La joia desconeguda de Banyoles

La Roser Juanola, catedràtica emèrita d’art i educació a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, encara ara, quan observa la iconografia, hi descobreix detalls, plecs en el vestit de la verge Maria, per dissimular un embaràs controvertit, en l’escena dels dubtes de Sant Josep, infreqüent en la pintura mariana i, singularment, en la catalana conservada d’època gòtica. És una de les rareses del retaule de la Mare de Déu de l’Escala de Banyoles, que si estigués en possessió d’algun museu nord-americà li dedicarien una sala sencera, segons li va assegurar la historiadora de l’art medieval, Francesca Español, al regidor de Cultura de Banyoles, Miquel Cuenca. “L’arqueta de Sant Martirià és la celebritat popular, en part pel robatori, i és una peça única, però des del punt de vista artístic i històric, l’estrella del monestir és el retaule”, rebla Pere Freixas, doctor en història de l’art i que entre la poquíssima documentació sobre la Banyoles medieval, la fundacional, la dels orígens de la ciutat, de la que en queden quatre vestigis, va localitzar un rebut en què figura l’autoria d’aquesta joia desconeguda de Banyoles, obra mestra del gòtic internacional tal com es remarca en el número 26 dels Quaderns de Banyoles, que es va presentar ahir a la premsa i aquest migdia a la ciutadania amb la presència del doctor i catedràtic d’Història de l’Art, Joan Sureda.

Pere Freixas i Roser Juanola, els autors d’aquest monogràfic, un estudi indispensable sobre el retaule banyolí del segle XV, a l’entorn de 1437 i 1438 i que forma part de la corrent del gòtic internacional, consideren que és una peça excepcional. Les fotografies de Josep Maria Oliveres han estat indispensables alhora d’observar i analitzar el retaule banyolí, el qual es va restaurar l’any 2009. Joan Antigó va rebre l’encàrrec de pintar el retaule, en el context de la reconstrucció i l’embelliment del monestir després dels terratrèmols dels anys 1427 i 1428, per part de l’abat Guillem de Pau. El fet que no es conservi documentació de la Banyoles medieval, “un cas únic”, afegeix Freixas, no es pot certificar. Així, no han trobat el contracte que especificaria més detalls i les condicions de l’encàrrec. En aquest sentit, han buscat referències contemporànies al retaule banyolí, com el que Bernat Martorell realitza per a Sant Pere de Púbol i que es conserva al Museu d’Art de Girona. A més de contextualitzar, històricament i artísticament la peça banyolina, també s’esbossa la biografia del mestre Joan Antigó. Els experts destaquen que Antigó o algú del seu taller empra tècniques de miniaturista. Ho demostra, expliquen, l’escena de la presentació de Jesús al temple, en què el pintor reprodueix fil per randa la mateixa escena d’una làmina del llibre de les Belles Hores del duc Joan de Berry, elaborat trenta anys abans. El retaule era un moble litúrgic adreçat als eclesiàstics i en relació al nom de Mare de Déu de l’Escala els experts han descobert, durant la recerca, que hi ha una advocació. N’han trobat referències a Roma, a València, a Guadalajara i a l’arxiu de Montpeller han localitzat uns goigs dedicats a la Mare de Déu de les Escales. Fins ara l’explicació oficial assenyalava que hi havia uns graons per accedir al retaule situat al presbiteri de l’església. La presentació de l’estudi coincideix amb l’obertura al públic del monestir. En aquest sentit, l’estudi vol contribuir a sensibilitzar la ciutadania de la vàlua del retaule. “La revaloració del retaule ha de servir d’empenta, de rampa de llançament per a la recuperació del monestir i la seva incorporació a la vida, a la trama de la ciutat”, hi afegeix Pere Freixas.