patrimoni
Comencen els treballs per recuperar les pintures murals de la capella Gitana a la presó Model
L’artista Helios Gómez, empresonat a la Model, les va pintar en homenatge als presos i a la seva patrona, la Verge de la Mercè
-
La Mare de Déu de la Mercè i el Nen, coronada per dos àngels. Als seus peus, un grup de presoners encadenats alcen les mans demanant la seva intercessió GABRIEL GÓMEZ. -
Grup d’àngels músics sobre la porta d’entrada, en una imatge anterior al 1998 GABRIEL GÓMEZ. -
Detall d’un àngel GABRIEL GÓMEZ. -
Detall d’un àngel GABRIEL GÓMEZ.
El Departament de Cultura, a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ha iniciat els treballs per descobrir i consolidar les pintures murals originals que Helios Gómez va fer en homenatge als presos a l’anomenada capella Gitana, a la presó Model de Barcelona. Aquestes pintures no es poden veure des del 1998 perquè van quedar tapades sota diverses capes de pintura que encara les cobreixen.
El projecte es divideix en quatre fases i ara se n’inicia la segona, amb una durada aproximada de tres mesos, segons informa el Departament de Cultura. La primera va consistir en la realització de tot un seguit d’estudis previs, com analítiques i una prospecció, amb obertures de cales, de la pintura mural. Aquests estudis han confirmat l’existència de pintura mural a tota la cel·la, incloent el sostre, encara que no totes les parts amb escenes figurades o amb ornamentacions.
La segona fase, de descoberta de les pintures, és una actuació molt dificultosa perquè les capes sobreposades són molt rígides, estan molt adherides i s’han d’eliminar mil·límetre a mil·límetre per no malmetre la pintura original. Una vegada descobertes les pintures murals també es farà una fotogrametria 3D de tot el conjunt. En una tercera fase es restauraran les pintures murals un cop descobertes i en una quarta fase s’elaborarà un protocol de conservació preventiva. Posteriorment, es realitzarà la museïtzació de l’espai en consonància amb la resta de l’ Espai Memorial que s’ubicarà a la quarta galeria i al panòptic.
La capella Gitana és el nom amb el que es coneix la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, a l’antic corredor dels presos condemnats a mort i que cobria les funcions d’oratori. La cel·la, de 7,6 metres quadrats, va ser pintada el 1950, durant una de les estades del pintor, cartellista i poeta Helios Gómez a la presó.
El nom de la capella ve donat pel fet que tots els personatges, inclosa la Verge i el Nen, estan representats amb la pell fosca característica de l’ètnia gitana a la que l’artista pertanyia i que sempre va reivindicar. Són unes pintures en homenatge als presos i a la seva patrona la Verge de la Mercè, patrona també de la ciutat de Barcelona.
Helios Gómez Rodríguez
Helios Gómez va néixer a Sevilla l’any 1905 i va morir a Barcelona el 1956. Era pintor, dibuixant i gravador, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principis del segle XX. Alhora, també va ser promotor, fundador i president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya. El sindicat, fundat a Barcelona l’any 1936, defensava, mitjançant el cartellisme militant, la Segona República Espanyola. Helios Gómez va ser el representant més emblemàtic del grafisme ibèric de la primera meitat del segle XX, i també un revolucionari i militant anarquista durant la Guerra Civil espanyola.
Entre 1945 i 1946 i 1948 i 1954 va ser arrestat i empresonat a la presó Model de Barcelona, on va pintar l’oratori conegut com la capella Gitana i va compondre un corpus poètic. L’Ajuntament de Barcelona ha treballat els darrers anys en la recuperació de la memòria d’aquest artista, amb iniciatives com ara l’exposició Dies d’ira que es va fer a la Virreina Centre de la Imatge.