El patrimoni romà de Tàrraco entra al segle XXI
Acaba la rehabilitació del Museu Arqueològic, sis anys després de l’inici de les obres, i aquest gener es publicarà la licitació de la museografia
La nova exposició, que estarà enllestida a finals del 2026, serà “un referent per explicar l’època romana a Catalunya i a la península Ibèrica”
-
Recreació virtual d'una sala del nou museu. MNAT. -
La consellera de Cultura, l’alcalde de Tarragona i el ministre de Cultura, durant la visita al MNAT ACN. -
Restauració del Mosaic dels Peixos ACN. -
Mosaic de la Medusa ARXIU. -
Una de les sales del futur museu, segons una recreació virtual MNAT. -
Edifici que alberga el museu, a la part alta de Tarragona ARXIU.
Han passat 38 anys des que es va presentar el primer projecte per a la que aleshores ja era una més que necessària ampliació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). I n’han passat gairebé 7 des que finalment, i en compliment d’una sentència judicial, es van iniciar les obres per reformar un equipament que custodia una de les col·leccions d’art, arqueologia i epigrafia romanes “més important de la península Ibèrica, amb peces d’un alt valor”, segons la consellera de Cultura, Sònia Hernández. Hi han hagut molts retards i sobrecostos, però ahir la mateixa consellera, acompanyada del ministre de Cultura, Ernest Urtasun; l’alcalde Rubén Viñuales i la directora del museu, Mònica Borrell, van passejar per les instal·lacions renovades de dalt a baix, i van presentar el projecte museogràfic del nou centre, que també canvia de nom i passa a ser el Museu Arqueològic de Tàrraco. Serà un museu modern, que per fi aterra de ple al segle XXI: “Anem cap a una altra escala i concepte de museu”, segons Hernández.
L’actuació ha implicat una modernització completa dels serveis, així com una restauració arquitectònica de l’edifici. “Portàvem molts anys esperant aquest dia”, va dir l’alcalde. L’edifici està enllestit però ara falta “omplir-lo”: la Generalitat publicarà aquest mes de gener la licitació de la museografia, i l’inici de l’actuació es marca per d’aquí a sis mesos. Si tot va bé, l’Arqueològic de Tàrraco reobrirà a final del 2026, si no hi ha més contratemps.
L’ampliació duta a terme permetrà per primer cop l’exposició de peces que fins ara mai havien estat mostrades al públic, i que romanien amagades als magatzems per manca d’espai expositiu. És el cas del gran sostre amb decoració pictòrica de la vil·la romana dels Munts: “Una peça única en l’arqueologia del món romà” que ha passat, en els darrers anys, per un complex procés de restauració que ha implicat la unió de 3.000 fragments procedents de l’excavació del jaciment. Aquest sostre ocupa una superfície de 15 metres quadrats i serà la peça central de la nova sala dedicada a les vil·les romanes. La seva restauració, finançada per la Generalitat, es completarà al llarg d’aquest any.
Situat a la plaça del Rei, a la part alta de la ciutat, l’edifici, declarat bé cultural d’interès nacional, va tancar les portes al públic el 2018 per emprendre la reforma. Per no deixar orfes els ciutadans i els turistes de la possibilitat de gaudir del llegat romà mentre duressin les obres, unes 200 peces de la col·lecció es van traslladar a l’altra punta de la ciutat, el Tinglado 4 del port de Tarragona, on encara s’hi pot veure l’exposició de síntesi Tàrraco / MNAT.
En el projecte de reforma integral del museu s’hi han implicat el Departament de Cultura de la Generalitat (que té transferida la gestió, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural) i el Ministeri de Cultura (que n’és el titular, a falta que mai no s’ha acabat de fer efectiu un desitjat traspàs al govern català). S’han dut a terme diverses accions. Per una banda, les mateixes obres de millora de l’edifici, amb una inversió de 4,4 milions a càrrec del ministeri. Per l’altra, la producció del nou projecte museogràfic i el trasllat de la col·lecció, que s’iniciarà aquest gener, amb una inversió de 3,7 milions. Sembla que aquesta partida havia estat motiu de disputa entre les dues administracions, tot i que finalment, gràcies a un acord entre l’anterior consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el ministre Urtasun, és l’Estat qui n’assumirà el gruix, mentre que la Generalitat es farà càrrec de la licitació. El ministre Urtasun va remarcar el compromís de l’executiu estatal en el patrimoni tarragoní, i va recordar que en els últims anys ja hi ha invertit 14 milions d’euros. Urtasun va celebrar que s’hagi trobat una “fórmula” per la qual “la Generalitat licita i el ministeri n’assumeix el cost”.
La rehabilitació del museu –la més gran feta des de la seva inauguració a la plaça del Rei, el 1960– també ha estat l’oportunitat per emprendre la campanya més important de restauració de la seva col·lecció, sobretot de les peces que s’incorporaran a la nova exposició. L’any 2018 va començar aquest procés de restauració –amb una inversió d’1,1 milions, finançats de manera conjunta entre els dues institucions– de peces com ara l’icònic mosaic dels Peixos, que al segle III dC decorava una estança de la vil·la romana de Cal·lípolis, al terme de Vila-seca, i que fa més de sis metres de longitud i 4,5 d’amplada. Recrea amb tessel·les una representació de diversos peixos i animals marins. També s’han restaurat el mosaic de la Medusa, considerat el millor mosaic dels trobats a Tàrraco, i 69 peces de pedra de la destacada col·lecció epigràfica del MNAT, la majoria amb inscripcions epigràfiques. I encara més: es dona la circumstància que als baixos del mateix edifici del museu s’hi conserva un fragment de la muralla romana, que ara també s’ha restaurat. Està previst que les restauracions de les peces de la col·lecció del MNAT continuïn durant aquest 2025, abans del muntatge de la nova exposició.
Deu segles d’història
A l’Arqueològic de Tàrraco hi haurà una nova exposició permanent “que esdevindrà referent de l’època romana a Catalunya”. Tot i incorporar mitjans tecnològics, l’exposició donarà el protagonisme a la col·lecció pròpia, “una de les més excepcionals de l’època romana i representativa de la història de Tàrraco, com a capital de província, durant l’Imperi romà”. Per la directora del museu, Mònica Borrell, serà “un referent per explicar l’època romana a Catalunya i a la península Ibèrica”, i “una peça clau per a l’oferta cultural, turística, educativa, de lleure...”. Per ella, la col·lecció del MNAT “és una suma de tota la complexitat de la Tàrraco romana”.
L’exposició oferirà un recorregut per deu segles de la història de la ciutat, des dels antecedents ibers fins a l’arribada dels visigots. El museu, destaquen els seus responsables, “tindrà un nou discurs que transformarà completament l’exposició, amb una experiència de visita que serà també completament diferent”. El projecte museogràfic parteix d’un concepte desenvolupat des del MNAT i dissenyat per les empreses Ámbito Cero i Stoa.“Volem que els visitants s’endinsin en el passat i que sigui un espai evocador, de coneixement i de gaudi”, segons Borrell.
L’exposició ocuparà 2.500 metres quadrats i inclourà un miler de peces, algunes de les quals, com les ja citades, s’exposaran a les sales per primer cop. Per la consellera de Cultura, la nova museografia i la renovació de l’edifici “faran més accessible el patrimoni, no només físicament, sinó també intel·lectualment, perquè permetrà a la ciutadania copsar molt millor la importància de l’antiga Tàrraco en la romanització a Catalunya i la península Ibèrica”.
Set àmbits
El recorregut de la visita seguirà el criteri cronològic combinat amb el temàtic. Anirà des de l’arribada dels romans al territori iber, on fundarien Tàrraco, fins a l’època visigoda. També hi haurà sales dedicades a aspectes temàtics, com poden ser la vida domèstica o la vida al camp. Concretament, la visita estarà dividida en set àmbits diferents: un audiovisual de presentació, El naixement de Tàrraco, La representació del poder imperial, La vida domèstica, La vida quotidiana, Les vil·les, viure fora de la ciutat i, per acabar, Crisi i etapa final de l’Imperi, de Roma als visigots. Al llarg del recorregut, l’exposició comptarà amb diversos recursos audiovisuals i interactius de nova creació.
És a la gran sala del segon àmbit on quedarà més representada la monumentalitat de Tàrraco, on les peces procedents d’espais com el fòrum provincial, el teatre o el recinte de culte estaran exposades recreant la seva posició original. “L’objectiu serà que el visitant senti la monumentalitat com ho faria un visitant a la Tàrraco de màxima esplendor”. Per primer cop també s’exposarà de forma conjunta el grup escultòric que decorava el front escènic del teatre romà, format per escultures imperials cuirassades i togades. També s’hi podrà veure el conjunt arquitectònic i decoratiu del recinte de culte imperial, amb peces mai exposades, com ara el clipeu de la Medusa o les gàrgoles de cap de lleó.
La vil·la dels Munts
Una altra sala que guanyarà protagonisme és la dedicada a la vil·la romana dels Munts, una de les vil·les aristocràtiques més ben conservades de la Hispània romana, situada a l’actual terme d’Altafulla. Una de les peces provinents d’aquest jaciment que s’incorporaran a l’exposició, entre d’altres, és el gran sostre amb decoració pictòrica (amb la representació de quatre estacions i dues mènades, éssers femenins vinculats al déu Bacus). Del mateix jaciment d’Altafulla s’exposarà una pintura mural que representa el déu Oceà i una pintura arquitectònica, una decoració de paret que evocaria un moment en l’evolució urbana de Tàrraco. Gràcies a la seva restauració, la peça serà el punt de partida d’uns dels audiovisuals protagonistes del recorregut de la visita.
Altres peces que fins ara mai no havien estat exposades són una col·lecció de recipients de vidre i una reixa de metall, localitzada en una excavació entre els anys 1999 i 2000 al passatge Forns de Tarragona. La peça ha estat objecte d’una complexa restauració que ha implicat la unió de diversos fragments al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRMBC). Serà la porta d’entrada a un àmbit on es reconstruiran els diferents espais d’una domus o casa benestant a Tàrraco.
És clar que en el nou Museu Arqueològic de Tàrraco s’hi trobaran les peces més icòniques de la col·lecció, com són els retrats imperials, el lampadari que representa un jove esclau etíop (coneguda com El Negret), l’Antínous, la Medusa i el conjunt escultòric del teatre. “Volem que prenguin una nova vida”, indicava ahir la directora, en referència a la nova proposta museogràfica.
El museu a l’aire lliure
El MNAT conserva moltes peces procedents de jaciments de l’entorn, però de l’antiga Tàrraco encara es mantenen dempeus nombrosos monuments, jaciments i espais a l’aire lliure, que són els declarats, des de l’any 2000, patrimoni mundial de la Unesco. Mònica Borrell, va destacar ahir que la nova museografia dialogarà amb tots aquests altres espais que gestiona el mateix museu, i que actualment són la necròpolis, el teatre romà, la torre dels Escipions, la vil·la romana dels Munts, el conjunt romà de Centcelles (a Constantí) i l’arc de Berà (a Roda de Berà). A tots aquests s’hi sumen els altres, que no depenen del museu, com les muralles, el circ o l’amfiteatre romans. L’alcalde Rubén Viñuales, conscient de la dificultat per a un Ajuntament de gestionar un patrimoni tan immens, va dir ahir que “aquest patrimoni no pot ser només de Tarragona”. Pel ministre Urtasun, l’actuació duta a terme entre l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament al MNAT “evidencia que Tarragona és una grandíssima capital catalana, espanyola i europea, i és patrimoni de tots”. Malgrat això, es va mostrar distant respecte a la possible creació d’un òrgan de gestió conjunta entre totes les administracions, tal com marca la mateixa Unesco (vegeu la peça annexa).
D’altra banda, per tal de donar a conèixer la remodelació de l’equipament i el nou projecte museogràfic, l’Arqueològic ha organitzat per aquest cap se setmana, dies 11 i 12, una jornada de portes obertes amb accés gratuït.
Passa a la plana següent
Ve de la plana anterior
La declaració de la Unesco fa 25 anys
Aquest any en fa 25 que la Unesco va declarar el conjunt de Tàrraco patrimoni mundial. Per celebrar-ho, l’Ajuntament dissenya tot un programa d’actes, que tindran el colofó el 30 de novembre, data de l’aniversari. La commemoració, que encara no està detallada, passarà per quatre eixos: l’acadèmic, l’educatiu, l’institucional i el més festiu i cultural.
El mosaic dels Peixos
El mosaic dels Peixos, una peça icònica de Tàrraco, ha estat l’única que, per les seves característiques, no es va traslladar fora de l’edifici durant les obres. La peça ha estat restaurada in situ, i s’han eliminat els afegits moderns que s’hi havien incorporat en una restauració anterior. També s’han recuperat els colors originals.
La rehabilitació està en marxa
Actualment està en marxa la rehabilitació integral de la necròpolis de Tàrraco, amb càrrec als fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb un pressupost total de 7 milions. Està considerada una de les necròpolis més grans i importants de tot l’occident de l’Imperi romà, amb més de 2.000 inhumacions d’entre el segle III i el VII dC, i que es completa amb una basílica del segle V.