Fira Terres arrenca amb expectatives altes de creixement

“Hauria d’estar prohibit enviar espectacles en vídeo” reacciona concloent Jacob Roger de la fira Cabanyal Íntim de València. Està fart d’haver de veure espectacles que poden interessar a la seva programació amb vídeo perquè no té la possibilitat de veure’ls en directe fàcilment. Fins ara. Ahir estava ben content de veure un espectacle com l’American Pie de Las Divinas amb tota la potència al Teatre Municipal de Girona. Sens dubte, concentrar espectacles d’una tipologia concreta facilita la feina als programadors. Per això, segons explica la coordinadora de Fira terres, Alba Espinasa, ahir debutaven persones vingudes de pobles com Cabrianes o Planoles, que entenien l’oportunitat. Mai, fins ara, s’havien plantejat anar a la Fira Mediterrània, la de Tàrrega, el Festival Trapezi o la Mostra d’Igualada.

Paral·lelament al visionat dels 12 espectacles en directe i íntegre i en les millors condicions tècniques, es fa molta feina. Com ara la ronda de trobades d’aquest matí en què els programadors han rebut una companyia cada deu minuts. La distribuïdora Gemma Ros (que no porta cap espectacle al Terres) està molt contenta que es doni una nova oportunitat per contactar directament amb els programadors. “Es fa molta feina en els vermuts i pujant i baixant dels autobusos, remata Espinasa. Per a Ros, caldrien encara més formats de festivals estratègics perquè, ara, per exemple queda molt descuidat el gènere dels musicals. Sí que poden entrar els musicals familiars a la Mostra d’Igualada, però no hi ha punt de venda específic del gènere per a adults, deia. De fet, Toni Viñals (artista i impulsor del concurs Riiing també) assisteix al Terres amb ganes de veure com es desenvoluparà el festival i buscar possibles espectacles que facin gira.

Amaranta Giret, del Teatre Lloret (una habitual a tots els festivals estratègics de Catalunya), va estalviar-se més viatges a Barcelona quan va veure que algunes de les obres que li interessaven per a les seves futures programacions les podria veure d’una revolada, a tocar de casa. També Narcís Puig, director del Temporada Alta, admet que aprofita aquests dies per recuperar alguns dels muntatges que se li havien escapat el cartell de Barcelona. De fet, la comissió ha primat de les 107 sol·licituds presentades, aquells títols que no han tingut temporada a Barcelona o ha estat molt petita. La comissió ha triat pensant en quins espectacles poden interessar al seu públic. Pensant què podria funcionar als teatres de Riudoms, de l’Ateneu de Tàrrega o el de Canovelles per citar tres exemples.

En la primera jornada d’ahir es van veure tres peces ben diferents. Si Els Marquesets va sorprendre amb Exquisit per un thriller gore que té musculatura per fer-ne una comèdia estripada i la van convertir en una mena de drama sobre la mala relació de dos germans i els seus antagònics objectius a la vida. La falta de ritme i la incapacitat de defensar la coherència (encara que pugui estar equivocada dels personatges) feia que la peça no rodés per bona part dels assistents al Teatre de Bescanó, ahir a la tarda. Més sort va haver-hi amb Cascai Teatre i Un tal Shakespeare. Marcel Tomàs és gat vell i sap trobar petroli de la comèdia que, ara li serveix per fer un compendi de Shakespeare comptant amb el seu còmplice habitual a l’escenari (Toni Escribano) i que pugi el públic a l’escena, El deliri és un dels ingredients principals que va dosificant amb ofici. Finalment, Divinas va presentar un espectacle digne d’inauguració. Elegant tant ben cantat com als seus anteriors espectacles i amb un sextet de música acompanyant-les. La il·luminació donava tota la brillantor a un muntatge que s’inspira en la música dels anys 60 que viatja de Las Vegas a Hollywood, perseguint el fantasma d’Elvis. I buscant l’empoderament del trio que llueix per veu, vestuari i presència escènica. Plantejat com un concert dramatitzat, no cal que les actrius despleguin massa construcció de personatges; només el mínim, per donar un sentit al fil de les cançons.

Fira Terres no ha fet més que començar. Programades a les sales de Salt, Girona i Bescanó, s’allargarà fins diumenge i permetrà veure un ampli ventall d’espectacles de tipologia eclèctica pensat per a programar en sales de petit i mitjà format de Catalunya. Tot i que la darrera funció sigui una interessant Casting Lear (que s’ha vist fa poques setmanes a l’Espai Lliure) l’objectiu del festival és anar ampliant el nombre de programadors de l’estat espanyol (ara n’hi ha d’Aragó, de Valladolid i que vindran dos companys d’Andorra, en poques hores). Però són conscients que per aconseguir aquest reclam, caldrà plantejar una major cartera d’espectacles de fora de Catalunya per a properes edicions.

Roger del Cabanyal Íntim lamentava que, avui, no podria programar l’espectacle celebrat de Las Divinas; “això no m’hi cap a una cuina”, deia gràficament. Però, tot i així li agradava veure-ho perquè també és bo veure formats i estils diferents als que es treballa habitualment. Al comentari fet, la distribuïdora de la companyia li diria que Divinas, com moltes de les companyies convidades, estan molt acostumades a fer bolos arreu i adaptar format i tècnica en funció de cada demanda. Res és immediat (potser l’actuació es concreta d’aquí dos anys) ni es dona per perdut.