Restauren cent monedes del segle XII descobertes a Lleida

El laboratori d’arqueologia de la Universitat de Lleida (UdL), amb Carme Prats i Maria Trigo, està restaurant el centenar de monedes de billó que es van localitzar el novembre passat durant l’excavació arqueològica de la futura estació d’autobusos de Lleida, informa ACN.

Totes les peces d’aquest aliatge de plata i coure són de l’època del regnat d’Alfons I d’Aragó, el Bataller, entre el 1115 i el 1134. En una de les cares s’hi veu el retrat del rei i, al revers, la marca d’Aragó. Les monedes estaven embolicades amb una tela de roba dins d’una gerra de ceràmica que algú havia amagat.

Les capes de corrosió i les característiques de les monedes n’estan alentint el procés de restauració. De moment, se n’han tractat una dotzena i la previsió és que les feines s’enllesteixin després de l’estiu.

Durant una visita al laboratori de restauració arqueològica, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat que la voluntat de l’Ajuntament és poder exposar les peces al públic. “Hem d’avançar amb els acords amb el Museu de Lleida i altres equipaments per poder explicar més coses”, ha apuntat.

El paer en cap ha destacat que troballes com aquestes permeten “situar la ciutat en aquell moment de la història, en què Lleida era la ciutat de les tres cultures, però requereix espais que donin tota la seguretat a l’exposició”. Segons Larrosa, s’hi està “treballant de valent perquè això sigui més aviat que tard una realitat”.

Durant l'excavació també es van trobar petits elements de bronze, que adornarien petites caixes de fusta, molt material ceràmic i un parell de claus de pany. El laboratori també ha rebut dues monedes d'època romana localitzades a la mateixa zona. 

D'altra banda, es va localitzar una baioneta per a mosquets al fons d'una trinxera excavada durant la Guerra del Francès, cap al 1810, coincidint amb el setge de les tropes napoleòniques. A més, en l'excavació feta entre la façana dels Docs i el carrer Príncep de Viana es van localitzar dos edificis de finals del segle XII amb diverses habitacions, flanquejats per dos carrers situats fora de les muralles que envoltaven la ciutat. Es creu que les edificacions eren fondes o hostatgeries ubicades a l'entrada de la ciutat i relacionades també amb la proximitat del mercat del Raval de Sant Pau del Mercadal. Les construccions es van enderrocar cap al 1366, quan es va fer una nova muralla de defensa de la ciutat, i l'espai es va convertir en una zona d'horts. Una vegada documentades, les restes arqueològiques es van tapar per construir-hi al damunt la nova estació d’autobusos, ja que es va concloure que tenien importància històrica però poc valor patrimonial.