El Museu d’Art de Girona adquireix una pintura del millor període d’Olga Sacharoff

El Museu d’Art de Girona ha incorporat a les seves col·leccions una pintura d’Olga Sacharoff (Tbilisi, 1881-Barcelona 1967): La família (cap a 1924). L’equipament que dirigeix Carme Clusellas, un dels més desperts del país en la recuperació de les artistes catalanes, ha comprat la peça, un oli sobre tela de 56,5 x 47,5 cm, a la galeria Art Petritxol de Barcelona, que al novembre va obrir una mostra dedicada a aquesta creadora d’origen georgià fortament vinculada a Catalunya.

L’obra era propietat d’un col·leccionista privat català que l’havia adquirit el 2023 en una subhasta a París. El museu gironí ha tancat l’operació per 52.500 euros, sobrants del pressupost ordinari del 2024, la majoria procedents de la despesa de consums energètics que no es va executar.

Sacharoff va desenvolupar una llarga trajectòria pictòrica, que va iniciar a la seva Tbilisi natal i va continuar a Múnic i a París, on va viure el període d’entreguerres. Va fer una breu estada a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial i acabaria establint-se definitivament a Barcelona a l’inici de la Segona Guerra Mundial, juntament amb el seu marit, el pintor i fotògraf Otto Lloyd.

La família correspon a la seva etapa parisenca, on va exposar amb regularitat i va guanyar fama internacional. Aquests anys són considerats com els de més èxit de Sacharoff gràcies al seu estil d’avantguarda propi, del qual n’és un bon exemple la tela que ja pertany al museu gironí. De característiques similars a grans obres com Un casament, del 1921 (als fons del MNAC) o La fira-Tio Vivo, del 1923 (al museu Reina Sofia), si bé de format més reduït, reflecteix l’interès de l’autora per retratar personatges anònims, de presència encartonada, ben vestits, amb accions i actituds socialment correctes però amb rerefons de crítica irònica, un joc “d’ironia entremaliada” com ho defineix la historiadora de l’art Elina Norandi.

En el quadre s’hi representa una família petit burgesa, perfectament engalanada, a punt per a ser immortalitzada a casa del retratista, amb els attrezzos habituals en les cases de fotografia del moment: peanyes, cadires, balustrades i falsos fons de jardins idíl·lics. En aquest context, posen els tres membres d’una família aparentment perfecte (dona, home i criatura), immòbils i preparats per al flash del retrat, si bé aquí restaran immortalitzats pel pinzell de l’artista.

El 2017, la Generalitat va commemorar l’Any Sacharoff i el Museu d’Art de Girona li va organitzar una important exposició titulada Olga Sacharoff, pintura, poesia i emancipació. El museu gironí no disposava fins ara, però, de cap obra seva. La Generalitat va adquirir fa dos anys la pintura Dame à la cage/Autoretrat amb gat (cap a 1924), per 90.000 euros, que havia estat portada i imatge de l’exposició gironina, però, com és costum en les polítiques culturals centralistes, la va dipositar al MNAC.

El 2024 ha sigut un bon d’any de rebuda de noves obres al Museu d’Art de Girona. Dins del Pla Nacional d’adquisicions d’art de la postguerra, va proposar la compra d’una peça informalista d’Elena Paredes (Rosario, Argentina, 1911-Barcelona, 2006), i els va ser acceptada. També va ser benvingut el gest dels Amics del Museu d’Art, que van mobilitzar-se per fer-se amb diversos fragments del retaule major de l’església de Sant Feliu de Girona (de primers del segle XVI) que havien sortit a la venda a Todocolección. I un altre habitant que s’ha estrenat al museu és un guaix de l’artista de Llagostera Emili Vilà.