Castellucci: “Escoltant el ‘Rèquiem’ de Mozart em venen ganes de ballar”

El director d’escena italià Romeo Castellucci debuta al Gran Teatre del Liceu aquest vespre amb l’espectacle Requiem, una producció escenificada a partir de la partitura de Mozart i d’altres peces del compositor. Aquest Requiem es converteix en la celebració definitiva de l’existència i la superació dels tòpics de la fugacitat de la vida: “Escoltant la música de Rèquiem de Mozart em venen ganes de ballar”, confessa sorprès el director conegut per la seva dolorosa mirada a la vida. Castellucci explicava aquest matí al Liceu que, tot i ser una pregària a la mort, ell l’interpreta com una porta al renaixement a partir d’una mirada lluminosa. Castellucci enumera les nombroses extincions de la cultura i la Natura i avança la que pot ser la fi de la humanitat, però així i tot és un cant a la vida, una transformació de la vida, sentencia. Aquesta escenificació de Requiem es podrà veure en set passis diferents, fins al 26 de febrer. Ahir es va programar el Liceu Under35 a la Sagrada Família.

La peça escrita per orquestra, cor i quatre solistes s’interpreta amb les veus de quatre veus internacionals: l’estrena de la soprano Anna Prohaska, la mezzosoprano Marina Viotti, el tenor Levy Sekgapane i el baix Nicola Ulivieri. La direcció musical de Requiem és de Giovanni Antonini, fundador d’Il Giardino Armonico.

El cor del Gran Teatre del Liceu és l’eix vertebrador d’aquesta producció, sostenint l’arquitectura musical del Rèquiem amb una presència imponent tant en l’àmbit sonor com escènic. La coreografia va a càrrec d’Evelin Facchini i Piersandra di Matteo signa la dramatúrgia.

El Rèquiem de Mozart és una obra litúrgica que descriu el viatge espiritual de l’ànima cap al seu destí final, seguint el text tradicional de la missa de difunts. Alhora, és una pregària que implora pietat tant per als vius com per als morts, oferint una reflexió sobre la fragilitat humana i l’esperança de trobar consol en el més enllà. Per al director d’escena les cançons han perdut el significat això fa que recobrin una nova vida. A diferència d’altres peces que s’han vist a Barcelona de Castellucci (com ara la trilogia Inferno. Purgatorio, Paradiso) recollint els tres passatges de la Divina comedia o la dolorosa Sobre el concepte de rostre, en el fill de Déu, aquest Requiem assumeix la fi de la vida d’una manera positiva, confiant en un nou renéixer millor.