Garantit el relleu de la Fia-faia de Bagà

“Estic convençut que aquesta festa no es perdrà mai”, assegura Llorenç Pedrals, mestre fallaire de 90 anys que participa en un projecte intergeneracional per mantenir viva la Fia-faia. la vigília de Nadal, el 24 de desembre, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà, se celebra aquest ritual que té similituds a d’altres festes que se celebren al Pirineu durant el solstici d’estiu. Que es faci a l’hivern ha fet que sigui una de les festes fallaires més desconegudes del país, però el seu relleu està garantit. Els més grans expliquen als més petits l’art de crear una faia (torxa), com conservar la festa o, fins i tot, com plantar l’herba amb la que es fabriquen les faies que després es cremen.

Pedrals és el fallaire més antic dels Pirineus. Encara puja cada any fins al Siti, el punt on, quan el sol s’amaga rere les Penyes Altes de Moixeró, comencen a baixar amb les faies fins al poble, en un recorregut que dibuixa una serpent per la muntanya. “Diuen que és molt espectacular, però jo no ho he vist mai des del poble. Ho ha de ser, és una serp de foc”, subratlla a l’ACN. Ell és un dels mestres fallaires que ensenyen la tradició als més menuts en un projecte intergeneracional que implica els mestres faiaires del poble i l’escola Galceran de Pinós de Bagà. La directora del centre, Lara Sanz, destaca que serveix perquè els infants coneguin la tradició. Per a l’Eloi, de 6 anys, és una de les festes més boniques. Hi va cada any amb la seva família i explica que li agrada molt cremar la faia. Des de fa un temps, a l’hort de l’escola hi ha un espai reservat per plantar l’herba faiera. La febre per tenir faia fa que alguna gent recol·lecti l’herba fora de temporada, quan la planta encara és verda. Això provoca que la planta no tingui temps per fer caure les llavors i costi més de regenerar.