Nits musicals prenadalenques

L’arribada del Nadal sol venir acompanyada del desplegament d’una oferta musical rica i variada. Ja sigui per l’associació amb el concert de cap d’any de Viena o perquè són dates donades al recolliment interior o al compartir els desigs de fraternitat, certament aquesta oferta és intensa. Així, aquesta setmana, en dos dies de diferència, s’han viscut dos actes musicals prou destacats. En primer lloc, dimarts, l’Auditori AXA de L’Illa Diagonal de Barcelona va acollir la cerimònia de lliurament dels Premis Ópera Actual 2024 i dels becats de la fundació homònima. Es tracta d’una gala amb pedigrí, atès que és una gala impulsada per una de les capçaleres de referència dedicades a l’art operístic, la revista Ópera Actual, que va ser fundada un llunyà any 1991. Amb una presència variada de personalitats del panorama musical, el plat fort de la vetllada va ser la presència del tenor albanès Saimir Pirgu (Elbasan, 1981), que va interpretar algunes peces com el Kuda, kuda de l’ Evgeni Onegin de Txaikovski o l’ària E lucevan le stelle de la Tosca de Puccini. Aquestes interpretacions van córrer al costat d’altres com les dels becats de la fundació, Emilia Pérez, Yeraldín León, Lucía García Guerrero o el baix-baríton mallorquí Sebastià Serra, entre d’altres. També va haver-hi temps per a premis com que van rebre la Fundació Victoria de los Ángeles, Laia Vallès i la soprano madrilenya María José Montiel.

Unes hores després, el Gran Teatre del Liceu acollia, dimecres, una versió semi-escenificada d’un dels títols més associats a aquestes dates, com ho és l’opereta vienesa Die Fledermaus (1874) de Johann Strauss II (1825-1899), de qui l’any vinent en commemorarem el bicentenari del seu naixement. Sota la direcció musical de Marc Minkowski, gran especialista en el món de l’opereta, la versió va entusiasmar al públic assistent i va demostrar la seva raó de ser en la programació d’un teatre que, massa vegades, obvia la qualitat immensa dels gèneres menors operístics com l’opereta o la sarsuela. Amb un bon elenc de solistes, la versió de Minkowski es va sumar a nits glorioses de les realitzades per aquest director francès, com les realitzades, ara fa quatre anys, amb el Mitridate de Mozart. Bona intervenció, per cert, del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana que dirigeix Xavier Puig.