El Black Music homenatja Otis Redding

L’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí va acollir l’obertura del Black Music Festival a terres gironines amb un concert d’homenatge al soulman Otis Redding. La seva va ser una de les grans veus masculines de la música negra, conjugant un brillant talent tant com a vocalista amb uns apassionats concerts en directe. Certament va tenir una carrera curta, amb uns primers singles publicats a principis dels anys seixanta i una tràgica mort, en accident d’avió el 10 de desembre del 1967. (Sittin’ On) The dock of the bay, enregistrada pocs dies abans de morir, passarà a la història com el seu gran tema, però també les seves col·laboracions amb, per exemple Carla Thomas a Tramp o Arthur Conley o la seva vibrant actuació al festival de Monterrey. The Otis Redding Show va reivindicar l’enorme figura de Redding en particular i la música soul com a gènere imprescindible de la història de la música. Va ser un concert extraordinari perquè la banda era excepcional. Una “banda de perdedors nats”, com va ser presentada de manera pel guitarrista de la Fundación Tony Manero Lalo López, que dirigeix el grup. Amb les veus impressionants de Paquito Sex Machine, Jonathan Herrero i Michael Clavero, que van imprimir ritme i passió a tot el concert i ben acompanyats per Marc Benaixes a la bateria i Héctor Moras al baix, marcant un ritme trepidant, i una secció de vent formada per Albert Cosa (trombó), Jordi Blanch (saxo tenor), Àlvar Montfort (trompeta). Molt talent i molt ofici. Més enllà del record nostàlgic, el concert va ser una reivindicació vigorosa i gairebé religiosa de la força i vitalitat del soul i de la capacitat per transmetre sentiments d’amor i lluita de la societat afroamericana, que tant va inspirar els músics blancs de rock. Lalo López va reivindicar en els parlaments aquest poder del soul “per transportar-te a una altra dimensió” amb temes clàssics com I can’t turn a loose you, Mr. Pitiful o Try a little terderness, entre d’altres, que van formar al seu moment el mític concert (i disc) Otis Redding At the whisky a go go. Tot plegat va permetre també una aproximació al Padrí del Soul James Brown (etern el seu Papa’s got a brand new bag) i a un Satisfaction dels Stones que assenyalava les evidents arrels negres de la música rock. Nit màgica.