Arts escèniques

De reixes i portes obertes

El Liceu eixampla fronteres a través del desplegament del Liceu+ Live, un cop resolts els problemes legals

El Liceu Aprèn proporciona material per a les escoles amb contingut que podran utilitzar els futurs liceistes

Resolt el conflicte laboral pels drets audiovisuals, està pendent d’activar-se l’abonament del Liceu+ Live

Des del 2022, unes reixes dissenyades per Jaume Plensa protegeixen els porxos del Liceu. Les portes són lloc d’accés. I el Gran Teatre del Liceu, quan fa 25 anys de la reobertura (ara, amb un fort component públic al Consorci), té clar que no pot estar d’esquena al barri ni a la ciutat. Víctor Garcia de Gomar, que va accedir a la direcció artística el 2019 i que amplia el càrrec amb una pròrroga fins al 2026, pretén convertir l’equipament líric en un veritable centre cultural (amb intervencions d’artistes a la Sala de Miralls o al mateix escenari).

La millor manera d’obrir-se al barri va ser cocrear conjuntament. Per això, es va desplegar una valerosa òpera contemporània comunitària, el 2019, amb corals i entitats. La gata perduda (amb notables premis per la seva singularitat) va ser un extraordinari exemple d’aquesta obertura, reforçada des de la direcció general de Valentí Oviedo. Actualment, estan en fase d’iniciar el segon projecte de creació comunitària del Liceu en un nou territori de la ciutat de Barcelona que portarà a l’escenari del teatre una òpera de nova creació a mitjan 2027. Actualment, s’explora el context per detectar possibles aliances per participar en la creació artística i es treballa en l’escriptura del llibret. L’engranatge s’engegarà, segons les previsions del Liceu, durant el primer trimestre d’aquest 2025. Paral·lelament, hi ha òperes comunitàries que vinculen centres educatius en un procés de dos anys amb títols com El monstre al laberint i Del laberint als somnis, des del 2023/24.

L’Under35 és una aventura que arrenca el 2018 i que continua sent un èxit en cada convocatòria. S’ofereixen, als menors de 35 anys, entrades a 20 euros per a localitats amb bona visibilitat d’una funció únicament per a ells que es completa amb una ambientació atractiva amb DJ al foyer en acabar l’òpera i un preàmbul per abordar, informalment, la temàtica i l’argument de l’òpera. També es procura que la temàtica sigui propícia per a l’interès dels joves. Segons fonts del Liceu, les prop de 2.000 localitats per sessió s’esgoten al cap de 15 minuts de posar-se a la venda. La comunitat Under35 té uns 32.000 inscrits. Els Under35 també poden comprar entrades normals 72 hores abans de cada funció a un preu de 30 euros. Aquesta campanya ha permès fer un increment de la seva presència al Liceu. En un estudi fet per l’empresa Teknecultura, es calcula que els joves entre 15 i 29 anys representen entre el 10% i el 15% dels espectadors totals. Si es mira només entre els no abonats, el seu pes puja del 15% al 21%, depenent de la temporada. La mitjana d’edat del Liceu dels no abonats és de 46 anys, tot i que aquestes dades són enganyoses, perquè les accions d’El Petit Liceu amb les escoles fan baixar molt la mitjana. Si es mira només el grup d’abonats, la mitjana puja als 63 anys. La generació més nombrosa entre el públic del Liceu és la dels 55 als 74 anys: els correspon un 35%-40% del total d’espectadors. Alguns dels títols que han atret més públic jove (de 15 a 44 anys) han estat Alexina B. i La gata perduda (2022/23). Van ser prop d’un 40% del públic total. Alexina B. (música de Raquel García-Tomás i direcció de Marta Pazos, inspirada en la història d’Adélaïde Herculine Barbin, una persona intersexe) incloïa una funció Under35. El 30 de maig es prova una funció intergeneracional per convidar que els avis vagin amb els nets a veure La Cenerentola a 30 euros. No s’han posat a la venda encara, però es preveu que s’esgotin ràpidament.

El Liceu Aprèn s’havia limitat, inicialment, a oferir material pedagògic per als títols d’El Petit Liceu. Des de fa uns anys, treballa en el desenvolupament d’un programa global que abraça totes les edats, amb un pla de formació transversal compromès amb l’accessibilitat, l’aprenentatge i la inclusió. A més del programa adreçat a la canalla (59.500 assistents en 65 funcions el 2023/24), també s’involucra els centres educatius per obrir una oportunitat educativa d’expressió, creativitat i aprenentatge: en les darreres tres temporades, el Liceu als centres ha tingut la implicació de 39 centres educatius, amb un total de 8.086 alumnes i 751 professors. També es té present la descentralització. El curs actual, els 2.000 alumnes dels centres del Ripollès participaran en aquest programa.

El Gran Teatre del Liceu té clar que té una responsabilitat cultural inajornable. Assumint-ho, queda més legitimat el seu pressupost com més i millor rendiment cultural i social se’n pugui derivar. Per això, han iniciat una ambiciosa projecció a través del Liceu+. El llançament d’aquest producte es va veure bloquejat per la reivindicació dels drets audiovisuals de l’Orquestra i el Cor del Liceu, que podria dificultar també les retransmissions de Clàssics a la platja per Betevé, Canal33 i Catalunya Música. Des del juliol passat hi ha un acord econòmic perquè els artistes cedeixin els drets d’explotació al Liceu. L’acord té una vigència de deu anys, amb pròrrogues de cinc anys, i abasta l’àmbit universal. Això reimpulsa també el Liceu+ Live, en què l’usuari pràcticament es converteix en una mena de realitzador del seu mateix visionament perquè pot triar la càmera amb la qual vol seguir la funció per tot el món. A hores d’ara, s’han tornat a gravar les òperes, però no s’ha reactivat l’abonament digital. D’altra banda, la difusió del Liceu s’ha prodigat darrerament amb càpsules de vídeo que aporten context a les òperes i als fets més curiosos que es considerin de cada producció. Si Àlex Ollé comenta en l’entrevista que molts nous amants de l’òpera, ara, es documenten consultant la Viquipèdia per conèixer-ne l’argument, ara hi ha un contingut en obert accessible que aporta raons per conèixer millor cada títol al cartell del Liceu.

Microòperes pel Raval

Un altre exemple d’aquesta voluntat de desbordar òpera des de la Rambla és el nou projecte Microòperes. Per primer cop, el Liceu s’uneix amb el CCCB i el Macba en una acció interdisciplinària que supera els límits de l’òpera tradicional, combinant música, art i pensament. Les propostes, tres microòperes de nova creació centrades en la relació entre humans i natura, es podran veure de manera consecutiva i itinerant als tres espais, oferint un circuit artístic i reflexiu pel Raval. Hi participen els creadors Pol Guasch, Clara Aguilar i Silvia Delagneau (El cel no es guardarà el secret, al CCCB); Gabriel Ventura, Marina Herlop i Rosa Tharrats (Aura, a la capella del convent dels Àngels del Macba), i Miriam Cano, Fabià Santcovsky, Carlos Bunga i Carla Tovias, (Desheretaràs la terra, al foyer del Liceu).S’han programat sis funcions (que encavalquen les tres micròoperes) els dies 8 i 9 de febrer. L’entrada a les 3 microòperes és de 20 euros.

Pont llevadís
El 2022 hi va haver una polèmica sobre la mirada onírica de cels i inferns en l’anunci d’unes noves portes, de Jaume Plensa, als porxos del Liceu . El director artístic Víctor Garcia de Gomar va desfer equívocs afegint-hi que “si l’art té una funció, és precisament fer reflexionar sobre un món que necessita molts ajustaments per ser més just, i la Rambla és el millor exemple de diversitat i convivència”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.