Altres

David Bueno

Especialista en neuroeducació, autor del llibre ‘L’art de ser humans’

“Hem perdut l’art de la conversa i ja no parlem”

“Estem amb el mòbil en lloc d’estar xerrant. Com volem que els nens comprenguin els textos si no s’adquireix bé el llenguatge bàsic?”

“Ens hem entestat a separar ciències i humanitats, però no té sentit perquè el cervell ho processa de la mateixa manera”

Sense les arts deixaríem de ser l’espècie humana que som. I tots tenim capacitat artística
Fins i tot abans de parlar, els infants fan raonaments filosòfics per interpretar com és l’entorn
Tots portem a dins l’‘Homo artisticus’ des del naixement, però l’anem mutilant quan ens fem grans
No cal que ho filtrem tot per l’aspecte productiu, econòmic, que és el que fem sovint amb l’educació

De la música i la poesia fins a la ciència i la filosofia, les arts són una expressió única de la humanitat i un motor clau per al nostre creixement. Ho apunta David Bueno, especialista en neuroeducació, en el llibre L’art de ser humans (Destino), premi Josep Pla 2025.

Les arts són el que ens diferencia dels altres animals?
Sí, de fet el punt de partida del llibre és aquest. Diem que som una espècie intel·ligent i resulta que hi ha altres espècies que tenen diferents graus d’intel·ligència, però hi ha una cosa que no té cap altra espècie, que és la capacitat de generar art. I dins les arts, no només hi ha les plàstiques, musicals, escèniques..., sinó que també hi incloc la ciència i la filosofia, perquè el cervell ho processa de la mateixa manera. Ens hem entestat a separar les ciències de les humanitats, i potser per l’avenç científic, acadèmic i humanístic ja està bé que es tractin per separat, però, especialment en el món de l’educació, si el cervell ho processa de la mateixa manera, no té sentit que separem els nostres estudiants tan aviat entre una cosa i l’altra.
Caldria, doncs, repensar el model d’educació?
Segur que és imprescindible integrar les arts a l’educació. Però no cal repensar el model del tot. Penso que, en general, està prou bé. És el millor sistema que hem tingut mai, tret dels experiments de principis del segle XX, de Rosa Sensat, Ferrer i Guàrdia i companyia. En aquest moment tenim el millor que hi ha hagut mai, no ens podem queixar. El que hem de repensar sobretot és l’equilibri i no caure en aquells extremismes –no sé si és la millor paraula– que quan a les proves PISA diuen que estem malament en matemàtiques, correm-hi tots a fer més matemàtiques. No: si ja n’estem fent, fem-les d’una altra manera. I aquí és on les arts poden ajudar. Per exemple, la música té matemàtica a dins. Hi ha moltes maneres de treballar-ho. O la llengua: no puntuem massa bé en comprensió la lectora i hem perdut l’art de la conversa, ja no parlem. Estem dinant o sopant al restaurant i cadascú està amb el seu mòbil, amb nens petits, en lloc d’estar xerrant. Com pretens després que comprenguin els textos si el llenguatge bàsic ja no l’estem adquirint prou bé?
És irrecuperable, l’art de la conversa?
Hauríem de recuperar-la perquè el cervell, tota la part d’abstracció, metafòrica, de creativitat, neix també amb el llenguatge. Va tot lligat. En la línia evolutiva, l’aparició del llenguatge complex és coetània. Ho veiem pels canvis en l’aparell fonador, que es van produir fa uns 80.000 anys, i l’aparició de l’art rupestre i d’instruments musicals –hi ha una flauta de 40.000 anys que s’ha trobat a Alemanya–. És més o menys coetani. Els grans canvis científics, les grans teories filosòfiques –religioses inicialment, però en el fons és un reflex d’aquesta necessitat de transcendència de les persones–, tot això neix a la mateixa època. Per tant, dins el cervell està absolutament tot lligat.
En el llibre parla de l’‘Homo artisticus’, que és el que sent l’art. Tots el portem a dins?
Tots el portem a dins des del naixement. Hi ha persones que potser el tindran més acusat que altres, com tot: hi ha gent més alta i n’hi ha de no tan alta, no? Doncs això és exactament igual. Però tots el portem a dins des del naixement. La qüestió és que l’anem mutilant a mesura que ens anem fent grans. També et diuen “Dedica el temps a fer sumes i no pintis, que això és perdre el temps” o “Dedica el temps a estudiar en comptes d’anar a jugar amb els amics”.
Per què les arts sempre s’han vist com un fet secundari?
Sí. Tradicionalment han estat el que abans se’n deia les “assignatures Maria”, aquelles que fas perquè queda bonic, perquè arriba Nadal i t’emportes un dibuix bonic a casa, o cantes nadales a la porta de l’escola... Però l’activació cerebral és potentíssima.
Al llibre defensa que les arts són molt més que un mer entreteniment.
Sense les arts deixaríem de ser l’espècie humana que som. De la mateixa manera, també és important no perdre l’anàlisi científica de l’entorn. Perquè els infants, des que tenen mesos, o sigui, abans fins i tot d’aprendre a parlar, ja utilitzen el mètode científic per explorar i conèixer l’entorn on viuen. És un fet innat. I es va perdent per la concepció que “No, és que això és molt difícil, ja ho farem més tard!”. Però no és difícil. Una cosa és que ho sistematitzem de forma complexa, però és un instint, igual que filosofar. S’ha vist que els infants abans de parlar ja fan alguns raonaments filosòfics per interpretar com és aquest entorn. I això ho anem perdent, per les consignes “No pensis, només estudia, només aprèn, no reflexionis, no tinguis un llenguatge complex”.
Tot just la filosofia és una de les assignatures que s’ha qüestionat que sigui obligatòria...
És imprescindible que ho sigui. Fins i tot hi ha propostes d’organismes internacionals d’activitats de potenciació filosòfica des de l’educació infantil. Lògicament, adequades a l’edat: no pot fer el mateix raonament un infant de tres anys que un adult amb certa cultura. Però pot fer-ne. I el fet de no fer-ne provoca que perdi unes capacitats que són innates. Això seria com si a un infant no el deixessin caminar i després, quan tingués 16 anys i comencés batxillerat, li diguessin “Ara, posa’t a caminar”. Les cames no tindrien cap to muscular. Doncs fem el mateix: “No pensis de forma raonable”, és a dir “No utilitzis la filosofia, no utilitzis la ciència, no utilitzis les arts”, i als 14 anys, de sobte, anem a fer-ho tot.
El cervell funciona diferent si aprenem, per exemple, a fer anar la calculadora que si fem aprenentatges artístics?
És una pregunta difícil de contestar, perquè cada cervell funciona d’una manera lleugerament diferent. El que és clar és que per treure el màxim profit d’empoderament personal cal tractar tots aquests temes. Si un és un bon matemàtic i li diuen “Oblida’t de la resta”, el que estan fent és esbiaixant el pensament d’aquella persona. Acabarà sent molt bon matemàtic? Segur, perquè ja ho era abans. Però a nivell personal, a nivell vital, se sentirà còmode només amb això? O estarà perdent altres aspectes? No cal que ho filtrem tot sempre per l’aspecte productiu, econòmic, que és el que fem moltes vegades amb l’educació: “Hem d’aconseguir persones que quan accedeixin a uns estudis superiors se’n surtin amb èxit per després fer un model productiu que sigui competitiu.” I ja està bé això, però i a nivell personal? Una persona que treballa dotze hores al dia és feliç amb si mateixa? Potser sí o potser no, depèn de cadascú. Però els hem de donar l’oportunitat que puguin decidir quin model vital volen tenir per sentir-se còmodes.
Una persona creativa desenvolupa més el sentit crític?
La creativitat i el sentit crític són dues coses que van lligades. Per tenir sentit crític el que has de fer és comparar el que et diuen amb el que tu saps. Per tant, cal saber coses. Per ser crític necessites saber coses, però necessites tenir el que s’anomena flexibilitat cognitiva, per relacionar el que tu estàs veient ara amb el que tu saps. I saber buscar informacions noves si no acabes de veure-ho clar, i decidir tu mateix. Però en tots aquests aspectes la creativitat hi està implicada perquè, si no, ets unidireccional. Les arts potencien la creativitat.
La percepció de l’art depèn més dels gens o de la formació cultural que tenim cadascú?
De les dues coses. Hi ha un cert component genètic i hi ha persones amb més disposició artística que d’altres, però és una predisposició, no és un determinisme; és a dir, tots tenim capacitat artística, uns una mica més que altres. Però com que els gens no els podem tocar, dediquem-nos a l’educació. Vull dir que una persona genèticament poc predisposada a les arts, si l’eduques en un ambient artístic, acabarà sent molt més artística que una altra que potser tenia més predisposició genètica però l’hi has mutilat.
La música estimula la creativitat, com sentim a dir sovint?
Depèn de com es faci. Si l’únic que fas és reproduir una partitura sense modificar-la per a res, sense aportar-hi la teva visió personal, això no estimula la creativitat. És com aprendre les taules de multiplicar de memòria. La música, perquè sigui creativa, no només és aprendre a repetir les notes que hi ha escrites en una partitura. Això lògicament també cal fer-ho, però has de ser capaç d’aportar-hi la teva visió, el teu sentiment, la teva percepció d’aquella música. Si no, no és creativa. Això és com el dibuix. Si et posen davant d’un quadre i et diuen: “Pinta’l exactament com és aquí”, això t’ensenyarà a agafar el traç de la mà, però no és creatiu. És un aprenentatge que fa falta, però no és creatiu.
Hi ha alguna art més prescindible? Per exemple, seria pitjor per als humans que no existís la música o la literatura?
Tot és imprescindible. La literatura, si la basem en l’escrita, és molt recent; el primer alfabet té 5.000 anys, més o menys. I la música sabem que té com a mínim dotzenes de milers d’anys. Ara, la tradició oral és paleolítica: explicar contes, llegendes..., és un altre tipus de literatura no escrita, però també és literatura. Cap d’elles és prescindible. Una altra cosa és que, segons les aficions de cadascú, gaudeixis més d’una que d’una altra. Però en educació s’han de poder mostrar totes perquè després tu triïs. Per exemple, a mi m’agrada llegir filosofia i poesia. Són els meus gèneres preferits i és el que llegeixo més sovint. Novel·la també, però en llegeixo menys. Per què? Doncs perquè m’estimula més allò. És un gust personal. Jo tampoc no pinto, no dibuixo, però, en canvi, sempre que veig una galeria d’art hi entro. Tu ho has d’oferir tot i després que cadascú triï segons els seus gustos. El que importa és tenir algun aspecte artístic dins la teva vida, més enllà del simplement professional que acabem fent tots. Jo no puc evitar la meva afició a la poesia, per això cada capítol del llibre el començo amb uns versos triats expressament de poetes catalans o traduïts al català.
“Mentre continuem parlant d’arts i de ciència hi haurà esperança al món”, va dir en el moment de rebre el premi.
Sí, mentre hi hagi arts, mentre hi hagi ciència, hi haurà esperança. Perquè seguirem sent persones, seguirem sent humans.

El perfil

El comportament humà i el cervell

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és especialista en neuroeducació, una disciplina que combina la neurociència i l’educació. Comprendre com funciona el cervell i, per tant, els enigmes del comportament humà centra des de fa anys la seva tasca professional i acadèmica. Doctor en biologia, és el fundador de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st, la primera a tot el món que es dedica exclusivament a aquest tema, i és professor i investigador de la secció de genètica biomèdica evolutiva i del desenvolupament de la Universitat de Barcelona. L’art de ser humans (Destino) és el seu vint-i-sisè llibre d’assaig i divulgació, i a aquests volums s’hi sumen els nombrosos articles científics publicats en revistes especialitzades i els articles que des de fa anys escriu periòdicament per al diari El Punt Avui. Conscient que el coneixement científic ha d’arribar més enllà dels cercles especialitzats, David Bueno du a terme una intensa tasca de divulgació. El seu nou llibre ha estat guardonat amb el premi Josep Pla 2025. És el primer cop que un assaig d’aquestes característiques obté aquest reconeixement. El llibre és, diu, un viatge a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia