Carles Gabarró, brut, carnós i expressionista, a Can Framis

El Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, al 22@ de Barcelona, ha presentat l’exposició La fragilitat de la pintura a l’època del ‘fast food’, de Carles Gabarró (Barcelona, 1956). La mostra, que es podrà veure fins a l’1 de juny, és un recull de temàtiques que han interessat l’autor, que fa més de quaranta anys que experimenta amb la repetició d’objectes i temes de forma “gairebé obsessiva” a través de la pintura matèrica.

En una època en què la societat està acostumada a la gran eclosió d’imatges constants, rapidesa i immediatesa, Gabarró reivindica aturar-se i tenir una mirada “fresca” i “intensa” cap a la pintura. L’exposició està comissariada per Francesc Puntí i posa de manifest la fragilitat de la pintura “com la seva fortalesa”.

En declaracions a ACN, Gabarró ha explicat que el títol de l’exposició La fragilitat de la pintura a l’època del ‘fast food’ reivindica “que s’ha perdut el que teníem abans” pel que fa al gaudi de la pintura. “Tots hem caigut en el desplaçament constant i infinit a Instagram i a pair un munt d’imatges. La pintura queda relegada a la imatge i crec que hi ha diferències. Però, tots hem caigut en aquest fast food”, ha assegurat l’artista.

L’autor ha reflexionat, però, que ell no ha pogut “escapar” i també ha “caigut” amb l’ús de diverses xarxes socials per estar en contacte amb altres persones. “Acabem fent un scroll infinit i això és el que no trobo ni gaire digne ni sa, però tots hi entrem”, ha lamentat.

Gabarró ha assegurat que ell “defuig” de la immediatesa i que la seva dinàmica de treball sempre ha estat centrar-se en un quadre al llarg d’una sola sessió. “Em va bé que la pintura estigui fresca perquè el pinzell m’hi ha lliscar d’una manera especial. Si deixés passar un o dos dies llavors ja no obtindria el resultat que busco”, ha expressat.

La carrera del pintor arrenca de ben petit, però inicia la seva professionalització al llarg dels anys vuitanta, quan es forma en Belles Arts. “Vaig viure la pintura d’una manera molt intensa. Vaig trobar un taller perquè volia ser pintor i a la facultat els tallers eren molt estrets”, ha recordat. “He viscut la pintura amb bastanta passió emocional, però no gaire conceptual. Per mi, la pintura ve d’una emoció que n’acaba portant a una altra.”

Aquesta exposició no pretenia ser una retrospectiva, però entre el comissari i l’artista, al final ho és, en part.. El recorregut es divideix en quatre àmbits temàtics: Magma (1995-1996), Biblioteques (2006-2024), Fàbriques (2009-2015) i Llits (2013-2024). Les obres de les diferents èpoques cerquen la tensió a través de les diverses analogies iconogràfiques i compositives desenvolupades al llarg de la peculiar manera de treballar la pintura de Carles Gabarró.

Segons han explicat, el creador presenta una mirada “coherent i alhora dispersa, familiar i profundament estranya”. Aquesta estranyesa ve donada perquè no es tracta tan sols d’una mirada estètica, sinó que situa la seva proposta en una perspectiva ètica. Així, presenta un treball que es vol presentar com un agent discursiu més, que participa, amb les altres arts, les ciències i el pensament contemporani.

Amb una tendència cap a la repetició com a motor del treball seriat, Carles Gabarró es caracteritza per crear una obra “bruta, carnosa i expressionista”. “Els motius repetits responen a un interès per conèixer alguna cosa a què un pot arribar a dedicar la vida”, han explicat. “La pintura, sobreposada en capes gruixudes, omple la totalitat de la tela i troba el plaer en la brutalitat, el degoteig i l’accident. L’artista treballa amb rapidesa afavorint aquesta filtració i aquesta immediatesa present a totes les meves obres”, han concretat.

Per la seva banda, el comissari Francesc Puntí ha explicat que una de les particularitats de Gabarró és que no treballa especialment amb una pintura que pretengui “evocar a l’altre” sinó que la seva producció s’ha anat fent agrupada amb sèries i temàtiques. “Ell agafa unes temàtiques que no són lineals, les transforma i en fa mutacions. És un pintor amb una doble dimensió, una presencial i una d’ètica”, ha concretat.