Arià Paco, nou premi Anagrama

Arià Paco, amb la novel·la, Teoria del jo, ha estat declarat guanyador de la desena edició del premi Anagrama de novel·la en català, segons les valoracions del jurat, format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé.

El premi, al qual s’hi han presentat 73 originals, està dotat amb 12.000 euros i arribarà a llibreries a finals de març.

Arià Paco (Igualada, 1993) és doctor en Filosofia per la Universitat d’Arizona. Ha publicat dues novel·les, Mentir a les mosques (2020) i Covarda, vella, tan salvatge (2022), premi Roc Boronat.

“En un context en què és tendència la crítica simplista a les virilitats tòxiques, és enriquidor el sorgiment de la veu d’un jove narrador que ens revela com s’inicia en el sexe i en l’amor immers en qüestionaments crítics que els relats pioners sobre la deconstrucció de la masculinitat a penes ha gosat afrontar”, ha valorat Imma Monsó. “La culpa és el gran eix temàtic de l’obra.”

“Com si actualitzés les intrigues morals de Les amistats perilloses en l’època de les xarxes socials i el poliamor, aquesta novel·la explora les fronteres de les noves masculinitats, alhora que en qüestiona l’impacte en l’era dels sentinelles del consentiment i la prudència. Teoria del joc es llegeix també com una educació sentimental al segle XXI, on els protagonistes viuen dins el triangle que fan el desig, el sexe i l’amor”, ha assegurat Jordi Puntí, segon membre del jurat present a la roda de premsa.

Monsó i Punti s’han posat d’acord dient que és una obra “intel·ligent, amb humor, honesta i més feminista que altres que es pensen que ho són”. “Una novel·la d’idees, però no filosòfica”, tot i la formació de l’autor.

L’Ernest, el protagonista de Teoria del joc, escriu a algú a qui estima: li vol narrar el seu desig, vol recordar la nit anterior, celebrar-la. Però no pot fer-ho. No pot parlar de desig sense embrancar-se en l’autojustificació i la culpa, i per això convoca un narrador.

És aquesta nova veu, intel·ligent i desinhibida, que ens explica la seva història: coneixem l’Ernest quan encara és un nen i assistim al seu despertar sexual, amb les primeres obsessions, els estranys mecanismes de la seducció, la pornografia, l’amor, els desenganys... El seguim durant tota la seva joventut fins que s’enamora de l’Aurora, amb qui trava una relació insòlita i esquitxada d’altres persones, com la Gisela, casada, mare, interessada en l’amor lliure. Així, veiem desfilar gairebé dues dècades –les de la consolidació de les xarxes socials i el feminisme, les que travessen de Messenger a Tinder– com una educació sentimental i política. Trampejant el pes de les normes i les convencions, l’Ernest, com tota una generació, mira d’inventar un codi per a si mateix.

“M’ho passo bé, escrivint, i ho faig sobre el que em preocupa i m’interessa i sobre aquest tema trobava a faltar alguna novel·la; he intentat fer una novel·la més narrativa que reflexiva, no pretenc alliçonar a ningú”, ha explicat Paco. Una obra que no és autobiogràfica, tot i que “és impossible no afegir alguns referents personals”.

Escriure aquest obra no ha canviat la seva relació amb les dones, assegura Arià Paco, que parla molt tranquil, segur, des d’una moderació digna d’agrair. “He volgut escriure en contra d’un discurs simplista, el de les etiquetes, mostrant la meva individualitat”, ha conclòs.

Tot apunta a que aquesta Teoria del joc –títol que ret un cert homenatge de Ferrater– és una molt digna guanyadora del premi. L’esperem amb ganes.