cinema
‘Juanita’, un curt català sobre la pressió estètica aterra a la Berlinale
La producció catalana posa el focus en la història d’una nena que intenta créixer sota les expectatives de bellesa
El curtmetratge Juanita escrit i dirigit Karen Joaquín i Uliane Tatit s’estrena a la Berlinale a la secció Generation Kplus. Rodat en català, explica la història d’una nena llatina de dotze anys que intenta créixer sota les expectatives de la bellesa femenina. La protagonista somia en desenvolupar-se amb la llibertat de la dona europea, però les expectatives es tornen contradictòries quan, fins i tot a la moderna Europa, sent que el seu cos no encaixa amb els estàndards de bellesa que s’esperen de les dones.
Juanita, que parteix de les experiències personals de les seves directores, posa el focus en els estereotips de bellesa als quals les nenes i les dones es continuen afrontant.
En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Joaquín i Tatit expliquen que tenien ganes de fer alguna cosa juntes i que la idea va sorgir una mica d’aquesta voluntat. Juanita, doncs, neix d’aquelles “incerteses” que tenien quan eren nenes i que, al mateix temps, es continuen repetint al llarg de la vida d’una dona als vint, als trenta... i múltiples vegades més. “Créixer és un procés violent per una nena perquè és una ruptura que es passa de forma solitària”, recorda Tatit.
Segons Joaquín, el curtmetratge també pretén obrir un “diàleg” que permeti a les dones preguntar-se si aquesta suposada “llibertat” que hi ha a Europa ho és de veritat. “No som completament lliures i sentim pors i vergonya”, insisteix, “en aquest cas s’escull, per exemple, el tema d’afaitar-se com a símbol, però es podria parlar de qualsevol altra cosa com l’acne, el maquillatge, l’alçada, l’edat o els cabells”.
En aquest sentit, les dues cineastes recorden que el patiment és una cosa transversal en les dones, a causa de molts factors diferents. “No importa com ens veiem, sempre hi haurà alguna inseguretat que la societat ens posi al davant”, subratllen.