comunicació
Més dones se sumen al #MeToo del periodisme català i es cancel·la l’espectacle de Quim Morales
Marta Roqueta, Llucia Ramis, Anna Guitart i Eva Piquer han estat les primeres a fer públics casos d’assetjament similars i assenyalen directors de diaris i caps de redacció
Els integrants de l’espectacle Ja era hora, encapçalat pel comunicador i locutor Quim Morales i on també participaven Xavier Pérez Esquerdo i Jair Domínguez, han decidit anul·lar la funció per “mutu acord” i tornaran l’import de les entrades adquirides. Així ho han anunciat en una publicació a Instagram, atribuint la cancel·lació “a les informacions publicades” darrerament, tal i com recull l’ACN.
El show s’havia de dur a terme el dimarts 25 de febrer al Teatre Victòria. La decisió arriba després que la comunicadora i humorista Ana Polo denunciés al podcast de Crític que Morales se li va “tirar a sobre per fer-li un petó” quan ella era la seva becària a RAC1, l’any 2015. Polo també va explicar que a ella li ha costat molt “interpretar que això va ser una agressió sexual, i que ell estava abusant del seu poder”. El mateix dia, Morales va admetre el seu “mal comportament” i va dir en declaracions a Catalunya Ràdio que lamentava “el mal causat”, del qual afirmava que no en va ser conscient en aquell moment.
Altres casos
El testimoni de la periodista i humorista ha estat el detonant perquè altres companyes de professió hagin decidit explicar casos similars que ells han patit a diversos mitjans catalans. Les primeres a fer-ho han estat Marta Roqueta, Eva Piquer, Llucia Ramis i Anna Guitart, la majoria a través de la xarxa X. Roqueta ha relatat que un director, que ara “el tenim al Parlament i és públic que ha escridassat periodistes i ha maltractat companyes de feina”, li va proposar escriure a la seva revista i, posteriorment, li va admetre que estava “enamoradíssim” d’ella. Pel que fa Ramis, el cas és similar al de Polo, perquè segons explica, el director d’un diari on feia pràctiques d’estiu va demanar al cap de redacció que la convidés a sopar i a prendre una copa. “Quan vaig refusar, em van posar a redactar teletips”. No menys lamentable va ser la situació que li va posar el director d’una ràdio que davant de tota la redacció va cridar: “Saps quin és el teu problema? Que em follaria totes les teves companyes, i a tu no et tocaria ni amb un pal”.
L’Eva Piquer descriu que el cap de redacció del diari on repartia teletips, de cinquanta anys, quan ella en tenia dinou la va convidar a sopar i se li va tirar a sobre. “Vaig escapar-ne com vaig poder i no li vaig adreçar mai més la paraula. Va al·legar en defensa seva que es pensava que jo tenia 25 anys, no pas 19”.
Suport del Grup Barnils
Davant aquest allau de denúncies, el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha denunciat l’assetjament sexual a dones periodistes i ha ofert suport a les afectades. El col·lectiu ha dit que encara que no s’interposi una denúncia en seu policial no s’impedeix donar veu a les afectades “ni parlar d’aquests casos sense qüestionar els seus testimonis”. També han dit que les “coaccions, intimidacions i agressions sexuals” contra les dones periodistes són un atac cap elles i a la seva feina periodística.
“Això ens fa pensar que per culpa de les agressions masclistes ens hem perdut veus, mirades, temes o investigacions a càrrec d’aquestes dones que d’altra manera haguessin vist la llum”, han assenyalat.
El Grup de Periodistes també ha subratllat que aquestes agressions i atacs “vulneren també el dret a la informació de tota la ciutadania, encara que sovint són menystinguts o no tenen el mateix ressò que altres vulneracions d’aquests drets”.
Per la seva banda, L’associació de periodistes parlamentaris de Catalunya Col·lectiu Ciutadella ha condemnat de forma “absoluta” les “agressions, assetjaments i abusos de poder patits per les dones periodistes”. L’entitat recorda que una enquesta de l’Observatori de la cobertura de les violències masclistes als mitjans de comunicació revela que “més de la meitat” de les dones periodistes “han sofert assetjament sexual a la feina”. Això, afegeix, suposa “un dany personal i professional” que “pot arribar a ser irreparable” i “també lesiona el dret a la informació” perquè “dissuadeix” les víctimes “d’ocupar els espais que els corresponen”.