Lucas Zegrí i Yiorgos Bereris creen nous ponts mediterranis, amb ‘Sigá y silente’

“Ens vam conèixer fa 5 anys quan tots dos estudiàvem música a Rotterdam. Al principi, no parlàvem gaire bé l’anglès i passàvem molt de temps tocant junts, sense parlar, perquè tampoc no calia: entre nosaltres hi havia una connexió profunda i una energia especial”, expliquen el percussionista andalús Lucas Zegrí i el pianista grec Yiorgos Bereris sobre com va néixer el seu projecte en comú, que recentment ha donat com a primer gran fruit el disc Sigá y silente . El duet ja ha fet gires per Andalusia i Grècia i han presentat aquest mes el disc en directe a Rotterdam i Brussel·les. Tenen previst fer aquesta primavera una gira per Catalunya, un país que coneixen prou bé. Bereris hi ha tocat moltes vegades, sobretot com a membre del quintet d’Alba Careta, i la seva xicota és d’Alella.

Zegrí , nascut a Granada, va visitar aquesta tardor Girona com a part de l’Oriol Marès & Tafal Fayad Quartet, que va preparar aquí el seu projecte Estuarium gràcies a una residència internacional de La Marfà. Eren quatre músics de diferents punts de la Mediterrània –un gironí, un sirià, un andalús i el grec Thodoris Ziarkas– que havien passat per la universitat de música i arts de Rotterdam.

Sigá y silente –un títol que, barrejant llengües, parla de silenci, però també de fer les coses a poc a poc i “suavecito”– conté nou temes, quatre compostos per cadascun d’ells i un altre en comú. Tots són instrumentals, excepte Luminiscencia quebradiza, amb una lletra de Beatriz Brito cantada per la flamenca Blanca la Almendrita. Zegrí i Bereris tenen influències diferents –la rítmica afrocubana i brasilera en el cas del primer; la música grega, turca, àrab, flamenca i mediterrània en general, pel que fa al segon–, però comparteixen la base del jazz clàssic i la improvisació: “ El disc es va gravar pràcticament en directe i hi ha un 70% d’improvisació. En els concerts també reinterpretem molt els temes”. Això sí, aposten per les composicions pròpies perquè “necessitem coses noves, no limitar-nos a reproduir el passat”.