saber gestionar, i que després cal començar de nou. És una mare que treballa molt i que deixa molta llibertat a les seves criatures. Em va agradar descobrir, a mesura que escrivia el text, que A, B i C l’admiraven.
Aquest és un dels diversos temes de fons que inclou el text, com que mai és tard per començar aventures, que sempre és millor provar coses noves, que les primeres impressions no sempre són encertades...
Com bé dius, es tracten aquests temes i molts més, al llibre, tot i que n’hi ha un que els engloba tots: els canvis i la capacitat d’adaptar-nos-hi. Vivim en un temps de canvis constants, ja sigui en relació al clima i el medi ambient com en l’àmbit social. Un dels grans canvis dels darrers anys ha sigut el dels rols de gènere, i per això hi apareix una família monoparental i unes criatures sense un gènere concret.
Quins altres temes hi podem trobar?
També es parla dels canvis tecnològics, que atabalen la senyora Smith i engresquen la doctora Green. I dels canvis en els hàbits: com vivim, què mengem, com eduquem els fills, com vivim la maternitat... I en el tracte dels animals de companyia. D’entrada, els canvis ens espanten i provoquen recels. La senyora Smith es mira amb desconfiança els nous veïns. I al mateix temps, les criatures pensen que aquella dona gran no ha sortit mai d’allà on viu i que té un món petit. A poc a poc aniran descobrint que no és així i veuran que adaptar-se als canvis sol ser positiu i enriquidor.
El to alegre, per moments divertit, era un dels objectius, oi?
Sí, em venia molt de gust escriure alguna cosa amb sentit de l’humor. I m’ho he passat tan bé, que crec que repetiré. Penso que és important donar textos lluminosos i positius a la canalla, perquè estan envoltats de missatges negatius i ho hem de compensar d’alguna manera. Vivim estressats i sempre amb la sensació de que tot se’n pot anar en orris en qualsevol moment.
Les notícies així ho mostren, és cert...
Hi ha guerra per tot arreu, l’aire està contaminat, hi ha virus nous, falta feina ben pagada, tenim un problema greu amb l’habitatge, etcètera. Tots aquests missatges arriben als nostres fills i els angoixen. Això fa que no vegin un futur possible. I no pot ser! Els joves han de voler menjar-se el món, han de tenir ganes de canviar les coses, han de poder pensar que es dedicaran al que vulguin. Han de poder somiar. Han de tenir esperança.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.