Barcelona allotja l’exposició més gran feta mai a l’Estat espanyol de Botero

El Palau Martorell presenta l'exposició més completa a Barcelona dedicada a Fernando Botero (Medellín, 1932-Mònaco, 2023). És, a més, la mostra més gran que s’ha fet mai a l’Estat espanyol d’aquest creador d’estil peculiar.

Fernando Botero: Un mestre universal es podrà veure des d’aquest divendres i fins al 20 de juliol i reuneix un conjunt de més de 110 peces procedents de col·leccions privades. Està comissariada per la filla de l’artista colombià, Lina Botero, i Cristina Carrillo de Albornoz.

Segons informa l’agència ACN, el recorregut explora tant la “intensa, prolífica i excepcional” producció que va distingir a Botero com la seva “experimentació” amb les diverses tècniques que va dominar al llarg de la seva carrera. Així, s’inclouen pintures a l’oli i al pastel, escultures, aquarel·les i dibuixos al llapis, guix vermell i carbonet.

La mostra aborda la relació de Botero amb Espanya i Itàlia, la seva segona pàtria, i el paper crucial que van tenir aquests dos estats amb els quals l’autor va sentir-se unit. Segons han explicat, per a l’artista, que va ser sempre autodidacta, els seus grans mestres van ser Velázquez, Goya, Tiziano i Picasso. En una estada a Itàlia els anys cinquanta va estudiar les immenses formes i els colors de la pintura del quattrocento, fins a adoptar “una fascinació innata pels volums” que el portarien a transformar el seu estil.

Entre les obres més destacades de l’exposició hi ha dues propostes inèdites. La Menina, según Velázquez, que mai no ha estat exposada davant el públic perquè sempre va estar penjada a l’estudi de Botero a París, i Homenaje a Mantegna, de 1958, un préstec d’una col·lecció privada dels Estats Units, la ubicació de la qual va ser descoberta recentment.

També s’han agrupat treballs de les seves sèries més icòniques, que aborden temes com el circ, la religió i la natura morta. I hi ha una sala dedicada a l’experimentació més recent, unes aquarel·les sobre llenç i en grans formats.

Botero, percebut com un artista decoratiu, va fer sèries de denúncia com ara una sobre la violència a Colòmbia i una altra de les tortures perpetrades per soldats americans a la presó d’Abu Ghraib, a l’Iraq.