PATRIMONI
Afloren programes i cartells del Teatre Principal de Figueres d’abans de la guerra
A partir de la donació de Joan Minobis Guillaumes a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
Destaca una fotografia de l’Escola de Declamació Municipal creada el 1936 per Alexandre Deulofeu
-
Els alumnes i el director de l’Escola de Declamació Municipal de Figueres. COL·LECCIÓ JOAN MINOBIS / ARXIU COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ. -
Una funció benèfica per la guerra del Riff el 1912 COL·LECCIÓ JOAN MINOBIS / ARXIU COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ. -
El debut de Raquel Meller el 1914 a Figueres COL·LECCIÓ JOAN MINOBIS / ARXIU COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ.
El 19 de febrer del 1939, el Teatre Principal de Figueres, construït l’any 1849 per l’arquitecte Roca Bros, va deixar de funcionar a causa d’un incendi, “una negligència d’uns soldats que hi estaven allotjats”, recordava el cronista oficial de Figueres Josep Maria Bernils (1929-2011). “Era un edifici del qual els figuerencs se sentien molt orgullosos”, afegia Bernils. Fins el 1961 estava abandonat fins que es convertiria en el Museu Dalí.
L’estudiós sobre la història teatral a Figueres, vinculat a l’entitat cultural La Cate, Alfons Gumbau, recorda que s’ha documentat molt la història de l’edifici, “de les pedres”, però, en canvi, hi ha poca història, documents esparsos, que aborden “tot el que va significar el Teatre Principal en quant a programació, els artistes que hi van actuar i la seva importància i alhora la funció social per a la ciutat”. “És un silenci no buscat sinó natural”, afegeix Gumbau.
Coincidint, a finals d’aquest any, amb el 175 aniversari de la inauguració del Teatre Principal de Figueres, la col·lecció que la família de Joan Minobis Guillaumes ha donat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) “és un regal anticipat”, assenyala Gumbau.
És una col·lecció formada per 641 impresos que daten entre els anys 1899 i 1983 i 40 fotografies corresponents a l’interval entre 1905 i 1961 amb la qual es permet resseguir bona part de la història, rica, teatral de Figueres tan a nivell d’artistes que feien gira a la ciutat -amb les representacions de Margarida Xirgu, el 17 de juliol del 1912, o del debut de Raquel Meller a Figueres el 1914- però també des d’un punt de vista de l’activitat teatral local. En aquest sentit, Alfons Gumbau assenyala la importància de El Liceo, nascuda dins el mateix teatre. Se sabia de l’entitat però poc de les obres i dels actors que les representaven.
L’estudiós Alfons Gumbau remarca el valor d’aquesta documentació que comprèn el període d’abans de la guerra i els anys posteriors. De la postguerra, sobresurten els programes de mà de la sala Edison i del Teatre Jardí. “És un teatre més comercial, espectacles de varietats i que permet mostrar amb què es divertien els nostres avis després de la guerra civil”, afegeix.
L’Escola de Declamació
Una de les fotografies inèdites que ha aflorat de la col·lecció Minobis és una imatge del director i els alumnes de l’Escola de Declamació Municipal que durant la guerra civil l’aleshores alcalde i regidor de Cultura, Alexandre Deulofeu va posar en marxa. És un retrat de grup feta al Parc Bosc dels membres, mainada sobretot, de l’escola amb l’escriptor, empresari Pere Teixidor Elies, que n’era el director. Alexandre Deulofeu parla d’aquesta escola en les seves memòries i a la Biblioteca de Figueres hi ha uns quants programes de mà programa de mà. Segons assenyala Alfons Gumbau, serà difícil posar nom i cognoms als protagonistes de la fotografia.
La col·lecció digitalitzada està disponible al cercador de fons i documents Arxius en Línia