Llibres
Josep Amengual i Batle
Doctor en Teologia i Història, llicenciat en Història de l’Església per la Universitat Gregoriana de Roma
“Genèticament no hi ha hereus dels conqueridors de Mallorca”
“A Mallorca, la llengua és el català i parlar d’oficialitat del castellà és una intrusió política. És anar contra la nostra llengua”
“Per què un país com l’Estat espanyol, que ha tengut una presència musulmana de tants de segles, no té càtedres d’àrab?”
El topònim ‘al-Mayurqi’ existia. Els mallorquins eren els musulmans que varen quedar esclaus
La conquesta va ser de les més sagnants d’aquella època perquè volien imposar-se del tot
Estic en contra de tota guerra i de tota sang, emperò el que no puc fer és canviar allò que ha passat
El pare Josep Amengual i Batle (1938, Biniali) espera sota l’arcada de l’entrada del Monestir de la Real. Somriu. Té el mateix somriure que un infant entremaliat de cara rodona i galtes vermelles. Somriu sense deixar de mostrar l’autoritat que encara conserva. En té prou amb aixecar la cella per obtenir obediència. Va ser prior d’aquest antic monestir cistercenc ubicat al barri del Secar de la Real, a Palma. Ara n’és un ruandès. S’ha retirat a la Real com va fer Ramon Llull quan va decidir abandonar el segle i emprendre la vida religiosa.
Amb el pare Amengual parlam del primer tom del segon volum de La història de Mallorca i les religions del llibre, editat per Llibres Ramon Llull. Aquest tom entra en el llindar del centenari de la conquesta de Mallorca pel comte rei Jaume I. L’abast cronològic inclou els primers cent vint anys posteriors a la conquesta (1229), que són essencials per entendre el naixement del Regne de Mallorca.
Quina durada tindrà aquesta obra magna?
El projecte inicial seria de vuit capítols i, tot depèn de la vida, arribaria a deu. Aquests vuit inclouen la història de Mallorca fins a l’any 1800. Si la salut segueix un cert temps, tenc coratge de poder-los acabar. Així tindríem aquesta història de Mallorca feta per un sol autor des del món romà fins a l’any 2000.
Sempre m’he sentit hereua dels conqueridors. Però ara em sent òrfena. Vós deis que “no podem considerar pròpiament la nova societat implantada a Mallorca com a filla directa de qui va impulsar la conquesta”.
Genèticament no hi ha hereus. Aquella societat es va acabar amb la conquesta del segle XIII. Cap llinatge mallorquí no pot apel·lar a una nissaga aristocràtica que es remunti als magnats de la conquesta del regne. Els títols nobiliaris que hi ha a les illes Balears han estat atorgats per reis moderns, cap pertany a l’època de la conquesta. Els mallorquins que romangueren eren els vençuts.
Què va passar amb els conqueridors?
Els vencedors se’n tornaren.
Anomena mallorquins la societat musulmana?
El topònim al-Mayurqi existia. Els mallorquins eren els musulmans que varen quedar esclaus. La història del segle XIII és la història d’uns començaments.
Què va passar amb aquells mallorquins?
Els musulmans varen destruir tot l’anterior, genèticament no ho sabem. L’any 1229, els cristians, amb en Jaume, varen fer el mateix. Quedaren de 7.000 a 10.000 esclaus. Molt pocs lliures, molts moriren i molts se n’anaren.
De quina població parlam?
D’entre 30.000 i 40.000 habitants.
Podem qualificar-ho de genocidi?
Va ser de les conquestes més sagnants d’aquella època per diverses raons: primer, perquè volien imposar-se del tot; segon, per erradicar les possibilitats de retorn. Era la primera conquesta dins la mar i sembla que hi havia certa inseguretat. Hi va haver propostes de pactar. No anaren endavant. Varen torturar i matar el valí Abü Yahyä.
Pensava que l’havien deixat en llibertat.
Hi ha una història en àrab que confirma que el mataren: Kitab Tarih Mayurqa, d’Ibn ‘Amira Al-Mahzumi. Aquesta història la varen trobar no fa gaire temps i Nicolau Roser Nebot i Guillem Rosselló Bordoy la varen traduir al català. És una història escrita en àrab per un contemporani de la conquista. Si va ser a Mallorca o no, no ho sabem. Emperò va rebre moltes notícies directes de mallorquins.
Els immigrants catalans varen venir atrets per les llibertats que atorgava la Carta de Franquesa de Mallorca?
Varen venir per menjar, com tots. Els senyors se’n tornaren tots. La família de Ramon Llull és dels pocs burgesos que coneixem; n’hi havia més.
Què tenien de bo les Franqueses?
Donaven unes llibertats, això és ben ver. Entre les coses que van fer hi ha prohibir la tortura amb objectes bullents. I és molt a l’edat mitjana.
Considera el Regne de Mallorca privatiu?
Sí [riu irònicament]. Mallorca va ser construït regne per Jaume I, com es va construir València. Els regnes, i això fins als liberals, eren propietat dels senyors i reis i, per tant, feien el que volien. A posta hi ha hagut barbaritats, no en el sentit ideològic, sinó que han causat morts en les guerres de successió, perquè els hereus no s’han entès. Emperò qui ho ha pagat ha estat el poble.
Estau d’acord amb el testament de Jaume I?
Aquí hi havia diverses opinions i totes són validades i legals, i una posició no arracona una altra. Jaume I, en lloc de fer hereu universal el seu fill en Pere, va dividir el seu patrimoni, i tenia tota la llibertat per fer-ho. Que fos políticament convenient o no, depèn. No perquè fos més gran Castella podien viure més bé, ni perquè fos més gran Aragó la gent vivia millor. Hi ha la visió que considera que els regnes conjunts de Jaume I no s’haurien d’haver fragmentat mai amb el Regne Privatiu de Mallorca. L’historiador i escriptor català Ferran Soldevila estava molt en contra d’aquesta solució. Llavors, hi ha un cert corrent molt mallorquí que fa uns reis de mel i sucre i un regne com si tot fossin flors i tot fossin èxits. Això i aquest regne no van existir mai. I sí, hi va haver aquest Regne Privatiu de Mallorca i hi ha una cerca historiografia que diu que era una cosa desencertada, inventada, impossible, etcètera.
Vós què en pensau?
Hem d’anar alerta amb les interpretacions que feim perquè el Regne de Mallorca, tot i estar escapant entre illes i comtats continentals en terra que actualment és francesa, estava situat en un lloc privilegiat, entre Italià, Provença i Catalunya i el món hispànic, i tenia una esplendor cultural i espiritual difícilment inigualable.
Al llibre lloa l’infant Felip. Per què?
L’infant Felip va ser un extraordinari regent durant la minoria d’edat de Jaume III. Els papes el varen protegir moltíssim, entre altres coses per controlar Catalunya. En Felip va ser un espiritual que va optar per la pobresa de sant Francesc, radical; va ser un bon governant. Després es va enfrontar amb Joan XXII, que estava molt mesclat amb les finances, i, evidentment, la figura de Felip va quedar marcada d’heterodox per part dels papes i bisbes. Tot això ha fet que la historiografia posterior, en lloc d’examinar fets i situacions, miràs si eren obedients als papes o no.
Podem responsabilitzar els Borbons de ser els primers d’intentar acabar amb el català?
No. Els historiadors del segle XVI Juan Dameto i Vicente Mut ja varen escriure la història de Mallorca en castellà. Va ser la renúncia de molts intel·lectuals mallorquins.
Per què canviaren de llengua?
La llengua grossa del rei té massa atractiu. Emperò els polítics i intel·lectuals que se senten mallorquins ho veuen i surten d’aquest enlluernament.
Està en contra del castellà?
No estic en contra de cap llengua, però sí de perseguir-ne. Aquí, a Mallorca, la llengua és el català. I tot allò altre que està regulat i que parla d’oficialitat del castellà, és una intrusió política. Jo no puc fer-hi res. Emperò això és anar contra la llengua de Mallorca. Conec moltes llengües i gent d’indrets molt diferents i procur fer pedagogia. L’objectiu és que a Madrid es parli castellà i a Mallorca, català.
Ho veis viable?
[Aquest cop la rialla és sorollosa.] Emperò és això, la resta és enganar. Actualment, la llengua de Mallorca està a l’Estatut i té una certa empara de la Constitució. Però quants consellers i regidors parlen en castellà?
Molts.
Els romans varen arrasar la llengua anterior, que no sabem quina era. Sabem una paraula, roada: abgistinqm [la lletreja]. Els musulmans varen fer el mateix l’any 911. De tal manera que l’any 1229 no trobam gent que parli llatí, i si n’hi havia era insignificant. El 1229 es va implantar el català. No ho varen dubtar. Primer, perquè les llengües mediterrànies eren més llatines. A posta, en Ramon Llull va córrer per tot i no ens diuen quantes llengües parlava i no va tenir problemes, que sapiguem. Segon, el rei en Jaume va implantar el català com es va implantar el castellà a Múrcia, Jaén, Còrdova i Sevilla. Els varen conquistar al mateix temps que Mallorca i ningú ho ha posat en dubte. El gran problema que tenim a Mallorca és la immigració que ens arriba de diverses parts, i jo no hi estic en contra, només s’ha de regular. Emperò, què ha passat? Que no hi ha hagut una política que hagi conservat els drets seculars dels qui som a Mallorca. Hi ha hagut una omissió dels governats i una claudicació de molts intel·lectuals.
En el llibre us veis amb l’obligació moral de corregir la historiografia per manca de rigor. Per exemple, quan consideren les guerres contra els musulmans com a reconquesta.
Ningú va reconquistar res. Mallorca mai havia estat sotmesa a la Península. Les Balears ningú les va reconquistar perquè abans havien estat dels vàndals i dels bizantins. Els bizantins varen estar a Mallorca fins a l’any 903 o 911. Han passat per alt que hi va haver una resistència de vuit anys dels mallorquins bizantins contra els musulmans. Vuit anys són molts. Aquesta gent estava ben organitzada, hi havia una bona gestió, i això la historiografia no ho ha tractat i és ben hora que això s’estudiï. Pel que he sentit, les excavacions que es fan a la bastida del castell d’Alaró estan donant molta informació.
Per què aquest desconeixement?
El text del geògraf i historiador al-Zuhrî [segle XII] en parla. Es coneix des de fa poc. La major part dels textos en àrab de què disposam venen de traduccions del francès, quan França no va tenir mai musulmans més que d’entrada i sortida. Aquí hi ha una altra qüestió que crida molt l’atenció: per què un país com l’Estat espanyol, que ha tengut una presència musulmana de tants de segles, no té càtedres d’àrab? Aquests textos haurien de tenir un suport universitari que permetés interpretar-los i anar descobrint-los. Hi ha una pobresa mental molt grossa. Noltros som de cultura cristiana i l’hem de viure i l’hem de defensar; si és que hi creim o, bé, si vols dur burca.
Li he de demanar per la Diada.
Uf!
El govern del Consell de Mallorca (PP i Vox) ha canviat la data de la Diada de Mallorca, del 31 de desembre, el dia que Jaume I va prendre la ciutat de Madyna Mallurqa, al 12 de setembre, quan Jaume II, el 1276, va jurar la Carta de Privilegis i Franqueses a l’església de Santa Eulàlia.
En Jaume II va fer un acte protocol·lari; n’hi ha prou amb mirar què diuen els historiadors Quadrado, Santamaria, Romà Pinya. Quina importància li han donat? Cap importància. A Santa Eulària hi jurava tothom. El dia que es varen aprovar les Franqueses, d’acord.
Va ser Jaume I qui va aprovar les Franqueses.
I sort que ens atenguem. A mi, si volen fer festa, no me va ni me ve. Emperò significatiu és el dia 31 de desembre, que hi ha sang. O el 2 de Mayo no hi ha sang? L’11 de Setembre no hi ha sang? Per la Independència dels Estats Units no hi ha sang? Jo estic en contra de tota guerra i de tota sang, emperò el que no puc fer és canviar allò que ha passat. I com que jo no em vull ficar amb les festes de ningú, diria que el rei en Jaume va començar la conquesta per Mallorca, es va fer seva Eivissa i no va poder acabar per Menorca. Emperò els geògrafs àrabs parlen de les illes que són germanes i la germana major és Mallorca. Per tant, la conquesta de la germana major és la conquesta virtual de les altres que havia de venir necessàriament. Són dades observables. Ara, tot això de les festes és un entreteniment on jo no em vull ficar, perquè hi van sentiments i opcions.
Perfil
El darrer savi mallorquí
Josep Amengual i Batle (Biniali, Mallorca, 1938) és un savi. Potser el darrer que ens queda en vida a Mallorca. Fill de pagesos mallorquins. Missioner dels Sagrats Cors. Va ser superior general de la congregació al llarg de tres sexennis. Va ser vicepresident de la Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyament. Doctor en teologia i llicenciat en història de l’Església per la Universitat Gregoriana de Roma i doctor en història per la UIB. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmica de la Història. La seva aportació historiogràfica més significativa fa referència als orígens del cristianisme a les Balears. Ha estudiat a fons la història dels sínodes de la diòcesi de Mallorca i la història de Mallorca, que ara ha començat a publicar. Ha fet incursions rellevants en la història de l’Església de Mallorca des del segle XIII fins al XVIII. També ha investigat els orígens de la seva congregació i la figura del seu fundador. La complexitat de la seva obra el fa un dels historiadors més significatius de la història religiosa a les Balears.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.