El Lliure viu “l’esdeveniment” de ‘L’herència’ com una connexió al llegat

L’escenografia de L’herència al Teatre Lliure serà una reproducció de la sala d’assaig del quart pis de Montjuïc. Lluc Castells compleix el desig del dramaturg, Mathew López, que l’espai estigui pràcticament buit. L’aparició de la casa (una propietat que esdevé com un talismà durant tota l’obra) serà una sorpresa, avança, similar a “quan un jove s’atreveix a sortir de l’armari” per anunciar la seva homosexualitat a la família: En fer-ho es treu un pes de sobre i sent la llibertat per primera vegada. El director del Lliure, Julio Manrique, defineix d’”esdeveniment” aquest muntatge de sis hores amb 13 intèrprets a escena desdoblant-se amb una pila de personatges i que encapçalen Carlos Cuevas (Toby), Albert Salazar (Eric) i Marc Soler (Adam). Caldria afegir-hi Carles Martínez (Morgan, que fa com de narrador) i Abel Folk (Henry).

El director Josep Maria Mestres creu que assistir a la representació serà una experiència. Per al repartiment i els tècnics del Lliure ha estat “una prova d’esforç”. Han posat el cos al límit per transmetre una història que, tot i que aborda desamors, morts tràgiques i desorientació per una Amèrica que vota Trump (no se’l cita en cap moment) i desbanca Hillary Clinton, no deixa de donar “lluminositat”, reclama Carles Martínez. L’obra s’inspira en la novel·la Howards end de M. Forster, un autor que va escriure un llibre sobre l’homosexualitat (Maurice), però que no es publicaria fins després de la seva mort: Va amagar la seva condició social, però ha acabat sent bandera del col·lectiu LGBTI.

La trama arrenca en un taller d’escriptura en la qual aquest Morgan Forster hi apareix com si fos el seu professor. A la sala d’assaig, com a l’escenari, es produeix una trobada intergeneracional. Completa el repartiment Dafnis Balduz, Ricard Boyle, Francesc Cuéllar, Eudald Font, Víctor G. Casademunt, Lluís Marqués, Ferran Vilajosana i Teresa Lozano.

Per a Mestres el lema de L’herència és “Connecta i prou!”: Cal empatia per escoltar l’altre i entendre les seves raons. Abel Folk (Henry Wilcox), per exemple, representa un republicà milionari convençut, que debat amb Albert Salazar (Eric Glass), un jove demòcrata que s’exclama pel canvi de color polític als Estats Units, després d’Obama.

L’obra, amb una traducció àgil de Joan Sellent que no obvia la reflexió compromesa i els instants de literatura poètica, promou la trobada entre gent de diferents classes socials, races, edats i pensaments polítics. Quan falten pocs dies per a l’estrena (20 de febrer) estan pràcticament totes les funcions exhaurides. Dijous i divendres s’alternen les primeres i segones parts i, pel cap de setmana es faran maratons de les dues parts seguides. Mestres recomana que, si hi ha algú que només té la segona part, es llegeixin (Editorial Comanegra) la primera part per seguir l’acció. I és que Mathew López adverteix que la velocitat de les rèpliques és decisiva. “Si us sembla que aneu massa de pressa, segurament voldrà dir que aneu a la velocitat adequada”.