La marmota vindrà en taxi

Ha calgut que Dagoll Dagom evidenciés el seu comiat (se sabia que després de L’alegria que passa, s’acomiadaven amb el Mar i cel, que ara està en cartell al Victòria) perquè el Departament de Cultura trobés una via per impulsar el musical en català. Segons dades d’Adetca, les dues últimes temporades, a Barcelona, hi ha hagut més espectadors en espectacles en castellà que en català, en bona part perquè els teatres de més aforament cedeixen temporades llargues a produccions que venen a Barcelona. Demà estrena El dia de la marmota la productora catalana que, anteriorment ha signat èxits com La jaula de las locas, La tienda de los horrores, Cantando bajo la lluvia o The producers. Faran una temporada tancada al Coliseum només fins al 16 de març. El pròxim musical en català, amb aquest suport de l’ICEC, serà L’amor venia en taxi, que ja treballa La Cubana. Se sap que farà al Teatre Romea una temporada habitual d’uns tres mesos (possiblement, podria espaiar-se fins al Nadal), a partir del setembre vinent.

En El dia de la marmota, com en altres grans títols de Nostromo, la idea original parteix d’un film del 1993, que s’ha convertit en icònic. Es tracta d’una comèdia romàntica en què un presentador del temps, Phil Connors, es troba atrapat en un bucle temporal. La causa és l’enuig per haver de repetir cada cop la tradició de veure quin comportament tindrà la marmota per veure si s’allargarà l’hivern o no. El dia de la marmota que arribarà a Barcelona parteix de la segona versió musical, estrenada el 2023. És tot tan recent que el català serà la primera llengua en què es tradueix aquesta versió, que ha acabat sent un èxit al West End. Un dels canvis significatius respecte a la pel·lícula és el paper principal de Rita, la noia que el meteoròleg pretén persuadir. Un canvi necessari s’intueix perquè respongui a un rol propi: “Dels 4 hits, dos els interpreta ella”, exemplifica Manu Guix, novament director musical. L’equip artístic es completa amb la coreografia de Miryam Benedited i la direcció escènica d’Enric Cambray, que ja havia codirigit The producers amb Àngel Llàcer. Aquest últim, sortint d’una malaltia infecciosa que va ser quasi mortal, va optar per retirar-se de la codirecció, a l’estiu. Cambray insinuava en la presentació del musical de fa unes setmanes que, de fet, la tesi de la marmota és similar a la festa catalana de la Candelera, també el 2 de febrer. El repte de la producció musical és resoldre amb elements de fusteria teatral els recursos que permet el cinema. En clau catalana, la producció evita l’escenari giratori de la versió anglesa i aposta per alguna solució audiovisual (que ajudarà a entendre els salts temporals i, algun “efecte Mago Pop”, diu Cambray, però sense cap artifici. Roc Bernadí i Diana Roig són els protagonistes, amb 12 intèrprets més (i dos swings per a substitucions). Manu Guix compta amb una banda de sis músics, de banda de rock, tot i que també sona folk, funky, pop i rock. És cert que aquest títol no té l’espectacularitat dels números coreogràfics de les adaptacions anteriors de Nostromo. Ara el moviment és menys visible, però imprescindible. És a través del cos d’intèrprets que l’escenografia va mutant constantment.

Per Cambray, la tesi de l’obra és que Phil Connors només sortirà del bucle quan deixi de mirar-ho tot negativament i es dediqui a empatitzar amb els altres. Per això, s’ha donat més pes al repartiment, que es completa amb Oriol Burés, Claudia Bravo, Júlia Bonjoch, Ernest Fuster, Marc Gómez, Alexandre Ars, Eduard Mauri, Joana Roselló, Júlia Saura, Edgar Martínez, Pol Roselló, Paula Pérez, Sol Carner i Carles Vallès.

La companyia prepararà una versió en castellà per fer temporada a Madrid la tardor vinent i gira per l’Estat espanyol. Jordi Sellas, productor de Nostromo Live, havia reclamat des del principi una fórmula per poder disposar de versió catalana (el llibret, els temps d’assaig, els possibles canvis de repartiment ho feien desaconsellable econòmicament davant del risc d’afrontar un musical). Ara, gràcies a la subvenció retornable de 700.000 euros, han trobat la viabilitat. Aquesta fórmula estableix que, si el musical funciona a taquilla i hi ha beneficis (com es preveu en un estudi d’explotació previ), caldrà retornar els diners avançats per Cultura amb què reinvertir en altres projectes de producció cultural d’elevat risc. A hores d’ara, segons fonts de Nostromo Live, hi ha unes 10.000 entrades venudes anticipadament (només es pot comprar fins al 2 de febrer, no s’ha obert l’últim període de temporada), fet que suposa un punt d’arrencada encoratjador.

Quin és el pròxim repte?

S’ha comprovat que és possible. Es pot fer un musical de gran format a Catalunya i que tingui una notable gira i temporada a l’Estat espanyol. El que fa unes dècades aconseguia fer Dagoll Dagom (en places com ara València, sempre en català fins que els governs del PP ho van dificultar) es va convertir en una gran dificultat posterior. A Dagoll Dagom, tot i traduir-los, li va costar molt moure els seus musicals. En canvi, Nostromo Live ha aconseguit fer un espectacle a Catalunya que funcionés en castellà a Barcelona i que donés bones gires a l’Estat espanyol. Ara, amb el suport de l’ICEC, les actuacions a Barcelona podran ser en català i, posteriorment, fer-ne versió en castellà. Sellas, sempre intrèpid, ja planteja un nou esglaó: atrevir-se a fer musicals de creació a Catalunya amb coproducció internacional (Focus ho va intentar amb la premier de Bagdad Cafè al BTM) el 2004.