Estel Solé guanya el premi Ramon Llull

La tertuliana i articulista, poeta, dramaturga i actriu Estel Solé (Molins de Rei, 1987) ha guanyat la 45a edició del premi Ramon Llull amb l’obra titulada Aquest tros de vida. El premi té la dotació més alta en llengua catalana, 60.000 euros, i el publicarà el 26 de febrer Columna i, en castellà, Destino. Aquest any s’hi van presentar 53 obres de ficció (novel·les, narracions) com de no-ficció (assaigs, memòries, biografies...) originals i inèdites. 

El jurat d’aquesta edició del premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull ha estat format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales. 

Estel Solé és coneguda pel seu paper a la sèrie de TV3 La Riera, entre d’altres. El 2011 va guanyar el premi Amadeu Oller amb el llibre de poesia Dones que somiaven ser altres dones (Galerada). El seu debut al món de la narrativa va ser la novel·la Si no puc volar (Rosa dels Vents, 2016), en què va novel·lar la seva obra de teatre Animals de companyia. També ha publicat el llibre infantil Cap de grills (Estrella Polar, 2022).

La protagonista d’Aquest tros de vida és la Lena, una científica ambiciosa de poc més de trenta anys que s’enfronta a la precarietat laboral i que, a més, ha de combinar aquesta situació amb un matrimoni que trontolla i una criança difícil de compaginar amb la vida professional. Després de dos sotracs emocionals, decideix tornar una mena de favor a un home de seixanta anys a qui no coneix i dur-lo en cotxe fins a un poble d’Occitània, a casa de la Margue i en Benoît. Els tres personatges canviaran la perspectiva vital de la protagonista. 

“A l’obra hi ha molta vida, amb totes les ombres i arestes que toca”, ha declarat l’autora. “Em resulta molt tortuós escriure perquè soc molt exigent. Baixo a la cova a picar la roca per fer sortir les històries que ja hi són. Escriure és enfrontar-me als meus fantasmes, a la part lluminosa i també a la més fosca. Soc a totes les meves obres, personatges i versos. Tot el que et passa a la vida mentre escrius pot sortir a l’obra, i hi surten moltes coses meves dels darrers tres anys”, ha confessat. Assegura que a l’obra parla de “vida, mort, esperança i resiliència” i també “del masclisme aplicat per altres dones, en el món laboral i en el ginecològic”. 

Ha insistit molt en la possibilitat que la novel·la es podria convertir en una pel·lícula, tot i que la va pensar com a novel·la. “Soc més de personatges que d’històries, com passa a la vida.” “Em considero una activista social i cultura”, ha dit, però ha matisat que quan parla en tertúlies i escriu articles, perquè a la novel·la no ha “volgut fer cap denúncia, tot és ficció”. “Escric des de la visceralitat, el rigor i l’honestedat.” 

“Després de passar el pitjor any de la meva vida agraeixo molt aquest premi. No vull dir que escriure és terapèutic, però ho acaba sent”, a conclòs.