llengua
Un centenar de nous parlants demana 200.000 places anuals de català
El manifest ‘Pel dret a accedir al català’, impulsat per Òmnium, denuncia que no és possible parlar-lo amb normalitat
Proposen cursos de català dins de l’horari laboral a les empreses
Òmnium Cultural ha impulsat el manifest Pel dret a accedir al català que han signat un centenar de nous parlants. Els signants reivindiquen el dret a accedir a l’idioma, a la ciutadania plena i a una vida “digna” on el català sigui llengua comuna: “No podem perdre més temps”. Per fer-ho possible demanen que hi hagi 200.000 places anuals de cursos en català arreu de país. El repte és que tothom que vulgui hi pugui accedir en la dècada vinent. Paral·lelament, insten la societat a no canviar la llengua de manera “automàtica” i a utilitzar el català “sense prejudicis ni barreres”. “Creiem que tothom que viu, estudia o treballa a Catalunya hauria de poder accedir al català. Però avui això no és així”, adverteixen els signants del text.
Aquests catalanoparlants nascuts fora del país, subratllen que accedir a aquest idioma permet viure “més plenament” a Catalunya. Així, detalla que a través del català es pot gaudir de la vida social i cultural, tenir “més i millors” oportunitats professionals i participar “sense barreres” en la construcció del país, que també reivindiquen com a seu.
El manifest estableix quatre demandes concretes. En primer lloc, insta Govern i institucions a multiplicar l’oferta de cursos, garantint almenys 200.000 places anuals, adaptant els horaris i fent que arribin a tots els municipis, perquè tothom qui vol aprendre català ho pugui fer durant els pròxims 10 anys; Reclamen que les empreses, amb els diners de les cotitzacions destinades a la formació contínua, ofereixin formació de català gratuïta al mateix lloc de feina, aprofitant les hores en què hi ha els treballadors i treballadores hi són, i adaptant-la a cada professió; Demana que entitats i escoles arribin allà on no arriben els cursos formals, organitzant grups per aprendre català entre veïns i famílies de diferents orígens, creant espais compartits i facilitant l’accés dels nous parlants a les activitats que es fan en català. En últim lloc, es dirigeixen a la societat en general perquè no es canviï de llengua de manera “automàtica”.
El manifest conclou que aquests nous parlants volen un país “inclusiu i cohesionat”, i amb una “llengua viva” que sigui “exemple” per al món. “Convidem tota la societat a sumar-se a aquesta crida”, conclou el text.
Entre les persones impulsores del manifest, totes noves parlants del català, hi ha l’advocat suís Olivier Peter, la regidora de BComú i exdiputada Jess González, la historiadora Lucia Aliagas, l’escriptora Asmaa Aouattah, l’emprenedor i traductor Tayssir Azouz, el politòleg Daniel Camilo Herrera, la periodista Beatrice Duodu, l’activista Cheikh Abdoul Khadre Drame Tine, o la catedràtica de ciència política Eva Anduiza. Òmnium recull signatures de catalanoparlants nascuts fora del país a través d’aquest web .
Usos lingüístics
El manifest s’ha donat a conèixer aquest dilluns, dos dies abans de la nova publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP). Es tracta de la cinquena enquesta de la sèrie que va començar fa 22 anys, i que s’ha anat actualitzant cada cinc anys: el 2003, el 2008, el 2013 i el 2018.
L’EULP del 2018, l’última edició publicada fins ara, indicava que el coneixement del català s’acostava progressivament als nivells previs a l’onada migratòria de 2003-2008. L’enquesta del departament de Cultura i l’Idescat als habitants de Catalunya de més de 15 anys, també mostra que l’any 2018 el 94,4% de la població entenia el català, una dècima més que el 2013 (però encara una xifra distant del 96,5% que era capaç d’entendre’l el 2003).
El 81,2% sap parlar la llengua, el 85,5% la sap llegir i l’augment més significatiu és entre les persones que el saben escriure: 400.000 més els últims cinc anys (un 65,3% de la població). El jovent d’entre 15 i 29 anys són els que fan un ús més elevat del català i en tenen més coneixement: més del 80%. Els resultats s’havien d’haver presentat l’any passat, però l’avançament de les eleccions al Parlament han endarrerit la publicació.