Troben un assentament iber al jaciment arqueològic de Vilanera

El jaciment arqueològic de Vilanera, a l’Escala, no deixa de créixer amb restes que expliquen el seu passat i reforcen la seva importància. La darrera campanya arqueològica ha permès identificar i confirmar la presència d’un assentament habitat en temps dels ibers. Tenim al davant una nova estructura domèstica de planta rectangular, situada a prop de l’edifici excavat en la campanya de l’any 2023. Aquesta s’ha localitzat en un dels tres sectors que s’han excavat d’aquest jaciment de caràcter funerari que data del neolític.

Restes dels ibers

Entre les restes trobades pels membres del Grup de Recerca d’Arqueologia Mediterrània (GRACME) de la Universitat Pompeu Fabra, destaca una zona de combustió, possiblement associada a activitats culinàries, i un espai d’emmagatzematge on s’han recuperat la base d’una copa àtica i una àmfora ibèrica en molt bon estat de conservació. Aquestes troballes indiquen la presència d’un hàbitat dels ibers complex a la part alta del turó erigit cap a finals del segle V o durant el segle IV aC.

L’equip d’arqueòlegs i arqueòlogues ha treballat en tres punts diferenciats del turó, cadascun amb resultats significatius. El primer és on hi ha les restes dels ibers. En el segon espai, s’ha delimitat una àrea composta per almenys dos edificis de planta també rectangular. La magnitud d’aquestes construccions i la seva complexitat estratigràfica han centrat els esforços en l’àmbit septentrional d’un dels edificis, format per tres estances quadrangulars. En aquesta habitació s’han trobat nombrosos materials que daten de l’època ibèrica. L’edifici es troba al costat d’un carrer o espai obert, on s’han recuperat grans quantitats de ceràmica –en especial àmfores– corresponents als segles II i I aC, fet que indica una important continuïtat d’aquest assentament al llarg del temps.

Anteriors als ibers

El tercer punt d’excavació, tot i ser de dimensions més reduïdes, ha aportat informació rellevant sobre períodes anteriors a l’època ibèrica. Encara que no s’han localitzat estructures constructives clares, les restes ceràmiques recuperades ofereixen noves pistes per a futurs projectes d’investigació. Aquestes s’integren en el marc de l’estudi de la vida quotidiana al llarg dels segles, considerant el Turó de Vilanera com un espai clau en el territori on les dinàmiques de poblament i transformació s’estenen al llarg de diverses etapes històriques. Això proporciona una visió més àmplia de l’evolució cultural i social de la conca del riu Ter i els seus entorns. A més a més, ofereix una oportunitat única per explorar com els grups que habitaven en aquest assentament iber interactuaven amb el port grec d’Empúries.

Eduard Carbonell, Catedràtic en història de l’art especialitzat en patrimoni, defensava en un article a El Punt Avui el territori de Vilanera com un emplaçament que uneix els dos parcs naturals citats. La incorporació de Vilanera al discurs patrimonial de l’Escala suposa el punt d’entrada al municipi des de l’interior –l’altre punt és el mar–. Per l’Ajuntament de l’Escala, aquest jaciment i l’espai al seu entorn és una peça clau per la divulgació de part de la història del municipi.

El jaciment de Vilanera és un espai amb una llarga tradició funerària on es pot trobar una important necròpolis de cremació estesa als peus del turó que correspon a l’època del Bronze Final i inicis del Ferro i tres túmuls que s’han datat al Neolític Mitjà (4.500 aC). Aquestes datacions cronològiques permeten determinar els inicis de la població al territori. Aquest és un jaciment que permet observar la introducció i el desenvolupament de les practiques funeràries ja que es passa de la inhumació a la incineració.