Cinc raons per què ens agrada el ‘Calamar 2’

S’ha estrenat la segona part de Joc del calamar i, quina sorpresa!, torna a encapçalar el rànquing de les sèries més vistes de Netflix (en tots els països, sense cap excepció). Una altra cosa és que satisfaci a tothom, perquè ja sabem que per a molts “segones parts mai no són prou bones”. Doncs què voleu que us digui, a un servidor l’ha sorprès que aquesta nova entrega hagi superat les expectatives (baixes, és veritat). Les cinc raons: la primera, perquè sap mantenir i combinar millor el pols entre la tensió, la temàtica (la mort, present arreu) i la mala llet quan cal (amb tones de violència explícita). En segon lloc, la crítica social és més concisa i accentuada, amb un protagonista entossudit a acabar de totes totes aquest joc macabre anant contra corrent d’uns jugadors que ho han perdut tot i més en un món dominat pel capitalisme i el consumisme (a la diana, el negoci de les criptomonedes). En tercer, l’humor, sigui blanc (amb una colla de pinxos de passada sucat amb oli), sigui negre, i sobretot perquè ja no es pren tan seriosament com a la primera entrega i fins i tot se’n fot de si mateixa. També els personatges, nous i coneguts, tenen un major al·licient, des del reclutador sàdic i addicte a la ruleta russa a la franctiradora de Corea del Nord reclutada per servir als creadors del joc macabre, passant per El Líder infiltrat al joc del calamar, o secundaris que no sortiran mai més del recinte mortal. I, finalment, una trama que, a diferència és clar de la primera, sap jugar amb el que creus que ja saps que passarà... Això fins que, oh, coitus interruptus!, ens deixen penjats. Tranquils, la sèrie coreana tornarà amb sis últims episodis el 27 de juny.